És una Patum especial per a Juli Gendrau. Quan era petit, ja va ser geganter de la Patum Infantil i ja va encadenar el salt per passar directament a la gran, amb 15 anys. Ara en té 55 i, tal com marquen les pautes de la comparsa, ho deixa per donar pas a fornades més joves. Ha passat 40 anys com a membre de la comparsa i, des del primer dia, ha portat el gegant nou. «És el gegant de la Patum», assegura.
Aquest diumenge ha fet el ball de la Patum de Lluïment i, a la nit, serà l’encarregat de fer voltar el gegant nou a l’últim ball de la Patum completa. A mesura que s’acosta el final de Corpus, la nostàlgia guanya terreny, però no plega trist, ni de bon tros: «Estic molt content perquè plego jo, i ho faig podent ballar el gegant, no em fa plegar ell».
De fet, un dels grans al·licients que tenia aquesta Patum per als patumaires era veure, per primera vegada, el gegant nou voltar amb el nou vestit, i amb el seu nou blau. Doncs bé, el Juli va ser l’encarregat de fer-lo ballar per primera vegada, tal com sol fer cada any, a l’arrencada del passacarrers de dimecres al migdia. També va fer el primer ballet del passacarrers del vespre, en aquest cas, amb el gegant vell.
El Juli coneix el gegant nou com ben pocs. Explica que una dels dificultats afegides més gran que té és la capa, que pesa molt i s’ha de controlar quan volta. A més, és el gegant que pesa més: uns 110 quilos. Però també és «el que es posa millor», segons diu, perquè «és més ample per dins i té unes espatlleres més grosses».
La Patum del 2025: «Em costa molt d’imaginar»
Una de les coses que més feliç fa al Juli és veure que les noves generacions tiben: «Hi ha molts joves que venen forts i amb ganes, m’agrada que els veterans els puguem anar donant pas».
Sobre la Patum del 2025, la primera que farà sense ser membre de la plantilla de la comparsa, reconeix que se li fa difícil de pensar-hi: «Em costa molt imaginar-me una Patum sense ser dels gegants». Ara bé, recalca que «més que una colla de gegants, aquí a dins hi tinc els meus amics i hi seguiré sent i ajudant en el que calgui, però en un segon pla». Ara, això sí, tindrà moments per veure la Patum des d’una altra perspectiva: «Ho farem, i tant que sí, i segur que serà bonic de viure».
