Roser Casals, Premi a la Cultura de Berga 2014

Roser Casals, de Berga, rebrà el Premi a la Cultura de Berga 2014. Ho ha aprovat per unanimitat el ple de l’Ajuntament de Berga, així com reconèixer com a entitats que enguany celebren aniversaris de la seva constitució l’Associació Catalana de Dansa Lliure (25 anys) i l’Orfeó Berguedà (100 anys).

Roser Casals té 69 anys i és mestra de música jubilada, una trajectòria que se li reconeixerà el 13 de desembre, en un acte a les 9 del vespre al Teatre Municipal de Berga. La decisió l’han pres enguany les entitats, deixant de banda la participació ciutadana. Les propostes les han fet una quinzena d’entitats, sent la candidatura de Roser Casals la més votada.

Casals va néixer l’any 1945 a Cal Rosal. Va estudiar a la colònia i va entrar a treballar a l’antiga fàbrica tèxtil, on hi va estar deu anys. Ho va compaginar amb els estudis de música, l’interès per la qual li va sorgir arran d’aprendre les primeres notes de la mà del mossèn de la colònia, i va començar tocant l’harmònica. Va començar a exercir de professora l’any 1970 a l’escola Anunciata de Gironella, després a les Dominiques de Berga, i després a l’Escola de Música de Berga, fins que es va jubilar.

La seva llarga trajectòria en el món docent com a mestra de música l’han fet mereixedora del Premi a la Cultura d’enguany. De fet, d’activitat cultural n’ha fet més enllà de la música i continua activa. Escriu, principalment poesia, i ha obtingut alguns premis de Jocs Florals. A més, té editat un llibre de poemes que va escriure arran dels focs del 1994 al Berguedà. Li va publica Edicions de l’Albí el 1995.

-Què representa per vostè aquest guardó? Com se sent?

-No me l’esperava. Tot i que alguna entitat en els últims anys em comentava que proposaven el meu nom, no em pensava pas que arribés a tenir prou vots per obtenir un premi d’aquestes característiques. De fet, penso que segurament hi ha persones que s’ho mereixen més que jo. Però estic contenta. Molta gent m’ha felicitat, també és una dedicatòria als meus pares, estarien molts contents i en record d’ells que van sempre em van ajudar que pogués estudiar, en una època en què era complicat, sobretot a les colònies (és filla de Cal Rosal), on era acabar l’escola i anar a la fàbrica.

-No es tregui mèrits, Roser. Vostè ha dedicat molts anys de la seva vida a la música i ha fet molt a favor de la cultura…

-Sí, molts anys fent allò que m’agradava i que vaig descobrir de petita a la meva colònia, a Cal Rosal, on el mossèn em va ensenyar les primeres notes. A partir d’aquí vaig continuar estudiant fins arribar a ser mestra. Vaig començar fent classes a les Dominiques de Gironella, després a Berga, i després a l’Escola de Música de Berga.

-Què impartia?

-Llenguatge musical. Al començament una mica de piano, que és el meu instrument, però principalment llenguatge musical.

-Actualment, continua fent activitat musical?

-Acompanyo al teclat a la Coral Queraltina del Casal de la Gent Gran de Berga.

-I em consta que fa moltes d’altres activitats. A què dedica el seu temps ara que està jubilada?

-No m’avorreixo pas no. Faig classes de català per a immigrants a Càritas Berga; pertanyo als Amics del Romànic; m’agrada llegir i també escriure, sobretot faig poesia.

-Com veu Berga musicalment parlant?

-Molt bé. Per exemple, l’Escola Municipal de Música ha millorat molt. A la meva època un centenar d’alumnes ja semblaven molts i ara són 500! A més cada vegada es fan més instruments i tots tenen bona acceptació, no només els de vent, que sempre han tingut èxit pel fet que es toquen a la Patum.

-L’Escola de Música és un bon planter de futurs músics. Quan vostè impartia classes tenia alumnes reconeguts com el contratenor Xavier Sabata, d’Avià.

-Sí, li vaig fer dos cursos de llenguatge musical, però en aquest cas el meu mèrit és poc, ell ja era molt bo i tenia un talent especial. I a part de Xavier Sabata també han destacat altres alumnes com per exemple Montserrat Bella o Araceli Esquerra.

 

Si vols escoltar l’àudio de l’entrevista: