Cop d’efecte als Pedregals: l’Ajuntament rescata 560.000 euros per desencallar les obres

Amb el moviment, el govern assegura que està en disposició de treure el concurs per encarregar les obres, que van quedar a mig fer fa 15 anys.

El pont a mig fer del capdamunt de la rasa del Canyet. M.C.

El ple de l’Ajuntament de Berga ha aprovat aquest dijous destinar uns 560.000 euros de fons municipals a la urbanització dels Pedregals. Els diners surten d’una doble injecció de diners que l’Ajuntament ha rebut en les últimes setmanes gràcies al refinançament del deute i també a un liquidació de diners per part de l’Estat. El canvi és important perquè l’Ajuntament passa a posar de la seva butxaca els 560.000 euros, i això deslloriga l’inici d’obres als Pedregals.

Aquests diners ja estaven pressupostats des que es van aprovar les previsions, a mitjans de març. En concret, hi havia prevista una partida d’1,8 milions procedents de les quotes urbanístiques que els propietaris van pagar o han pagat en aquests anys, i els 560.000 euros que aleshores es preveien treure de la venda de parcel·les. És a dir, l’Ajuntament confiava que podria aconseguir el líquid econòmic per pagar part de les obres d’urbanització, venent parcel·les abans d’iniciar els treballs o, com a mínim, en paral·lel als treballs.

Això, més enllà de ser complex a nivell tècnic, generava un doble maldecap a l’Ajuntament: les parcel·les s’haurien hagut de vendre molt per sota del seu cost i, a banda, s’abocava novament als propietaris a comprar parcel·les abans de veure l’inici de la urbanització. «Quina credibilitat donaríem venent unes parcel·les quan encara no s’ha pogut tirar endavant una licitació?», ha admès l’alcalde, Ivan Sànchez.

Ara tot aquest maldecap s’esfuma. L’Ajuntament treu aquest oxigen del seu pulmó. I això deixa el govern més a prop que mai de poder licitar les obres. «Per primer cop en molts anys, l’Ajuntament té múscul suficient per desencallar un projecte vital de ciutat», ha celebrat el regidor d’Hisenda, Moisès Masanas. I a banda, Berga podrà vendre les parcel·les que encara queden lliures al preu que pertoca, quan hagi fet les obres. «Hauria estat una mala jugada financera», ha reconegut Masanas.

Pactat amb l’oposició

El govern de la CUP i ERC ha negociat la distribució d’aquests diners sobrevinguts amb els dos grups de l’oposició amb qui va aprovar el pressupost d’aquest any (Junts i Berga Grup Independent). Segons Masanas, «el treball ha estat molt bo i enriquidor». Amb el PSC, han admès que la comunicació no ha estat tan fluïda, si bé ha recalcat que «hi ha bona sintonia» i esperen poder-hi seure per parlar del pressupost de l’any vinent.

De fet, aquesta bona sintonia amb els socialistes ha quedat palesa al ple. El portaveu, Abel Garcia, ha celebrat la voluntat de diàleg que ha vist en el regidor d’Hisenda, Moisès Masanas, a l’hora de negociar el punt, i el grup hi ha votat a favor: «No són els nostres pressupostos, però hi estem d’acord i volem fer un vot de confiança per veure què passa fins a final d’any«. Garcia també ha recomanat al govern «tenir el calaix ple de projectes» perquè «es mouran coses, tant a la Generalitat com a la Diputació, i és important que no anem a reacció sinó a pro-acció».

Pel que fa a Junts, Ferran Aymerich ha deixat clar que l’oposició «ha fet la feina, ha buscat el consens i ha posat la llista de prioritats», però ha llançat una pregunta a l’aire: «On serem a 31 de desembre?». I ha demanat al govern que posi fil a l’agulla als projectes perquè s’executin: «Ara l’excusa no seran els diners». Sobre el cas concret dels Pedregals, Aymerich ha precisat que el preu de les obres es va calcular fa anys i és probable que calgui actualitzar-lo per evitar que el concurs quedi desert.

En això últim hi ha coincidit la portaveu de BeGI, Judit Vinyes, que també ha posat sobre la taula que la majoria dels projectes que ara s’engreixen de pressupost no estan acabats. Precisament per això, per la feina que encara ha de fer el govern abans de treure els concursos, BeGI s’ha abstingut en la votació i clava la mirada a finals d’any, quan analitzarà quines de les partides que va pactar amb la CUP i ERC a principis d’any s’han acabat executant.

El calendari, en funció de la licitació

Els partits del govern s’han compromès a tirar endavant la licitació de les obres als Pedregals en els pròxims mesos. Ara bé, l’alcalde ha matisat que «es tracta d’un paquet molt gran», i «com sempre estem a l’expectativa del que passarà amb la licitació, perquè és recurrent que contractes d’aquesta envergadura quedin deserts».

Sànchez, això sí, ha celebrat que, tot i que la carpeta no quedi tancada del tot, «és un pas que necessitàvem fer d’una vegada» i «dona un missatge clar a la ciutadania». Ara sí, diu, l’Ajuntament hi va amb tot per desencallar-ho.

La història: què ha passat als Pedregals?

La urbanització dels Pedregals es va iniciar el febrer del 2009. Sobre el paper, havia d’acabar un any més tard, però va quedar a mig fer per manca de finançament. Alguns dels 26 propietaris afectats per les obres no van pagar mai les quotes que els pertocaven, i això va fer que la resta —els que sí que havien pagat— no veiessin els resultats i, encara ara, no s’hi hagin pogut establir.

En aquests anys, l’Ajuntament ha vetllat per cobrar els impagats i, ara, també haurà de posar la part de diners que li correspon, atès que una part de la zona també és de titularitat municipal.

En la primera fase dels treballs (la que va quedar a mig fer), hi van haver dues empreses executores. La primera va ser Emcofa, que va presentar suspensió de pagaments i que, abans, ja havia advertit que abandonava l’obra abans d’acabar-la perquè no cobrava el que pertocava. Després es va subrogar a Àrids Romà.

Al cap d’uns anys, el 2017, el ple de l’Ajuntament va aprovar liquidar el contracte amb l’empresa, atès que la constructora no tenia cap mena d’intenció de reprendre els treballs. El moviment era imprescindible per poder licitar el que quedava pendent i atorgar-ho a una altra empresa. Aquesta fase final, però, ha tardat uns set anys més a arribar. En aquest temps, l’Ajuntament ha modificat el projecte i ha resolt els embolics tècnics que s’associaven a la urbanització.

Tot plegat s’exemplifica sobre el terreny a dia d’avui. Al capdamunt de la rasa del Canyet, un colossal pont ha quedat a mig fer. L’escola de La Llar es va fer quan la urbanització va quedar penjada, i l’accés al centre també ha quedat a mitges. L’artèria de la nova urbanització està asfaltada, però plena de forats i tapes que sobresurten, i té vegetació creixent en voreres discontínues. També hi ha vegetació descontrolada als vials que pengen de l’artèria principal, que estan pendents d’arranjar.