Marta Freixa i la seva família tenen la gestió de la neteja de la comarca a les seves mans. En un sol estiu, una de les seves empreses, Tractaments Ecològics, ha guanyat els dos concursos més importants de l’àmbit en la història de la comarca: assumiran la neteja viària de Berga la pròxima dècada i, a banda, també la recollida de residus a 29 dels 31 municipis de la comarca. Són serveis que en bona part ja tenien encomanats, però que feia temps que tenien contractes vençuts que en complicaven el dia a dia. “Crec que és un avantatge que els dos serveis es gestionin des d’una mateixa empresa. Ens ho mirem d’una forma col·lectiva i que els dos serveis estiguin ben compenetrats afavorirà a la netedat i al fet que la ciutadania noti que tot està millor”, explica la Marta, que és la responsable de control de gestió.
Mateixos gestors, nous contractes: què millorarà?
La Marta admet que els darrers anys de gestió —tant de la recollida com de la neteja viària— han estat complexos, però assegura que els nous contractes claven la mirada a les principals mancances i les ataquen per resoldre-les. Té molt estudiats els dos serveis i té identificats els principals problemes que s’hi han associat.
Pel que fa a la neteja viària, apunta que “s’hi han barrejat molts temes”. Ara bé, n’hi ha un que els ha fet anar de corcoll: hi ha carrers que en el moment que es va redactar el contracte no existien. Això feia que no estiguessin pressupostats, que el personal no hi pugui anar tan sovint com voldrien i, per tant, que no quedin tan nets com altres perquè s’hi passa menys. L’única manera de resoldre-ho era amb treballs fora de contracte que, lògicament, suposaven un sobrecost.
L’altre gran problema és que aquests anys de contracte caducat han coincidit amb la implantació del porta a porta a la ciutat. “Quan vam començar la recollida, la neteja vària se’n va veure molt perjudicada. Hi va haver un moment que els treballadors de la neteja viària només treien bosses de les papereres i no podien dedicar-se a la seva feina, que és netejar el carrer”.
Amb el nou contracte, s’incorporen tots els carrers de la ciutat i, a més, es deixa marge per incorporar-n’hi de nous que s’urbanitzin mentre el contracte sigui vigent. A banda, la Marta destaca la millora de la neteja amb aiguabatre, les millores per netejar més a fons les voreres, el nou equip especial per a pintades i la neteja de parcs i jardins, que abans no estava contractada. “Tot això afavorirà a un servei més harmoniós”, assegura.
Pel que fa a la recollida de residus, la Marta identifica dos grans problemes i també hi posa dos remeis, que, de fet, ja apareixen en el nou contracte. El primer dels problemes són els abandonaments de bosses al carrer, i l’eina per afrontar-ho és l’increment dels informadors al carrer: “El nou contracte estipula que hi haurà molts més informadors i això pot ajudar a fer canviar els hàbits de la gent que encara no recicla, s’hi podrà estar molt més a sobre”. Ara bé, sobre els abandonaments, la Marta apunta que recollir bosses abandonades sistemàticament al mateix lloc tampoc no és recomanable: “Tots els experts et diuen que no és bo recollir-les constantment perquè l’únic que fas és que la persona que l’hi deixa ho continuï fent. Algú ha de passar una mica de vergonya i veure que ho està fent malament”.
L’altre problema són les illes d’emergència, que deixen d’existir com són ara: en el seu lloc, hi posaran contenidors intel·ligents, tancats i on cada veí s’haurà d’identificar per obrir-los. El contracte preveu que el buidatge d’aquests contenidors sigui més freqüent i les repassades dels entorns dels contenidors, també.
El pagament per generació: “Em sembla el més just”
La Marta creu que a mitjà termini és viable el pagament per generació, és a dir, que qui no recicli pagui més que qui ho fa bé: “Em sembla el més just per al ciutadà. Qui ho fa bé, ha de pagar menys. I si tu no vols reciclar, doncs hauràs de contribuir més perquè gestionar els teus residus serà molt més car”.
Apunta que és una decisió complexa que ha de prendre l’administració, però reivindica que tant el porta a porta com els contenidors intel·ligents que s’instal·laran als pobles petits són models que poden donar informació més que suficient per establir el pagament per generació.
“D’opcions n’hi ha moltes, hi ha llocs on s’està fent ja, però ho ha de voler l’administració”. Això sí, admet que cal esperar uns anys: ara la prioritat ha de ser la implantació del nou model de contenidors als pobles petits i la consolidació del porta a porta a la resta.
“Tothom es voldrà emmirallar amb nosaltres”
La Marta assegura que la implantació del porta a porta va ser un encert. I afegeix que, ara, amb la revolució del model als pobles petits, la comarca passarà a ser una referència: “Tindrem un servei de primera. Tenir porta a porta i contenidors tancats en una mateixa comarca és apostar molt fort pels residus”. I afegeix que, com ja va passar en la implantació del porta a porta, “segur que ens vindrà a veure gent d’arreu, tothom es voldrà emmirallar amb el que fem nosaltres”.
Sobre el model, la Marta admet que, al principi, va ser complicat per a tothom: “És el repte més important que hem tingut a l’empresa, de llarg, i crec que, a la comarca, com a societat, també”. I afegeix que “tots els models tenen coses bones i coses dolentes, no n’hi ha un de perfecte”.
L’important —diu— “és l’aposta pel reciclatge”. Els nous models de recollida són més cars que els vells, i és lògic: “Ningú entendria que un sistema que treia tres camions al carrer valgui el mateix que un que en treu dotze”. Ara bé, recalca que no apostar pel reciclatge tampoc no hauria sortit barat: “A la llarga també s’haurien apujat les taxes, perquè entraríem més tones a l’abocador, i això cada cop és més car”.
