Berga reclama a la Generalitat que rectifiqui i permeti a la ciutat optar al Pla de barris per a capitals petites

Una moció presentada pel grup de Junts s'aprova amb una àmplia majoria, amb la idea de fer pressió al govern català perquè matisi les condicions del nou paquet d'inversions enfocat a les capitals de comarca menys poblades del país.

La plaça de la Pietat, amb el recinte de les Vetlladores a l'esquerra de la imatge, una de les zones que podria ser transformada gràcies al Pla de Barris M.C.

Fa unes setmanes, el govern de la Generalitat va anunciar que llançava la segona convocatòria del Pla de Barris i Viles, una pluja de milions oberta a tots els municipis del país que no van entrar en la primera convocatòria. En concret, d’entrada en aquesta segona convocatòria s’hi destinaven 200 milions amb les mateixes condicions que la primera, d’on va quedar fora Berga.

Ara bé, al cap d’uns dies i en el marc de la negociació del pressupost català, el PSC va pactar amb ERC duplicar la inversió i fer-la augmentar fins als 400 milions. Aquests 200 milions addicionals, però, se sumen a la partida amb la voluntat de prioritzar les capitals de comarca de menys de 15.000 habitants i els municipis de menys de 5.000. En tots dos casos, Berga en queda exclosa, i a Junts —el principal grup de l’oposició— se li ha enfilat la mosca al nas.

El partit turquesa recorda que capitals veïnes com Solsona, Manresa, Vic i la Seu d’Urgell ja van entrar en la primera convocatòria. A més, amb les noves condicions, la resta de capitals que rodegen Berga (Puigcerdà, Ripoll, Moià o Prats de Lluçanès) passen a tenir un as addicional a la màniga en la lluita per esgarrapar diners, i els juntaires ho veuen com una injustícia. Per això, aquest dijous han presentat una moció al ple de l’Ajuntament per fer recapacitar el govern de la Generalitat, i la proposta ha tirat endavant.

La part expositiva de l’acord apunta que les noves condicions posen de manifest «un plantejament rígid, burocràtic i poc ajustat al territori, que penalitza municipis que es troben en una situació intermèdia: massa grans per ser considerats petits, però sense els recursos ni la capacitat de les grans ciutats«.

Àmplia majoria a favor

La CUP, el grup amb més representació al ple, ja havia avançat unes hores abans del ple, a través de l’alcalde accidental, Aleix Serra, que s’hi posicionaria a favor: «Tenim una sintonia molt gran amb la moció». Al ple, el mateix Serra ha explicat que el govern està treballant per millorar la proposta que Berga ja va presentar en la primera convocatòria i ha reiterat que «seria bo tenir el màxim de consens possible perquè serà un projecte que superarà aquesta legislatura i probalement també la següent». Serra ha coincidit amb Junts a l’hora de parlar d’exclusió: «No ens agrada i hem de mirar que ens la treguin i, egoistament, que la posin a 20.000 habitants».

La CUP no ha estat l’únic grup que s’ha adherit a la proposta, votant-hi a favor. També ho ha fet Judit Vinyes, de BeGI, i el regidor no adscrit, Lluís Minoves. Vinyes ha assegurat que «el gran titular és que Berga és en terra de ningú o en l’estranya corona». I ha recordat que ciutats més petites, com Solsona i la Seu, ja van entrar en la primera convocatòria.

A Minoves, la proposta de Junts li ha semblat «coherent i correcta», si bé ha afegit que «hauria estat més indicat portar-ho al Parlament». En això últim, també hi ha coincidit Vinyes, mentre que Minoves ha convidat tant als dos partits de govern —CUP i ERC— com al PSC —l’aliat anunciat per aprovar el nou pressupost municipal— perquè pressionin «des d’allà on correspongui».

Els dos regidors d’ERC s’han abstingut, tot i que Moisès Masanas, el portaveu dels republicans, ha admès estar d’acord amb el fons de la qüestió. El mateix Masanas ha reconegut que va demanar explicacions als representants del partit al Parlament, quan va veure que Berga queda exclòs de les condicions, i ha defensat que, si bé en aquest cas no se’n beneficiaran, la ciutat i la comarca sí que sortiran ben parades d’un altre gran projecte de país, que també podria atraure inversions importants: la llei de muntanya.

El PSC, la gran veu discordant del debat

El PSC, tal com era previsible, ha estat la principal veu discordant del debat. Els socialistes han tret pit d’haver liderat la recuperació del Pla de Barris i també d’haver-ne desplegat fa dues dècades, en els governs de Pascual Maragall i José Montilla. «Durant els governs de Convergència, el PDeCAT i Junts no va tenir continuïtat», ha etzibat el portaveu del PSC al ple, Marc Ortega, mirant a l’altra banda de la sala.

Ortega ha insistit que no hi ha hagut un greuge cap a Berga, sinó «una voluntat d’obrir la convocatòria a encara més municipis i ciutats». El portaveu del PSC al ple ha matisat que són dues línies diferents i que Berga manté intacte el seu itinerari per aspirar al Pla de Barris. I ha encoratjat el ple a remar en una sola direcció per presentar un projecte que millori el de la primera convocatòria i que superi «amb escreix» el filtre tècnic, més enllà de la partida addicional per a municipis de menor població.

La moció, doncs, s’ha aprovat amb els vots a favor de Junts, la CUP, BeGI i el regidor Lluís Minoves, amb l’abstenció d’ERC i els vots contraris del PSC.