La CUP destapa el primer mal símptoma per al pla dels empresaris

Si hi ha consens, hi ha futur. La patronal d’empresaris ho tenia clar des del minut 1 i, per això, quan va llançar la seva proposta de pla estratègic, va deixar ben clar que, per tirar-la endavant, calia que totes les forces polítiques se la fessin seva. La visió de l’ACEB és tan concreta en els tempos com optimista en el fons de la qüestió. Perquè una de les primeres preguntes que van respondre els empresaris va ser: “Però ja n’esteu segurs que els polítics s’entendran?”. Van confiar que sí. I, de moment, comencen a aparèixer els primers mals símptomes.

Representants de totes les forces han aplaudit l’ambició i la proposta de l’ACEB. Ho han fet a cop de tuit, amb les clàssiques frases de cara a la galeria que, si tirem d’hemeroteca, ens han portat sistemàticament a la mateixa casella: la del fum que vola i vola, i no acaba sent més que això, fum. I és simptomàtic -de fet, mal simptomàtic- que el primer partit polític que es pronunciï amb un mínim de profunditat sobre la visió dels empresaris sigui la CUP, que teòricament -i per programa- és la força més distant a la de la patronal.

L’ACEB està fent la seva feina. Hi està a sobre. Aprofita cada escletxa per recordar que té un pla, però que necessita la complicitat política per tirar-lo endavant. Fins i tot rep cables d’entitats veïnes, com Bergacomercial, que reivindiquen que els polítics tenen deures. I a tot això, de moment, l’únic que sabem des de la vessant política és que, qui més lluny hauria d’estar del pla, hi ha trobat punts en comú, però nota que la resta de forces no estan fent la feina per tirar-los endavant.

La CUP, per cert, també ha aprofitat l’ocasió per demanar “una sacsejada” al Consell Comarcal del Berguedà. Creuen que la majoria que governa l’ens no és representativa del territori, ja que la fórmula per repartir les cadires del ple no surt directament de les urnes, i això la distorsiona. Sense dir-ho clarament, però deixant-ho entreveure, els cupaires han lamentat que el Consell sigui, per a més d’un cas, el premi de consolació per als qui han perdut unes eleccions. I reivindiquen la legitimitat dels consells d’alcaldes, que entenen que reflecteixen millor les majories que hi ha als ajuntaments.

Això ha passat encara no dues setmanes més tard d’unes eleccions generals que semblen haver deixat la comarca mig estabornida a nivell polític. Des del 14-F les notícies sobre política brillaven per la seva absència. El que no s’ha aturat és l’entramat per fer front a la pandèmia. Aquesta setmana s’ha estrenat un nou centre de vacunació de dosis d’AstraZeneca: és a l’Hotel d’Entitats de Berga i fa possible que el personal essencial del Berguedà no hagi de baixar al Bages a vacunar-se. Coherència retardada, tenint en compte que des de fa setmanes cal evitar tant com sigui possible trepitjar Bages, Solsonès, Ripollès, Cerdanya o Osona.

Les dades epidemiològiques, això sí, estan estabilitzades en uns nivells baixos. De fet, feia temps que no ho eren tant, de baixos. El nombre de contagis s’ha mantingut els últims dies per sota dels 15 setmanals, i això és la xifra més baixa des de finals d’estiu. Poca broma. I tot plegat també fa que el risc de rebrot i la velocitat de reproducció del virus caiguin a nivells moderadament baixos. Ara bé, en una comarca com el Berguedà no ens cansarem de repetir que aquests indicadors són especialment canviants i poden revifar d’un dia per l’altre, sense necessàriament causar alarma. El que importa és aquesta estabilitat en números absoluts: si seguim per sota els quinze casos setmanals, anirem bé.

Per cert, fora de pandèmia, aquesta setmana el Consell Comarcal del Ripollès ha emès un comunicat on reclama no pagar el túnel del Cadí, igualant el privilegi que tenen els berguedans i la Cerdanya. En el comunicat diuen que es troben “en inferioritat de condicions” respecte les empreses del Berguedà. Ja els planyo.

X