Centenars de berguedans, fins a gairebé 2.000, van ser ahir a Queralt per acompanyar l’àliga, en la celebració del seu 250 aniversari, i també del 50è aniversari de l’àliga de la Patum infantil.
Les dues àligues van sortir de la plaça de Sant Pere a les 7 del matí, i van trigar més de cinc hores a fer tot el recorregut. Van arribar a la plaça del Santuari cap a quarts d’una, després d’haver parat al Pi de Ferro a esmorzar. Allà, es va incorporar la banda de l’escola municipal de música de Berga, que va tocar música de passacarrers fins que les dues àligues van ser a Queralt.
En el tram final del recorregut és on es va congregar més gent. La majoria va pujar a peu fins a Berga. Protecció Civil obliga molts cotxes a girar cua o bé a aparcar a mig camí, perquè les àligues ocupaven tota la calçada, i tallaven el pas als vehicles. D’altres van poder arribar en cotxe fins a l’aparcament.
Els membres de la comparsa es van mostrar sorpresos per l’allau de públic. No s’esperaven tanta gent, ni tanta ajudat. De fet, en alguns trams, ni tan sols van haver de tocar l’àliga, perquè hi havia molts voluntaris que volien ajudar a pujar-la fins a Queralt.
Entre el públic, l’alcalde de Berga, Ramon Camps, que es mostrava molt satisfet per l’èxit de la convocatòria. També reconeixia que s’havia emocionat per haver pogut viure un salt de l’àliga barrejat entre la multitud que hi havia ahir a Queralt.
El capellà custodi de Queralt, mossèn Ramon Barniol, considera que la pujada de les àligues al santuari és un esdeveniment històric. Recorda que la vegada que van pujar els gegants nous a Queralt, fa quinze anys, era capellà en un altre lloc.
L’historiador Albert Rumbo considera que la pujada a Queralt de les àligues és un moment culminant de la celebració dels 250 anys. I recorda que, des del punt de vista històric, l’ascensió és un esdeveniment de primer ordre per a la Patum.
Quan les àligues van trepitjar la plaça del Santauri, es van alliberar dues àligues de veritat, i van repicar les campanes, donant la benvinguda a la imatgeria del Corpus.


