El Berguedà se situa per sota la mitjana en l’estadística de Renda Familiar Disponible Bruta (RFDB), calculada també per habitant, corresponent al període 2011 – 2012, que ha fet pública ara l’Institut d’Estadística de Catalunya (Idescat). Un informe que s’ha donat a conèixer aquesta setmana posa sobre la taula que la renda dels berguedans suposa el 93% de la mitjana catalana, que és de 16.600 euros. La comarca registra, així, una renda per habitant de 15.500 euros. Lluny dels 18.400 euros de renda per habitant que es compta al Barcelonès, la comarca que se situa al capdavant del rànquing. A l’altre extrem, hi ha el Montsià amb una renda d’11.900 euros.
Les dades, corresponents a l’any 2012, revelen que les comarques amb majors rendes són, després del Barcelonès, el Baix Llobregat (17.100 euros), el Vallès Occidental (16.900) i el Ripollès (16.700), segons l’Idescat, que per a aquest informe ha utilitzat un nou estàndard metodològic obligatori de la Unió Europea. La resta de comarques té un nivell de renda inferior a la mitjana catalana, que és d’aquest 16.600 euros per habitant, amb el Montsià (11.900), el Baix Ebre (12.600) i l’Alt Empordà (13.600) a la cua de la classificació.
El Berguedà se situa per sota de comarques properes com el Bages (15.800), i la Cerdanya (16.100); però també per sobre del Solsonès (14.400) i l’Alt Urgell (13.600).
L’any 2012, en plena crisi econòmica, la renda per habitant va disminuir pràcticament a totes les comarques, excepte a la Val d’Aran, on va créixer un 3,4%, el Pallars Jussà (2,3%), la Terra Alta (1%) i, amb menys intensitat, a la Segarra (0,6%) i l’Alt Urgell (0,3%). En concret, al Berguedà la reducció de renda és d’un 0,8% respecte el 2011, en què se situava sobre els 15.600 euros per habitant.
La remuneració d’assalariats, que representa el 58,8% del total de les rendes familiars catalanes, és el principal recurs de les famílies a totes les comarques, excepte a la Terra Alta.
Aquesta estadística elaborada per l’Idescat proporciona informació del nivell de renda familiar i per habitant, així com dels principals components (recursos i usos) del compte de renda de les famílies. Els principals recursos del compte de renda de les llars són la remuneració d’assalariats, l’excedent brut d’explotació i les prestacions socials. Al seu torn, els principals usos d’aquest compte són les cotitzacions socials i l’impost sobre la renda.
Vuit punts per damunt, en ingressos procedents de prestacions socials
El Gironès és la comarca que té una remuneració d’assalariats més elevada respecte als principals ingressos (63%), mentre que el Berguedà és on els ingressos procedents de prestacions socials són més elevats (28,4%), vuit punts per damunt de la mitjana de Catalunya.
Pel que fa la capital de comarca, Berga té una renda per habitant de 15.200 euros. I en l’informe també hi trobem Gironella, amb una renda de 14.200 euros per habitant.
L’anàlisi per municipis mostra que Teià (Maresme), amb 21.500 euros per habitant, és el municipi amb el nivell de renda més elevat de Catalunya, gairebé un 30% superior a la mitjana catalana.
El segueixen dos municipis de la comarca del Vallès Occidental: Sant Cugat, amb una renda de 20.900 euros per persona, i Sant Quirze, amb 20.200 euros. Aquests municipis, a més, es caracteritzen per una elevada proporció de remuneració d’assalariats i una baixa proporció d’ingressos procedents de prestacions socials.
A l’altre extrem se situa un grup de set municipis que tenen una renda per habitant un 30% inferior a la mitjana: Ulldecona (Montsià), l’Ametlla de Mar (Baix Ebre), Lloret de Mar (Selva), Castelló d’Empúries (Alt Empordà), la Sènia (Tarragona), Alcanar (Montsià) i Deltebre (Baix Ebre).
En relació amb l’any anterior, només 20 dels 212 municipis estudiats registren un increment de la seva renda familiar bruta per habitant el 2012. El canvi de base que utilitza l’Idescat en aquesta estadística representa una ruptura de sèrie respecte als resultats d’anys anteriors perquè incorpora una nova metodologia i noves fonts d’informació, com la imputació dels lloguers dels habitatges de propietat.
FOTO: Bitllets d’euro. AUTOR: UGT
