El PSC exigeix al Parlament que s’ampliï la C-16 i alerta del perill que suposen els cotxes que fan drecera a Berga i a Guardiola

El PSC, convençut que la densitat de trànsit avala l'ampliació de la C-16, ha demanat a la Mesa del Parlament que detalli quin és el flux de vehicles entre Berga i el Túnel del Cadí dels últims cinc anys

El Partit Socialista de Catalunya (PSC) ha demanat a la Mesa del Parlament que detalli quin és el flux de vehicles a la C-16 entre Berga i el Túnel del Cadí dels últims cinc anys (2016-2021), desglossat per exercicis i mesos. Els socialistes estan convençuts que, molts dies, es doblen o tripliquen els 12.000 vehicles diaris que, segons la Generalitat, fixen que una via ha de ser ampliada.

De fet, recriminen al Govern més de 10 anys de compromisos incomplerts per part del Govern i afegeixen que “cada conseller del ram ha vingut a la comarca a presentar avantprojectes, primer, i projectes executius després, amb promeses fermes d’immediata execució”. El cas és que els incompliments a la C-16 esquitxen gairebé totes les forces polítiques: també al PSC. El conseller socialista Joaquim Nadal va prometre l’estiu del 2006 que les obres a la C-16 entre Berga i la Cerdanya començarien tan bon punt s’enllestís el desdoblament fins a la capital del Berguedà. A Nadal, l’han succeït cinc consellers de Territori: Lluís Miquel Recoder, Santi Vila, Josep Rull, Damià Calvet i Jordi Puigneró. I el projecte, que ha anat canviant amb el pas dels anys, continua als despatxos.

El PSC exposa, ara, que els col·lapses que es generen a la C-16 cada cap de setmana i festius deriven en retencions secundàries. Es refereixen als conductors que, en veure la C-16 col·lapsada, fan drecera a l’altura de Cal Rosal, es desvien cap al centre de Berga i tornen a agafar la C-16 a Cercs. I també als que repeteixen la jugada a Guardiola i opten per passar pel nucli urbà per esquivar les retencions de la carretera.

“Estem davant d’un fenomen que tindrà conseqüències fatals en qualsevol moment”, apunten els socialistes en un comunicat. I alerten de la perillositat que suposa que els vehicles que fan drecera passin per nuclis urbans, perquè sovint ho fan a gran velocitat. A banda, recalquen el “cost enorme” que suposa “posar i treure cons, cada cap de setmana, per tallar les vies d’avançament i deixar només una sola filera” a tot l’Alt Berguedà.

Les obres a la C-16, de despatx en despatx des del 2018

L’octubre del 2018, en el marc del Concurs de Boletaires que -excepcionalment, per la neu- es va fer a la plaça Viladomat en lloc del pla de Puigventós, l’aleshores conseller de Territori, Damià Calvet, va anunciar un nou projecte per ampliar la C-16. Era la primera vegada que algú parlava d’un tercer carril reversible amb barrera mòbil per a la C-16. Al cap d’unes setmanes, el mateix Calvet va presentar el projecte a Berga, en roda de premsa, i la va definir com una infraestructura pionera a l’Estat i una fórmula menys agressiva de cara al medi ambient que no pas un desdoblament total de la via fins al Túnel del Cadí.

Calvet, presentant la barrera mòbil de la C-16 en roda de premsa, l’any 2019. MARC CANTURRI

El projecte de la Generalitat preveia -i preveu encara- desdoblar totalment la carretera entre Berga i Cercs per aconseguir quatre carrils de circulació (dos en sentit nord i dos, en sentit sud). A partir d’aquí i fins a Malanyeu, el Govern s’hi farà un tercer carril reversible amb una barrera mòbil que permetrà desdoblar un sentit de la marxa en funció de les necessitats. A Malanyeu, l’orografia permet tornar a desdoblar totalment la via i fer-hi 1,5 km de quatre carrils. I des de Malanyeu fins a Bagà, s’hi aplicarà el mateix sistema que entre Cercs i Malanyeu: els tres carrils amb barrera mòbil.

Quan Calvet va presentar la fórmula, el projecte estava en exposició pública. Hi va haver diverses al·legacions: la més sonada va ser la que van presentar en bloc tots els grups de l’Ajuntament de Berga, perquè el Govern soterrés la carretera al pas per la capital de comarca. El març del 2019 es va aprovar una moció per unanimitat que demanava soterrar la via. Es va fer l’al·legació al projecte, però, gairebé tres anys després, encara no ha estat resposta.

A finals del 2019, Calvet va dir en el 15è aniversari de Cedinsa, l’empresa concessionària de la C-16, a Puig-reig, que les obres a la C-16 començarien al llarg de l’any següent el 2020. La tardor del 2020 es constata un nou endarreriment: la Direcció General d’Infraestructures de Mobilitat admet a l’Aquí Berguedà que s’ha vist obligada a treure a exposició pública dos annexos nous que no van ser inclosos en el tràmit inicial perquè aleshores no existia ni la llei del canvi climàtic ni la llei d’espais agraris. El Departament va haver de treure a exposició pública els dos punts del projecte i, fins que no se superés aquest tràmit, avisava que no podia respondre les al·legacions. Si un any enrere Calvet havia augurat, bufant les espelmes de Cedinsa, que les obres a la C-16 podien començar al llarg de l’any vinent, a finals del 2020 el pronòstic era el mateix: que les obres podien començar al llarg de l’any vinent, el 2021. Però tampoc.

Esgotat el 2021, en les últimes setmanes fonts del Departament de Territori han apuntat a l’Aquí Berguedà que el projecte continua pendent de la declaració d’impacte mediambiental. Aquest document ja era l’escull que impedia respondre les al·legacions a finals d’estiu del 2021. Això sí, aleshores el Govern ja va apuntar que, per avançar feina, treballava amb la redacció del projecte definitiu, malgrat que formalment encara no podia (ni pot) contestar cap al·legació.

Des dels despatxos, apunten que el projecte avança. Des del carrer, el projecte fa de tot, menys passar pantalles. I l’hemeroteca recorda que això passa ara, però també passava fa 5, 10 i, fins i tot, 15 anys.