El VAR de la desesperació

L’Ajuntament de Berga fa dies que ha començat a utilitzar les càmeres del barri vell per caçar incívics que no recullen les caques de gos o que llancen les escombraries al mig del carrer perquè no els dona la gana de reciclar. Funciona, és clar. Si fas el porc davant una càmera i un veí es queixa, un policia només haurà de repassar la gravació de tota una nit per veure’t els pèls del nas. I aleshores li caldran quatre clics per saber qui ets, on vius i totes les dades que necessita saber per denunciar-te per incívic.

I probablement a una àmplia part de la població li sembla bé. Perquè una àmplia part de la població n’està farta de veure brutícia als mateixos llocs de la ciutat, sistemàticament, mentre qui l’hi deixa se’n torna a casa i pensa allò de “cosa dolenta, fora del ventre”, però en mode porta a porta. Però, obrint una mica més la mirada, ens retrata a tots.

Que la mesura serà eficaç? Segurament sí. Que n’hi havia d’altres que també ho podrien haver estat? També. Que la difusió d’imatges dels incívics (per molt pixelades que estiguin) flirteja amb els límits de la llei? Doncs també. I sí, segurament el principal fracàs és el de la persona que embruta el carrer sistemàticament després de tres anys (tres!) d’un model que gairebé tota la ciutat -i bona part de la comarca- ha fet seu. Però darrere també hi ha un fracàs polític: el de no haver tret prou eines al carrer per perseguir l’incivisme crònic. Perquè si tan controlats estan els punts on hi ha abandonaments recurrents, potser la solució era destinar-hi algú a fer pedagogia.

Però bé, això no acaba a Berga. La idea del VAR del porta a porta agrada al Consell Comarcal, que ja treballa per posar càmeres en les dues illes més problemàtiques de Berga i també a Cal Rosal i a Casserres. Hi haurà càmeres allà on hi ha més brutícia. I segurament, en aquests punts, n’hi deixarà d’haver, de brutícia. Però, espòiler: n’hi haurà en altres punts. Perquè qui s’adreça a una illa d’emergència a la desesperada per deixar-hi la merda que no sap on tirar, potser quan vegi la càmera tornarà a ficar-se dins el cotxe… Però què passarà quan trobi un lloc apartat, sense cap ull físic o tecnològic a sobre? I això, aquest podriment interior, si hi ha manera de curar-lo, és explicant, incentivant, posant facilitats, trobant el porta a porta al costat del senyal que diu ‘El Berguedà’, veient-lo a cada cantonada fins que vegis ‘El Bages’, ‘El Solsonès’, ‘La Cerdanya’ o ‘El Ripollès’ o ‘Osona’, i sortint al carrer físicament. En definitiva, diners i gestió.

Viure devent milions 10 anys més

La CUP ha certificat el canvi de política econòmica que fa quatre anys semblava tan innegociable. Ara eixugar el deute ja no és el punt número 1 de la llista de tasques de l’Ajuntament. No hi deixa de ser, a la llista, però el govern ja no dona tanta importància a allò d’eixugar-lo com més aviat millor.

Ara, havent-lo reduït a una tercera part del que era fa sis anys, la idea és pagar-lo en deu anys més. És a dir, pagar 6,4 milions en 10 anys, tot i venir d’eixugar-ne prop de 15 en sis anys. La priorització del deute s’ha venut sempre com una obligació del moment i, de fet, va ser la principal bandera de la CUP (o una de les principals) per fregar la majoria absoluta a les eleccions del 2019. Ara bé, arribats a aquest punt, fins i tot els cupaires reconeixen que la reducció del deute ha de baixar alguns esglaons en el sistema de prioritats. Perquè la ciutat necessita inversions i, si les necessita la ciutat, el govern (sigui de color groc, verd, vermell o blau), també, per no prendre mal d’aquí a dos anys.

Casualitat o no, la proposta de refinançament proposa dos anys més de carència, és a dir, de no pagar una part del deute. Això implicarà que fins al 2024 es pagaran quotes del deute molt més baixes que fins ara i que els vuit anys següents. La CUP defensa que és un dany col·lateral de la carència, però es nega a renunciar-hi, malgrat que l’oposició li demana. I el que queda clar és que, si el Ministeri aprova el refinançament, els dos anys més propicis per invertir són aquests dos que venen. I això cadascú ho llegirà en funció de la papereta que el 2023 posarà dins una urna.

X