Un estiu, un premi, una oportunitat. Un estiu lluny del desert. Un premi per a qui treu bones notes a l’escola. Una oportunitat per a petits sahrauís que han viscut sempre enmig del no-res sense tenir l’ocasió de descobrir com és el món lluny del seu campament.
El programa d’acollida ‘Vacances en pau’ tornarà a Berga el proper estiu, anys després que la ciutat perdés el fil dels campaments sahrauís. A principis de segle algunes famílies berguedanes ja havien participat en el programa, però des de fa cosa de quinze anys l’acollida s’havia perdut a la comarca.
L’any passat, però, dues famílies de Berga es van posar en contacte amb l’ONG Cooperació Osona Sàhara (COOOS), que coordina el programa ‘Vacances en pau’ a la comarca veïna. Volien acollir infants sahrauís. Una de les famílies va sumar un nou membre dos mesos d’estiu, mentre que l’altra, els Escobet Montañà, van realitzar l’acollida només durant l’agost. “Ens vam despertar tard i vam quedar en llista d’espera, però una família de Girona es va desdir a mig estiu i ens van oferir la possibilitat d’acollir el nen a partir de l’1 d’agost”, explica Carme Montañà, la mare de la família.
La família Escobet Montañà, amb l’infant sahrauí, l’estiu passat. CEDIDA
L’experiència va ser “boníssima” i aquest any els Escobet repetiran. I no només això. Enguany la Carme ha rebut l’encàrrec dels coordinadors del programa a Osona de promoure l’acollida al Berguedà amb l’objectiu d’engrescar noves famílies de la comarca. “És important que hi hagi diverses famílies d’acollida a la mateixa zona perquè als nens els va bé trobar-se de tant en tant per destapar-se amb la seva llengua“, comenta la Carme.
Els nens del programa ‘Vacances en pau’ viuen als camps de refugiats de la província de Tindouf, al sud-oest d’Algèria. La majoria venen del campament d’Auserd, però els que probablement acabaran recalant a Berga són de Smara, una zona agermanada amb el consistori berguedà des del 1994. Els infants tenen entre 8 i 12 anys i saben petites dosis de castellà, ja que l’estudien a l’escola del campament. S’han de preparar: tenen un conveni que permet als més avantatjats anar a estudiar a Cuba quan són més grans. “A la majoria li costa comunicar-se d’entrada, però en poc temps es fan entendre”, relata la Carme.
A finals d’estiu, els infants tornen al campament. Tot i que a primer cop d’ull pugui semblar estrany, en tenen ganes. “Fa setmanes que no veuen la seva família i els últims dies se’ls fan llargs”, explica la mare de la família Escobet. Quan és hora de marxar, se’ls permet carregar cinc quilos a la maleta de mà i 30, d’equipatge. Les famílies acostumen a omplir l’equipatge de roba, aliments i medicaments que no necessitin recepta. “És el que més falta els fa, a ells i a les seves famílies”, comenta la Carme.
El paper dels ajuntaments
Des de fa setmanes la Carme i l’àrea de Cooperació de l’Ajuntament de Berga estan en contacte permanent. Tal com passa en altres zones d’acollida, les famílies es fan càrrec de la manutenció dels infants sahrauís però demanen ajuda als ajuntaments per afrontar el cost dels bitllets i fer arribar el programa al màxim de famílies del municipi.
La regidora de Cooperació, Mònica Garcia, ja ha donat el vistiplau a la iniciativa. Garcia ha explicat a aquest diari que l’Ajuntament aprofitarà part de la partida destinada anualment a projectes de cooperació per ajudar a pagar els bitllets dels nens sahrauís. A més, el consistori també donarà un cop de mà a l’ONG fent arribar la iniciativa a les escoles i les Associacions de Mares i Pares (AMPAs) dels centres. La regidora s’hi ha compromès: “Serem l’enllaç entre el programa i el poble de Berga”.
De moment, ja ha convocat una xerrada amb les AMPAs a la sala polivalent del Casino pel proper dia 7 de març. Allà, explica, ja es podran donar detalls concrets del programa i informacions d’utilitat per a totes aquelles famílies que vulguin acollir aquest estiu. Hi ha temps fins el maig per prendre la decisió.
El regidor Ribera, testimoni en primera persona
La Carme medita anar als camps de refugiats de Tindouf per Setmana Santa. La COOOS organitza viatges durant l’any, i la berguedana està valorant la possibilitat de formar part de la propera expedició. Qui sí que hi ha anat, i més d’un cop, és el regidor de Berga i també cantant de Brams, Francesc Ribera ‘Titot’. A finals dels 80 va formar part d’una expedició amb el Comité Berguedà de Solidaritat amb els Pobles; fa un parell d’anys hi va tornar i va tenir les primeres idees per escriure la cançó ‘Sàhara’, que va veure la llum l’any passat; i, finalment, fa unes setmanes va viure-hi l’última experiència fins al moment: va tornar a Tindouf per gravar el videoclip de la cançó que va néixer-hi fa dos anys.
Així doncs, Ribera sap com pocs quina és la situació que viuen els sahrauís als campaments algerins. “Fa quaranta anys que esperen el referèndum avalat per l’ONU que se’ls va prometre”, relata. Des de fa dècades els sahrauís s’han fet un tip de veure com pràcticament tothom els donava l’esquena. El Marroc els va ocupar i França i els Estats Units hi van estar d’acord. Fins i tot Espanya els va prometre ajuda, però tots els governs que han passat per Madrid en els darrers anys han mirat cap a altres punts del planeta.
“No esperen res. És una zona que no té cap possibilitat de ser productiva. És enmig d’un desert, no se’n pot fer res”, sentencia Ribera. El regidor, a més, recorda que els habitants dels campaments de Tindouf “viuen de l’ajuda humanitària” però les caixes de l’Alt Comissionat de les Nacions Unides per als Refugiats (ACNUR) venen cada cop més buides, ja que, abans d’arribar al Sàhara, la majoria han hagut de passar per Síria i els països de l’Orient Pròxim afectats per la guerra.
El problema està estancat des de fa anys i res fa pensar que això canviï cap a millor. Més aviat el contrari: les ajudes humanitàries cada cop s’ha de repartir a més zones del continent africà i els camps de refugiats de la província de Tindouf ho estan notant. El programa d’acollida ‘Vacances en pau’ no canviarà la crua i estancada realitat dels campaments algerians, però sí que es perfila com una nova acció del Berguedà -la primera, després de més d’una dècada- per enriquir culturalment l’estiu de molts infants del desert del Sàhara.
La segona experiència de Ribera als campaments de Tindouf, amb membres de l’ONG COOOS.
