El Marcel Comavilella és pura simpatia. Sempre amb un somriure. Sempre disposat a interessar-se per qui troba. Sempre disposat a ajudar a qui ho necessiti. I, a banda de tot això, també és un gran patumaire. Té 42 anys i des del 2009 salta i ajuda a la comparsa dels turcs i cavallets. L’únic any que no va fer cap salt va ser el 2010: «Només vaig fer rotllana».
El Jaume Casadesús, l’antic cap de colla, va ser qui li va obrir les portes de la comparsa i l’any passat, després de 14 anys saltant, va entrar a formar part de la plantilla de titulars. Des del 2009, la seva Patum passa als baixos de l’Ajuntament. La comparsa li agrada perquè també li agrada molt el bestiar, i s’ha implicat en la millora dels cavallets últimament per canviar les cues i també els picarols.
Aquest diumenge ha estat un dels cavallets de l’última Patum de Lluïment d’aquest Corpus. Havent fet, ha comentat la jugada amb els seus companys de comparsa i, després, ha canviat de sala, però no s’ha mogut dels baixos de l’Ajuntament. Encara vestit amb les set-vetes i amb la indumentària de cavallet, s’ha ficat a la cadena per fer espai als nans nous: «Ho provarem, a veure com va».
Guanyar el concurs de cartells de la Patum i ser cap de colla
En tots aquests anys, el Marcel ha tastat totes les posicions del ball de turcs i cavallets: des del primer cavallet fins al quart, i des del primer turc fins al quart. Era una de les seves grans il·lusions i l’ha aconseguit.
A la vida patumaire li queden dues il·lusions més: arribar a ser cap de colla algun dia i guanyar el concurs de cartells anunciadors de la festa. Sobre això últim, explica que s’hi presenta sovint però fins ara no ha estat mai guanyador. Sap que és difícil, però ho seguirà provant gairebé cada any.
