Si res no es torça, Berga donarà a llum aquest 2025 un nou barri. L’Ajuntament ha posat a concurs les obres d’ampliació dels Pedregals, que porten dotze anys encallades, i aquesta mateixa setmana s’acaba el termini per presentar-s’hi.
El pla és ambiciós: es tracta de fer una urbanització residencial, més gran que els Pedregals actuals, que faci créixer la ciutat pel nord-oest, generi construcció de cases noves amb jardí i obri 9 carrers.
Però, com seran exactament els nous Pedregals? Després d’analitzar els plànols i la documentació, l’Aquí Berguedà respon les preguntes més freqüents.
Quantes cases hi haurà?
El pla contempla que siguin fins a 111 habitatges.
Com seran aquestes cases?
Totes són cases amb jardí, que podran tenir una planta baixa i, com a màxim, dos pisos més.
N’hi ha de tres tipus:
- A. Aparellades. De fins a 192 m2, en parcel·les de 640 m2 (en cada parcel·la, hi haurà dues cases).
- B. Unifamiliars. De fins a 240 m2, en parcel·les de 400 m2.
- C. Xalets. De fins a 600 m2, amb parcel·les de 1.000 m2.
I el barri, on i com serà?
El barri és una ampliació dels Pedregals. Creix cap a l’oest, per sobre de l’escola d’educació especial Llar Santa Maria de Queralt.
Aquí a sota ho pots veure en detall en un mapa.
Pessiga amb els dits al mòbil (o prem + o – a l’ordinador) per ampliar o reduir el plànol. Posa’l a pantalla completa amb el quart botó de dalt a l’esquerra.
Què hi ha ara en aquesta zona?
Sobretot, hi ha parcel·les plenes d’herba, que és on es construiran les cases. Però també hi ha tres coses més:
- L’escola d’educació especial Llar Santa Maria de Queralt. És a la zona sud de la nova urbanització, a la plaça Mossèn Armengou. El carrer del darrere, el carrer dels Elois, encara s’ha d’asfaltar.
- El dipòsit d’aigües d’Agbar, del 2011, que té 5.000 m3 de capacitat, i és el més gran de Berga. Segur que l’heu vist des de Queralt, amb una estelada pintada a sobre. Quedarà encaixat al costat dels xalets, tocant al carrer Climent Peix, que és l’artèria principal dels nous Pedregals.
- Un grapat de cases de pagès: el Palleco vell i la casa nova del Palleco, cal Periques, cal Tric, la Guingueta i la casa nova de la Guingueta. També quedaran encaixades en parcel·les a la nova urbanització.
Com es diran els nous carrers?
Els 9 carrers que s’obren a l’ampliació dels Pedregals són aquests:
- Carrer Climent Peix. És l’artèria principal i el carrer més ample. Es dedica al poeta i escriptor berguedà Climent Peix i Armengou (1905-1998).
- Carrer del Coro. Dedicat a la Societat Coral Unió Berguedana, fundada l’any 1900, i més coneguda com a Coro.
- Carrer dels Elois. En honor al gremi de traginers i a la festa que se celebra a Berga cada juliol.
- Carrer de Josefina Senespleda. Soprano filla de Berga, que va cantar «La traviata» al Liceu de Barcelona.
- Carrer de Bonaventura Ribera. Mossèn Bonaventura Ribera i Ribó (1879-1931) va ser un historiador, poeta i professor de Berga.
- Carrer Elies Sala. En honor al fotògraf Elies Sala i Lladó (1891-1973), que va ser regidor de Berga durant la segona república.
- Carrer Baró de Maldà. Dedicat a Rafael d’Amat i de Cortada, baró de Maldà i Maldanell (1746-1819), que va viure a Berga i va escriure sobre la ciutat.
- Carrer de Barranquilla. Ciutat colombiana que va acollir l’escriptor berguedà Ramon Vinyes.
- Carrer Pedraforca. En honor a la muntanya més emblemàtica del Berguedà.
Quan s’hi podrà començar a construir?
Si no hi ha entrebancs, les obres per fer els carrers i les instal·lacions començaran aquest mateix hivern i duraran 9 mesos, de manera que és previst que s’allarguin gairebé tot el 2025.
Llavors, caldrà que els propietaris sol·licitin els permisos d’obres, i que l’Ajuntament resolgui les peticions. De manera que és difícil pensar que hi hagi cap casa en construcció abans del 2026.
I hi haurà febre per construir-hi?
Ningú no ho sap, però el sector immobiliari fa temps que adverteix que aquest tipus de parcel·les van molt buscades i són molt escasses a Berga: «Molta gent vol una casa amb jardí, i d’això, no n’hi ha».
Un informe de l’Ajuntament també apunta que «el nivell de la demanda es considera alt ja que el mercat disposa de pocs solars de tipologia unifamiliar a tot el terme municipal i en concret a la zona nord-oest».
Quines obres falten per fer?
Les obres es van quedar a mitges fa dotze anys, i queda bastanta feina per fer.
Ara, bàsicament, s’han de pavimentar gairebé tots els carrers, acabar la xarxa de clavegueram i de recollida d’aigües de la pluja, acabar les instal·lacions elèctriques i instal·lar més de 100 fanals.
Quines obres ja estan fetes?
Entre els anys 2009 i 2013, quan les obres van aturar, es van fer les excavacions i els terraplens per obrir els carrers i es van col·locar la majoria de vorades de les voreres. També estan molt avançades les xarxes d’aigües i d’electricitat.
Així està, per exemple, el carrer Josefina Senespleda:
El carrer Climent Peix, la via principal del nou barri, ja està asfaltat gairebé fins al capdamunt, però n’hi falta un tros per fer:
I després hi ha coses que es van fer fa 16 anys, però que, en aquest temps, s’han fet malbé, i caldrà reparar. Per exemple, caldrà fer un desbrossada general, perquè molts carrers estan així:
Per què hi ha un pont que no duu enlloc?
Perquè l’obra es va quedar a mitges. El nou projecte contempla acabar el pont que travessa —ara inútilment— la Rasa del Canyet.
El carrer Climent Peix, l’eix central del nou barri, gira a l’esquerra per passar alçat per sobre el pont, i enllaçar amb el passeig de les Estaselles. El sentit és connectar el nou barri dels Pedregals amb la trama urbana que duu cap al centre de Berga.
Qui paga les obres d’urbanització?
Els propietaris de les parcel·les, començant per l’Ajuntament, que també en té unes quantes. La factura puja a 2,3 milions d’euros.
Quants diners han de posar els propietaris de les parcel·les per pagar les obres?
Depèn del tipus de parcel·la i dels metres quadrats. Per 400 m2, es paguen uns 15.000 euros, i per a parcel·les de 640 m2, uns 30.000.
I què passa si els propietaris no paguen?
Aquesta és la gran por del projecte: que tot es torni a encallar perquè els amos no paguin el que els pertoca pagar. L’Ajuntament s’ha compromès a crear un fons de contingència, és a dir, una bossa de diners per a imprevistos.
Però el precedent fa témer el pitjor: de les obres anteriors —les que es van fer entre el 2009 i el 2013—, hi ha una vintena llarga de parcel·les que arrosseguen càrregues, perquè els amos no van abonar les quotes que els pertocaven.
Ja lluny dels anys de la crisi immobiliària, l’Ajuntament espera un context més propici que desencalli, ara sí, la construcció dels nous Pedregals.
