Mà estesa del govern de la Generalitat de Catalunya per reactivar la central de biomassa que, fins fa una setmana, donava aigua calenta i oli tèrmic a sis empreses del polígon de la Valldan. La central es va incendiar divendres passat a la tarda, ha quedat absolutament calcinada i, ara, els pèrits treballen per esbrinar-ne les causes i calcular-ne els danys.
En paral·lel a les tasques pericials, aquest dijous la delegada del govern de la Generalitat a la Catalunya central, Èlia Tortolero, s’ha reunit amb representants dels ajuntaments que formen part de la Mancomunitat de Municipis Berguedans per a la Biomassa —gestora de la central cremada— per oferir-los suport.
Moisès Masanas —que, a banda de regidor de Berga, és president de la Mancomunitat— ha recalcat que «la Generalitat no farà res fins que les asseguradores ens diguin el què». Ara bé, l’alcalde de Berga, Ivan Sànchez, ha apuntat que «d’entrada s’hi han posat bé».
Prova d’això és que el mateix president de la Generalitat, Salvador Illa, va trucar l’alcalde el mateix dia de l’incendi per oferir-li ajuda. També ho va fer la consellera d’Interior, Núria Parlon, i el conseller d’Agricultura, Òscar Ordeig, que també és responsable de tot el que té a veure amb la gestió forestal al país. «El missatge va ser molt clar: què necessiteu perquè el projecte no perilli?», ha explicat l’alcalde, als mitjans de comunicació.
Pendents de les asseguradores
Moisès Masanas ha recalcat que, ara mateix, les administracions de la Mancomunitat no poden fer res més que esperar les conclusions dels pèrits. «És un tema gruixut», ha dit. I ha afegit que encara no s’han pogut determinar les causes de l’incendi perquè continuen esperant els permisos per poder desmantellar l’espai. Fins ara, només s’hi ha pogut accedir amb drons. L’entrada de persones en segons quins punts de la parcel·la pot ser perillosa pel gran volum de ferralla inestable que hi ha.
De moment, diu Masanas, els ajuntaments de la Mancomunitat es troben en «un període de reflexió» sobre el futur de la central: «Estem fotuts». El primer pas serà parlar amb les sis empreses que hi havia connectades a la central. «Caldrà que expressin la seva voluntat de seguir», ha dit l’alcalde.
Sobre les incidències que hagin pogut patir les empreses connectades, Masanas ha aclarit que «totes funcionaven abans que es fes la central«, però té clar que «mereixen una resposta abans que ningú», i els informaran «tan bon punt hi hagi notícies».
Tornar a alçar la central al mateix lloc?
El president de la Mancomunitat també apunta que «la infraestructura per fer arribar la calor a aquestes empreses ja està muntada» i aquest entramat era «un fet diferencial» per al polígon. Per tot plegat, Masanas creu, d’entrada, que realçar la central on era, és una bona opció: «La nostra intenció primera és batallar perquè això passi. Però no només depèn de nosaltres».
I és aquí on han d’entrar en joc altres actors. La Mancomunitat sola no podrà fer front a la inversió que caldrà per tornar a construir un equipament com el que hi havia. Primer, cal saber quina part n’assumeixen les asseguradores. I, després, quin suport reben d’administracions superiors, com ara la Generalitat, que d’entrada sembla que s’hi posa de cara.
Amb central o no, la supervivència de la Mancomunitat no corre perill. Segons Masanas, «té diverses potes i, tot i que la central era la més visual, no és la que donava ni més diners, ni més feina«. I afegeix que «també hi ha la gestió forestal» que «dona tones de fusta que surten dels boscos públics».
Una part d’aquesta fusta anava a parar a la central del polígon. Però hi ha demanda de fusta a la indústria i ja s’han establert contactes per arribar a acords amb el sector. «La voluntat és continuar fent la gestió dels boscos públics amb criteris sostenibles«, ha conclòs.
