La situació que s’obre avui, amb el final de la majoria de restriccions per la Covid, permetrien fer la Patum a la plaça de Sant Pere i tots els passacarrers sempre que els assistents duguessin mascareta.
Les festes del Corpus a Berga són un esdeveniment tan singular que segur que requeriran un vistiplau específic del Procicat i un procediment personalitzat, però, amb les normes generals que hi ha en vigor des d’avui, no hi ha res que prohibeixi la Patum. Al contrari, la normativa que avui publica el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya (DOGC) estableix que es poden fer celebracions de cultura popular a l’aire lliure sense límit d’assistents.
Es podria fer Patum amb la plaça plena?
Sí. Fins ara, el pla sectorial de la cultura popular, que el Procicat va aprovar el 6 de juny, establia un màxim de 45 persones en festes al carrer si no hi havia contacte físic i de 25 si n’hi havia, com és el cas de la Patum. Al setembre, s’hi va afegir un annex per a les actuacions castelleres, que autoritzava trobades de fins a 160 persones per colla. Però, amb aquestes condicions, la Patum era impossible.
Avui cauen totes les limitacions en el nombre de persones, i per tant, la Patum ja torna a ser possible amb la plaça plena.
Com afecten les noves mesures a la cultura popular?
— Cultura (@cultura_cat) October 15, 2021
Ja no hi haurà limitació al nombre de persones que integrin els grups de participants, com ara les colles castelleres, les formacions musicals o els artistes que facin una representació teatral o de dansa #cultura100
Però estan autoritzades les aglomeracions?
Amb mesures, sí. El DOGC diu avui que l’entitat organitzadora, en aquest cas l’Ajuntament, té l’obligació d’establir mesures per mirar d’evitar les aglomeracions. I concreta algunes d’aquestes mesures. Diu, per exemple, que cal “dimensionar de manera adequada els accessos” i “incrementar els punts d’accés”, que hi ha d’haver “personal de control” i que cal “identificar amb claredat les vies d’accés i de sortida”. Però també diu que tot això s’ha de fer “sempre que sigui possible”.
Algunes d’aquestes mesures, com el personal de control als accessos i la identificació de les entrades i sortides, la Patum ja les compleix. I d’altres, simplement, no són possibles.
I per què caldria portar mascareta a la Patum?
Les mesures aprovades avui ja preveuen la possibilitat que, tot i les mesures per evitar-ho, s’acabin produint aglomeracions al carrer, en festes populars o per qualsevol altre motiu. En aquest cas, estableix això: “en els espais a l’aire lliure en què per l’aglomeració de persones no sigui possible mantenir la distància física interpersonal de seguretat, és obligatori l’ús de mascareta”. Més clar, l’aigua: si no pots guardar un metre i mig de distància al carrer (i a la Patum, no pots), t’has de posar mascareta, i això és obligatori.
L’Ajuntament ha descartat tres Patums en dos anys
Des que va esclatar la pandèmia, l’Ajuntament de Berga ha hagut de renunciar a tres Patums. El 26 de març del 2020 va anunciar que la Patum de Corpus d’aquell any se suspenia, però deixava la porta oberta a fer-la al setembre. Al cap de dos mesos, el 29 de maig, polítics i comparses van acordar que tampoc hi hauria festa passat l’estiu perquè aleshores ja es parlava de “nova normalitat”, però encara es desconeixia quines serien les condicions per afrontar-la.
Aquell Corpus, a mitjans de juny, ni tan sols es va poder interpretar un salt de Patum des del castell. El programa d’actes ho preveia, però l’Ajuntament se’n va acabar desdient a última hora per evitar aglomeracions com les que s’havien produït el primer dimecres de Corpus sense Patum. Aquell dia molts berguedans van sortir al carrer i van fer salts improvisats. En un d’ells hi va participar la regidora de Promoció Econòmica, Roser Rifà, i va propiciar una de les grans crisis d’aquest segon mandat de la CUP a la ciutat.
Ja el 2021, a finals de febrer el Patronat va acordar que tampoc hi hauria Patum. Feia dos mesos que s’administraven vacunes, però Catalunya continuava encadenant onades de rebrots. La regidora de Patum, Roser Valverde, va justificar-ho així: “No podem explorar aquesta via en aquests moments perquè no sabem com estarem i preferim centrar-nos a preparar actes alternatius de cara al juny”.
I al juny, estàvem força millor del que molts podien imaginar al febrer. Per això, l’Ajuntament i les comparses van intentar fer una passejada de tot el bestiari, sense música, des del convent de Sant Francesc i fins a la plaça de Sant Pere. La van anunciar els portaveus de tots els partits de l’Ajuntament, en una roda de premsa conjunta, un dimecres, el 21 de maig, a menys de quinze dies per a la festa.
En aquella compareixença la regidora de Patum va recalcar que tot l’entramat tècnic s’aniria perfilant els dies següents. La desfilada volia ser un cop de puny sobre la taula de la Patum com a primera espasa de la cultura popular al país. Però no va ser.
Dimarts abans de Corpus, a menys de 48 hores de l’anunciada desfilada, l’Ajuntament va anunciar que la suspenia perquè no es veia capaç de complir les mesures de seguretat que li exigia la Generalitat. La idea inicial era que el públic estigués a peu dret, sense moure’s, mentre les comparses desfilaven, però la Generalitat va dir-los que no. El pla B va ser plantejar una desfilada amb el públic assegut en cadires preassignades, mentre les comparses passaven per davant.
Però tampoc. Ni d’una manera ni de l’altra. La cultura popular encara no tenia permès moure’s, només es permetien plantades estàtiques, i la Generalitat no va acceptar que la Patum fos el primer experiment per tornar a veure ballar bestiari. Al final, polítics i comparses van acordar que tant dijous com diumenge de Corpus es faria una plantada de les comparses a la plaça de Sant Pere durant tot el matí, per tal que els patumaires els poguessin veure, quiets i darrere una cinta que marcava la distància de seguretat.
