Només cinc municipis del Berguedà han construït algun pis social en els últims 20 anys. És una tendència general arreu del país: segons dades de la secretaria d’Habitatge recollides per l’Agència Catalana de Notícies, dos de cada tres municipis de Catalunya no han registrat la construcció de cap nou habitatge social en 20 anys. Tot això, mentre les sol·licituds per accedir als pisos socials s’han triplicat en els últims deu anys, especialment allà on viu més gent.
Al Berguedà, els únics cinc municipis que han construït pisos socials en les últimes dues dècades són Berga, Gironella, Bagà, la Pobla de Lillet i Guardiola de Berguedà. A la capital se n’han construït 44 entre 2002 i 2023, però el 2023 hi havia 75 demandants d’habitatge de protecció oficial.
Bagà és el segon municipi on s’han fet més pisos socials en 20 anys. 24 pisos, en total, en un poble que ha vist com, en paral·lel, s’hi construïen 500 habitatges nous. De fet, Bagà és, després de Berga, el municipi de la comarca que ha fet més habitatges des del 2002. Fins i tot, per sobre de Gironella i Puig-reig, que dupliquen en població el principal bressol veïnal de l’Alt Berguedà. Bagà va tancar el 2023 amb un demandat d’habitatge de protecció oficial.
Els altres tres municipis que han fet pisos socials en 20 anys són la Pobla de Lillet (12), Gironella (7) i Guardiola de Berguedà (3).
Pèrdua de pisos protegits
A tot això, diverses veus del sector apunten que Catalunya ha deixat escapar molts habitatges públics perquè s’han destinat a compra i no a lloguer. Així, un cop aquests habitatges han canviat de mans, s’han desprotegit perquè han quedat alliberats dels preus públics inicials.
A l’estranger, en canvi, els habitatges s’han blindat perquè l’administració els ha destinat a lloguer i, així, en pot seguir controlant el preu. En parla la presidenta de la fundació Hàbitat 3 i de l’Observatori Metropolità de l’Habitatge de Barcelona (O-HB), Carme Trilla, que afirma que si aquests pisos continuessin amb el seu propòsit original, Espanya tindria «el parc més gran d’HPO d’Europa».
En la mateixa línia, la portaveu del Sindicat de Llogateres, Carme Arcarazo, creu que el problema ha estat que s’ha fet «inversió en habitatge protegit però que després es privatitza i no compleix amb cap funció d’interès general». Segons ella, construir-ne sempre és “bona notícia” però el que és “elemental” és que el que ja existeix “no es privatitzi”.
El model públic-privat que s’ha tirat endavant històricament, segons ella “és un desastre”, ja que la part privada “només busca augmentar els seus beneficis” mentre que el sector públic “és el que acaba carregant amb els costos”.
El 2023, l’any amb més construcció d’habitatge social en una dècada
L’any passat es van començar a edificar 3.491 habitatges amb protecció i se’n van acabar 2.243, aproximadament un 16% del total de les 13.760 llars que es van estrenar durant el mateix any. El ritme de construcció tant d’habitatges socials com de lliures és el més alt des de principis de la dècada passada, quan el sector estava ja caient en picat després dels anys de la bombolla.
En qualsevol cas, les dades, de la secretaria d’Habitatge, mostren que gairebé dos de cada tres municipis no registren cap construcció de protecció oficial com a mínim en les últimes dues dècades. I, de fet, en 407 de les 947 poblacions que té el país no hi consta cap llar amb aquesta qualificació, com a mínim entre les edificades a partir del 1993.
Amb tot, l’interès per aconseguir viure a un lloc de manera assequible és creixent, un altre dels símptomes de la crisi de l’habitatge: el 2023, el Registre de Sol·licitants d’HPO va incorporar 46.608 unitats de convivència, la xifra més alta en un sol any des que hi ha dades. Cinc anys abans, la xifra de nous sol·licitants va ser de 26.032 i, el 2013, de 16.853.
En total, a 31 de desembre del 2023, constaven 92.445 inscrits al registre: pràcticament la meitat dels sol·licitants era una persona sola, i una quarta part, dues persones. Al voltant d’un de cada quatre persones apuntades a les llistes són de nacionalitat estrangera i, un 47% del total tenen un interval de renda inferior al 93% de l’Indicador de Renda de Suficiència de Catalunya (IRSC). Aquest índex estava marcat en uns ingressos de 717 euros mensuals l’any passat, així que pràcticament la meitat de sol·licitants declarava una renda inferior a 666 euros.
Plans de 275.000 pisos de lloguer social més en 20 anys, més que mai cada any
El president de la Generalitat, Salvador Illa, va anunciar durant el debat de política general la incorporació de 50.000 pisos públics fins el 2030 en el marc d’un nou programa d’habitatge. La promesa va en la línia del que demana el Pla territorial sectorial d’habitatge, que parla de 275.000 pisos socials en les properes dues dècades. D’aquests, es calcula que en caldran 166.500 de nous, mentre que la resta han de venir d’adquisicions de propietats, per exemple de bancs, o bé via mobilització del parc existent cap al lloguer social.
Tant els 50.000 pisos públics en sis anys com els 166.500 en 20 anys promesos suposen una mitjana d’uns 8.300 habitatges cada any, una xifra a què no s’ha arribat mai, com a mínim des que hi ha dades. Amb el ritme de construcció actual, els plans del Govern suposarien que un 60% de les llars que s’estrenessin cada any serien socials.
Ara bé, Carme Arcarazo, del Sindicat de Llogateres, assegura que, amb el ritme de construcció actual, no s’arribaria als nivells de, per exemple, Viena, fins l’any 2681, “d’aquí a 27 generacions”. Segons ella, el 98% de l’habitatge està en mans privades, així que cal fer esforços “titànics” per tenir més habitatge públic, però sobretot cal “intervenir el mercat privat” perquè està “ple d’especuladors que doblen preus a mesura que poden”.
