Joan Antoni López Noguera és de Berga i es dedica a la política des de fa molts anys, i això que només en té 33. Des de fa deu anys, és president del Partit Popular al Berguedà i durant aquest temps ha estat regidor de l’Ajuntament de Berga durant 8 anys, durant el mandat de Juli Gendrau al consistori berguedà. A banda, des del març passat, és coordinador territorial a la direcció del Partit Popular a Catalunya.
Aquest desembre afronta la seva tercera experiència com a membre d’una llista parlamentària: serà el 18è nom de la llista del PP per Barcelona. L’any 2015 era el número 19 de la llista barcelonina dels populars, mentre que el 2015 ocupava el 20è lloc.
Des del març és coordinador territorial del partit a Catalunya. Quines funcions té?
Ara, en campanya, faig de tot. Durant els mandats, m’encarrego de coordinar les feines que es fan en les diferents delegacions repartides pel territori. Intentem detectar problemes i busquem candidats on en calguin.
Precisament en les municipals del 2015 el PP no es va poder presentar a Berga per irregularitats a la llista. Com s’ha recuperat el partit des d’aleshores?
Va ser un cop important. Aconseguir representació a Berga era el gran objectiu de la campanya al Berguedà i pocs dies abans de les eleccions ens van dir que no ens hi podríem presentar. Però vam treballar per intentar esgarrapar algun regidor en altres pobles.
I ara com està el PP berguedà?
Tenim un projecte a llarg termini. Treballem per tenir el màxim de regidors repartits pel territori i ens reunim cada un o dos mesos per planificar el futur de la formació a la comarca.
Quants afiliats tenen al Berguedà?
Una cosa són els afiliats i una altra, els membres actius. Ara per ara, tenim una vintena de membres actius, que participen en les reunions que fem. A banda, però, hi ha gent afiliada que, de moment, es manté al marge de l’activitat.
Quins errors està veient en la política comarcal durant aquest mandat que viu des de fora?
A Berga el que ha passat és que l’alcaldessa s’ha dedicat a ser la vedet de l’independentisme, preocupant-se de ser als mitjans de comunicació i ser la més independentista dels independentistes, i deixant de banda la ciutat.
Això creu?
Sí. I és una pena, perquè cada cop que hi ha eleccions parlem dels mateixos projectes, i això vol dir que no s’hi posa fil a l’agulla.
Quins projectes?
Parlo, per exemple, de l’E-9 que ens connecta a Europa. És moment per parlar-ne perquè la titularitat de la carretera és de la Generalitat i, per tant, és qui ha d’actuar-hi. El desdoblament de la C-16 forma part de l’E-9 i ens acostaria a França encara més. Seria una oportunitat per deixar de ser una comarca de pas. Però hem de posar-nos-hi.
Ha trobat a faltar insistència en aquest sentit en el darrer mandat?
Sí, però això no només és cosa de la Generalitat. Nosaltres també ens hem de moure, i no ho fem. No podem esperar que les subvencions ens caiguin del cel, les hem d’anar a buscar. Qualsevol administració rebrà un alcalde. El que passa és que la seva targeta de presentació no pot ser una alcaldessa que no es presenta als jutjats ni un ajuntament que no acata les sentències judicials.
Creu que el Berguedà ha deixat escapar moltes subvencions?
No sabem si han estat moltes o no, però sí que sabem que no s’ha fet l’esforç. Suposo que molts regidors de la CUP deuen suposar que demà ja serem independents i que, per tant, no cal fer aquest tràmit. El Ministeri i la Generalitat et rebran, però hi has d’anar tu.
Què creu que passarà el 21-D?
Crec que les forces independentistes perdran la seva majoria. La gent s’està adonant que tot això del procés era un engany que no va enlloc.
Seria bona una aliança de forces unionistes?
Crec que sí. El PP sempre ha defensat el mateix i seguirem treballant per tornar la Generalitat a la legalitat vigent. Una unió de partits amb aquest objectiu seria positiva.
Quants diputats espera obtenir el 21-D?
Com a mínim, espero que mantinguem els resultats del 2016.
On era vostè pel referèndum?
Per motius personals, a Barcelona.
I creu que les càrregues policials de l’1-O els poden haver restat vots a les eleccions?
No ho crec. S’havia de fer. Quan impedeixen a la policia fer la seva feina passen aquestes coses. Quan el Barça guanya la lliga i hi ha aldarulls, la policia també carrega. El primer que fan és demanar-te que abandonis els locals públics i, com que no es va fer, van intervenir. Per a la gent que compleix la legalitat, és una cosa normal.
És possible que la gent que, segons vostè, no compleix la legalitat, abandoni el carrer i doni el procés per acabat?
Jo crec que el procés l’ha enterrat el propi govern. Si tu surts al carrer i veus que t’han enganyat, potser tornar a casa et resulta més fàcil.
Hi ha una massa social important que no deixa de fer-ho. Quins arguments li vendran per convèncer-la?
Que Espanya és la solució per continuar en un projecte dins Europa. Hem de fer pedagogia en aquesta línia.
