Berga té 760 pisos buits (i 364 més que gairebé no es fan servir)

En general, els grans municipis del Berguedà tenen un 12,2% d'habitatges tancats, i la situació és especialment greu a Cercs i a la Pobla de Lillet

Barri vell de Berga des del campanar de Sant Francesc | Aleix Camprubí
Barri vell de Berga des del campanar de Sant Francesc | Aleix Camprubí

Berga760 pisos buits, un 8,4% del total, i 364 més on pràcticament no s’hi fa mai vida, segons dades del Cens de Població i Habitatges de l’Institut Nacional d’Estadística (INE).

Les xifres es calculen a partir del consum elèctric. Els pisos que no superen el llindar mínim —és a dir, on no s’encén mai ni una bombeta— es consideren buits. Els pisos que no arriben als 250 kWh de consum es diu que tenen un “ús molt baix“: això vol dir que algú hi entra de tant en tant, però ni tan sols es poden considerar segones residències. I els que consumeixen entre 250 kWh i 750 kWh són habitatges amb un “ús esporàdic“; per exemple, els pisos de cap de setmana. Per considerar-se “habitatges habituals”, cal que gastin més de 750 kWh.

A Berga, hi ha 6.976 habitatges habituals, i la resta de pisos es distribueixen així:

Això és especialment greu en un moment en què la demanda d’habitatge puja per l’augment de població, pràcticament no hi ha oferta de lloguer —a Idealista, 5 pisos— i els preus estan en màxims històrics.

Pisos que requereixen inversió

Fonts del sector immobiliari expliquen a l’Aquí Berguedà que molts d’aquests pisos buits es concentren al barri vell de Berga, són en edificis molt antics i requereixen una inversió important abans de poder-los llogar. Hi ha propietaris que no la poden assumir, i prefereixen tenir-los tancats.

285 pisos de grans tenidors

Però aquí s’hi sumen també els pisos de grans empreses: sobretot, bancs, que se’ls van quedar quan els propietaris anteriors —promotors immobiliaris o particulars— no van poder pagar els préstecs o les hipoteques després de la crisi econòmica del 2008.

Segons dades de l’Institut Català del Sòl, divulgades per Crític, a Berga hi ha 285 pisos a mans de grans propietaris, dels quals 66 són de particulars i 139 d’empreses privades.

Panoràmica general de Berga | Google Earth

Dificultats per perseguir els propietaris de pisos buits

Tant l’Ajuntament de Berga com la Generalitat de Catalunya tenen en vigor impostos especials per castigar els grans propietaris de pisos tancats, però han tingut moltes dificultats per cobrar-los.

El govern recapta 10 euros per m2 per cada pis tancat —un pis de 100 m2 pagaria 1.000 euros l’any—, però, a Berga, el 2022, només van pagar l’impost 12 grans tenidors, que tenien en total 35 pisos, segons dades consultades per l’Aquí Berguedà.

Recàrrec del 50% de l’IBI a Berga: tres anys aturat

A Berga, l’Ajuntament va aprovar el 2020 que els propietaris de pisos buits paguessin un 50% més d’IBI. Però fins el 2022, el recàrrec no s’havia pogut aplicar, perquè costava fer els càlculs: calia fer un cens a partir del padró municipal i dels consums d’aigua.

Fa un any, el regidor Marià Miró va prometre al ple municipal que el recàrrec es començaria a ingressar el 2023: “Ja hem fet tot la feina que havíem de fer”, va dir.

Les ordenances fiscals per al 2024 contemplen, però, que el 50% extra s’aplicarà només als grans propietaris —amos almenys de quatre pisos—, i sempre que es demostri que el pis fa més de dos anys que està tancat.

Blocs de pisos al barri de Santa Eulàlia de Berga
Blocs de pisos al barri de Santa Eulàlia de Berga

Així està la situació als grans municipis del Berguedà

L’INE ofereix dades dels pisos buits per als municipis de més de 1.000 habitants. Entre els vuit que hi ha al Berguedà —Berga, Gironella, Puig-reig, Bagà, Avià, Cercs, Casserres i la Pobla de Lillet— sumen 2.420 habitatges tancats.

La situació és especialment greu a Cercs, que té un 25,7% de pisos buits, i a la Pobla, amb un 29%. Bagà és el municipi amb més proporció d’habitatges d'”ús esporàdic“, un 17,4%, per l’efecte de les residències de cap de setmana.