L’Ajuntament de Berga fa temps que sap que té deures molt importants a l’entorn de la plaça de les Cols. Els Castellers de Berga estan disposats a comprar l’edifici del Cine Catalunya, que anys enrere semblava abocat a l’abandonament, però que de sobte va canviar d’inquilins i va aferrar-se a la cultura per ressorgir. Els castellers l’han fet casa seva i, anys més tard, el 2023, van fer públic que estaven disposats a comprar l’equipament. Això sí, abans, l’Ajuntament havia de complir la seva part i fer els canvis urbanístics necessaris per garantir el futur cultural de l’espai. Ara, dos anys després, l’expedient comença a caminar.
L’Ajuntament ha impulsat una consulta pública prèvia, oberta a la ciutadania, per modificar puntualment el Pla d’Ordenació Urbanística Municipal (POUM) a la zona de la plaça de les Cols. “Amb aquest moviment, el que fem com a ajuntament és dir: ‘Ei, som l’Ajuntament i volem fer aquests canvis, algú hi té alguna cosa a dir?’”, explica el regidor d’Urbanisme, Aleix Serra, a l’Aquí Berguedà.
La consulta estarà oberta fins al 31 de març. Fins aleshores, els veïns i les entitats poden fer les seves aportacions sobre els aspectes de la normativa que es preveuen modificar.
Per què cal modificar el POUM?
El 2005, quan Berga va aprovar el POUM que avui continua vigent, el Mercat Municipal era un pulmó estratègic per a la ciutat. Ara només hi queden dues parades, però en aquell moment n’hi havia moltes més. Per això, el POUM preveia que caldria ampliar l’espai públic als carrers que connectaven el Mercat amb el carrer Major. Per garantir que en el futur es podria guanyar aquest espai per a vianants, es va incorporar al POUM un Pla de Millora Urbana que preveia, entre altres aspectes, que el carrer Puig-reig s’eixamplaria a costa dels edificis que tenia a la vora.
Això afectava directament a l’espai que ocupa el Cine Catalunya, entre d’altres. Per què? Doncs perquè el Pla de Millora preveia que, a la llarga, una part de l’espai que ocupa el Cine actualment s’hauria de reconvertir en via pública per poder eixamplar el carrer Puig-reig. I això, més enllà de l’embolic tècnic que suposa, també ha acabat limitant molt la possibilitat d’actuar en els immobles de la zona, fet que en dificulta la conservació.
“És curiós: el POUM el que volia era regenerar aquesta zona de la ciutat i el que ha acabat aconseguint és posar més difícil la conservació”, afirma Aleix Serra.
Aquest Pla de Millora va acabar als jutjats i el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya va declarar-lo nul de ple dret l’any 2010. Però des d’aleshores mai no ha acabat de quedar clar del tot com s’ha d’interpretar. L’Ajuntament vol aclarir-ho amb la modificació urbanística que es disposa a fer i apunta que un dels objectius és “dotar de seguretat jurídica l’antic àmbit del Pla de Millora, establiment clarament la qualificació urbanística i definir els paràmetres urbanístics que regulen les edificacions de forma més concisa”.

Obrir el barri vell a nous usos
La modificació urbanística també ha de permetre que el barri vell sigui més flexible a l’hora de permetre activitats en els seus locals. “A tots ens agradaria que les entitats s’establissin al barri vell, però ara mateix amb les normes urbanístiques que hi ha és complicat perquè determinats usos culturals no hi encaixen”, especifica el regidor.
Per això, un altre dels objectius de la tramitació que s’impulsarà és “analitzar els usos del nucli antic i incloure aquells que poden permetre revitalitzar-lo i que actualment no són permesos”.
L’Ajuntament confia enllestir-ho aquest any
El calendari per actualitzar el POUM en aquest sector de la ciutat és feixuc, però el govern confia que podrà tancar la carpeta aquest mateix 2025. A finals de març acabarà el termini per aportar idees a la consulta pública i, “sense esperar massa”, l’Ajuntament preveu encarregar la modificació puntual del POUM a uns redactors externs.
Un cop s’hagi redactat, el govern ho portarà al ple municipal perquè s’aprovi inicialment. I, després, caldrà traspassar l’expedient a la comissió d’Urbanisme de la Catalunya central —que penja de la Generalitat—, que és qui tindrà l’última paraula i donarà el vistiplau definitiu al canvi.





