El consell d’alcaldies que aquesta setmana es va celebrar a Santa Maria de Merlès va servir per visibilitzar la preocupació de molts responsables municipals per l’estat de molts illes de residus. Per exemple, l’alcalde d’Olvan, Sebastià Prat, durant la reunió de vares va ser taxatiu: «Corre mala llet. El disseminats veuen que s’han de desplaçar per llençar la brossa i que a la resta els ho recullen a casa, i a sobre perceben que és un mal servei perquè quan arriben a l’illa s’hi troben el que s’hi troben».
És un exemple d’un malestar amb el qual conviuen veïns de molts municipis, i el Consell Comarcal del Berguedà —el responsable de la gestió del servei— n’és conscient. El president de l’ens, Moisès Masanas, va deixar clar que «els números evidencien que la població ho fa bé, però si vas a les àrees la percepció és que això no està funcionant, i ho hem de corregir».
Per fer-ho, el Consell s’està replantejant aspectes del sistema i està estudiant carpetes com el model dels contenidors o bé la distribució pels diferents municipis. Hi ha exemples, com ara a la Pobla de Lillet, on l’administració ha detectat que una àrea no funcionava com havia de funcionar, es va traslladar «i el resultat és molt millor», segons Masanas.
Redistribució de contenidors
Partint d’aquests casos, el que està estudiant el Consell és l’adquisició de més contenidors, amb major capacitat i més eficiència per a les zones on hi ha més abocaments de brossa. «Això no vol dir que els que hi ha ara no es puguin utilitzar», va aclarir el president comarcal. La idea passaria per reubicar-los en llocs on falta una mica de capacitat, mentre que «en àrees on hi ha més aportacions buscarem un contenidor que tingui més eficiència».
Masanas, això sí, ha recalcat que «el model perfecte no existeix». I ha afegit que «cada model que s’implementa s’han de fer ajustaments». Ara, però, assegura que el Consell té «moltes dades» i confia que, a mesura d’anar-les treballant, se’n treguin conclusions que derivin en accions per aconseguir un sistema més eficient.
