La Custòdia

Entre aplaudir una idea i executar-la gairebé sempre hi ha hagut un mur: deixar de mirar-se el melic

Entre aplaudir una idea i executar-la gairebé sempre hi ha hagut un mur: deixar de mirar-se el melic

El sector privat ha fet la feina i busca superar el que sistemàticament ha ensorrat els plans estratègics del Berguedà les últimes dècades: la manca de consens polític. Hi confien perquè estan convençuts que la seva visió de futur casa moltes sensibilitats. I, de moment, la classe política ho està rebent bé, però entre aplaudir una idea i executar-la gairebé sempre hi ha hagut un mur: fins ara, la política no ha sabut deixar-se de mirar el melic municipal per projectar una mirada comarcal a l’horitzó. I així, el debat sobre cap on caminar fa anys que s’ha enquistat als despatxos polítics mentre, fora, el teixit productiu bramava i bramava per solucions.

La gran diferència (i l’esperança) és que ara els brams ja són propostes fermes. El teixit empresarial sap el que vol i ho ha posat sobre la taula. L’ACEB ha redactat la seva bíblia. Però no ho ha fet perquè el sector públic se la faci seva i la desenvolupi (perquè és aquí on el procés s’encalla una i altra vegada). El que vol l’empresariat és forçar una revolució: vol que tirar endavant les accions sigui una feina compartida entre el regidor de Promoció Econòmica i l’empresari que dona vida a l’economia que es vol promocionar.

I, en paral·lel a tot això, els ajuts comarcals per a la reactivació del comerç agafen forma, però no comarcal sinó municipal. Ha estat l’única manera que ha trobat l’Agència de Desenvolupament d’encaixar totes les sensibilitats municipals i salvar la idea que el Consell va anunciar a so de bombo i platerets a mig maig. Els grans municipis pagaran tots -o gairebé tots-, però posaran diners que no sortiran del municipi. Uns opten per vals, d’altres per ‘rasques’, i cadascú hi posa el que pot, vol o creu oportú posar-hi. I sort! Perquè fa dues setmanes pocs s’haguessin jugat quartos a que la campanya nadalenca impulsada des del Consell Comarcal acabaria sent alguna cosa més que una promesa de primavera.

A banda, la C-16 torna a entrar en escena. De fet, és un dels temes projectats en la visió empresarial per als propers anys. Els empresaris diuen que, si la Cerdanya i França no estan disposats a completar l’E-9 fins a Tolosa, no val la pena que el Berguedà s’hi trenqui les banyes. El problema és que a aquestes alçades alguns fins i tot dubten si el Govern de la Generalitat està disposat a millorar la C-16 fins al Túnel del Cadí.

El PSC ha sortit al pas reclamant concreció per a l’autovia fins al túnel. També la pagesia, que aquesta mateixa setmana s’ha queixat que la C-16 amb trams de 3 i 4 carrils no respecta el medi agrari. I en definitiva, per molt evident que sigui l’incompliment de promeses constant per part del Govern, s’allarga encara més un debat sobre una carretera encaminada a seguir durant anys i panys igual que fins ara.

I mentre tots ens esforcem a mirar al futur, el present segueix vestit de negre. Els restauradors, literalment: es van vestir de dol dilluns per queixar-se de l’increment d’impostos davant l’Ajuntament de Berga. Les associacions de veïns també donen suport a una campanya de recollida de signatures per evitar haver de pagar més diners el 2021.

I en clau de salut, l’hospital ha patit 7 morts des de divendres passat i la residència Sant Bernabé en va patir 4 només entre dissabte i diumenge. El ritme de nous casos no augmenta, però tampoc cau, i es manté en una estabilitat que allarga la situació de calma tensa en el si de l’àmbit sanitari.

La Custòdia

Estic amb tu

Comentaris