Malestar profund de diversos familiars de persones usuàries de la residència Sant Bernabé de Berga. Aquest dijous al matí han denunciat públicament la situació de mala atenció que pateixen els residents des de fa temps i que, a parer seu, ha empitjorat amb l’aterratge de l’empresa Vida Sènior com a gestora de l’atenció al centre, fa pocs mesos.
Montse Jiménez, Trini Manzano i Fina Crespo, en representació de les famílies molestes, han recriminat que «la situació és inhumana, insostenible i cada vegada més greu». I afegeixen que, en general, perceben una gestió poc humana: «No són mobles, són persones».
Les portaveus estan molt descontentes amb serveis bàsics com l’alimentació, la neteja i les mesures higièniques. I retreuen que les mancances són estructurals, però especialment de personal: consideren que la residència té moltes menys mans de les que necessitaria i —el que més els preocupa— n’ha perdut en els últims mesos.
De fet, fa temps que pressionen perquè hi hagi millores, però les respostes que troben, tant a la direcció del centre com a l’Ajuntament, no els convencen en absolut.
Les 10 deficiències que denuncien
Manca d’activitats i estimulació. Asseguren que no s’estan realitzant activitats lúdiques i terapèutiques que s’havien anunciat. De fet, apunten que hi ha persones voluntàries disposades a oferir-les de franc, però la direcció no hi facilita. I recriminen que els horaris no són adequats.
Qualitat i quantitat insuficient dels àpats. Els familiars denuncien que el menjar és escàs i de baixa qualitat. Tot i que matisen que darrerament hi ha hagut algun canvi, asseguren que hi ha àpats molt minsos i que molts usuaris s’han aprimat darrerament. Pateixen perquè això acabi afectant a la salut dels usuaris.
Insalubritat. S’ha reduït el personal de neteja i això ha anat en detriment del servei, segons els familiars. Hi ha problemes d’insalubritat i detecten que als passadissos hi ha una olor persistent d’orina, un augment d’infeccions i llençols bruts o sense recanvi. El personal de neteja ha denunciat en alguna ocasió que no disposa del material que necessita i els familiars asseguren que s’ha arribat a netejar l’edifici només amb aigua o a rentar la roba sense sabó. Sobre això últim, amb l’externalització del servei, s’ha prescindit del servei de bugaderia, que fins ara realitzava el Taller Coloma i ara s’assumeix internament.
Manca de manteniment de l’edifici. Calen reformes a les instal·lacions. Els familiars parlen d’aires condicionats que funcionen malament, equips en mal estat i, sobretot, un jardí que no és accessible. Hi ha barreres arquitectòniques que impedeixen a usuaris passejar-hi. L’Ajuntament s’ha compromès a resoldre-ho, però les millores encara no han arribat i els familiars s’impacienten.
Manca de personal. Un dels grans mals del cas. Pleguen treballadors i n’arriben de nous constantment. La incapacitat, fins al moment, de construir un equip fort i estable fa que el clima laboral no sigui l’idoni i les condicions, insostenibles, segons les famílies. De fet, asseguren que falta personal format i amb vocació per atendre correctament, com altres companys.
Problemes greus en infermeria i atenció sanitària. Els familiars consideren urgent revisar el servei d’infermeria per garantir una atenció mèdica adequada i segura, i denuncien que hi ha franges en què no hi ha cap professional per fer l’atenció.
Deficiències de seguretat. Més enllà de barreres arquitectòniques que dificulten la mobilitat dels residents, els familiars denuncien que no hi ha un grup electrogen per funcionar en cas d’emergència, una sèrie d’endolls malmesos i elements que poden suposar riscos importants.
Manca d’informació. És un dels aspectes que més frustració genera als familiars: consideren que no reben informació suficient sobre l’estat i l’evolució dels residents. També recriminen que s’assabenten dels canvis quan ja s’han aplicat i són irreversibles.
Els 350.000 euros d’una herència, encara per executar. Fa temps que una difunta va deixar 350.000 euros en herència per invertir al centre, però l’Ajuntament encara no els ha gastat. Reclamen que s’hi posi fil a l’agulla i que se’ls informi de quan i en què es gastaran perquè entenen que és urgent fer-ho, tenint en compte les mancances del centre.
De cul amb la ubicació de la parada de busos. Tampoc veuen amb bons ulls que la parada central de busos de la ciutat se situï en els pròxims mesos a la carretera de Solsona, a tocar de la residència. Ho troben incoherent i es queixen pel moviment i el soroll que pot generar, a tocar d’uns residents que —defensen— necessiten tranquil·litat.
«Arribarem fins on calgui»
Els familiars deixen clar que passen a l’acció. El primer que han volgut fer és explicar com se senten als mitjans de comunicació per fer visible el seu malestar a la població en general.
També confien que, amb aquest moviment, es moguin coses des de la direcció i des de l’ajuntament. I avisen: «Farem el que convingui i arribarem fins on calgui».
Afirmen, a més, que disposen de les signatures de suport de la gran majoria de les famílies dels residents. I anuncien mobilitzacions i accions per fer pressió als responsables i obligar-los a capgirar la situació de forma immediata.
«Estem fent les coses bé»
Des de l’empresa gestora, Jordi Velasco ha entomat les queixes, però s’ha defensat explicant que la residència està en un moment de canvis organitzatius. «Hem ajustat l’organització, però tenim el personal necessari i, fins i tot, en alguns casos per sobre de les ràtios«, ha dit. I ha recalcat que està convençut de la feina: «Entenc que estem fent les coses bé».
Sobre les queixes pels àpats, Velasco ha negat que ningú passi gana: «Portem molts anys dedicats a això. Convido a qui sigui a veure-ho i, el dia que vulguin, menjar el que mengen els usuaris».
I sobre la manca de personal que també denuncien els familiars, l’empresa s’aferra al fet que compleixen les ràtios que marca la norma: «Les famílies poden demanar amb tot el seu dret, però és un tema d’organització i també han de tenir clar que no hi pot haver personal infinit i que ho marca la llei«.
Això sí, el dirigent ha assegurat que els gestors treballen «colze a colze» amb l’Ajuntament per millorar la situació i atendre les demandes de les famílies que vagin en la línia del bé comú. En aquest sentit, Velasco ha destacat que s’ha creat un comitè de participació amb les famílies per intercanviar mirades i consensuar accions de futur.
