La CUP es posiciona nítidament en contra de la central hidroelèctrica reversible de la Baells. En una atenció als mitjans al Pla de Clarà, la portaveu nacional de la formació, Su Moreno, ha subratllat que —a parer seu— el projecte de la central ho té tot per ser rebutjat: «Es basa en la imposició de macroprojectes, la concentració de beneficis en mans de grans empreses, i la destrucció de sòl agrari i paisatge«.
Els cupaires han comparegut al costat de la portaveu de la plataforma veïnal Pla de Clarà Viu, Martina Marcet, que de fet a les eleccions catalanes del 2024 va ser la número 8 de la llista de la CUP per Barcelona i candidata de la Catalunya central. Totes dues parts han coincidit de ple en l’argumentari i exigeixen als promotors del projecte que respectin el resultat de les consultes que es faran el 28 de març a Vilada i la Nou de Berguedà, atès que confien que en tots dos pobles hi guanyarà el no.
Uns i altres ja han deixat clar que faran campanya pel no en aquests municipis i que també intentaran fer arribar els seus arguments a Cercs. Això sí, han lamentat que en aquest tercer municipi l’Ajuntament hagi refusat fer la consulta i s’hagi posat de cara amb el projecte, a canvi del desmantellament de la central tèrmica.
L’Alt Berguedà, «zona de cadàvers»
La CUP i Pla de Clarà Viu coincideixen la central reversible és molt més destructora que no pas beneficiosa per la comarca. En representació de la militància de la CUP a la comarca, el regidor de Berga Aleix Serra ha apuntat que «la proposta només destrueix territori» i «la comarca només hi posa el cos». Serra també adverteix que «és una infraestructura que generarà energia, però també en consumirà i, de fet, en gastarà més que no pas la que genera».
En la mateixa línia, Martina Marcet assenyala que l’Alt Berguedà és «una zona plena de cadàvers» i tem que la central de la Baells se sumi a infraestructures que es van construir per interessos econòmics en el seu moment, però que han acabat en desús i degradant-se, com les mines o la central tèrmica de Cercs.
Marcet també adverteix que «hi ha riscos geològics» associats al projecte de la central de la Baells, però els promotors es neguen a estudiar-los ara. També assegura que el projecte pot anar associat a problemes de moviments de fangs a la Baells i en destaca la fragilitat des del punt de vista hídric: «Avui tenim molta aigua, però demà potser no. Ja ho hem vist. I quan això passi, la central no podrà funcionar i ens hi deixaran el cadàver».
I Olvan?
Una de les propostes que ha ressonat amb més força en els últims mesos és l’acord perquè l’energia que generi la central de la Baells s’acabi evacuant cap al polígon d’Olvan, que necessita una subestació potent per poder-se desenvolupar al màxim. I a Olvan, precisament, la CUP governa amb majoria absoluta a l’Ajuntament, que és un dels agents més interessats i històricament implicats en el desenvolupament del polígon.
Des del Pla de Clarà, Aleix Serra ha defensat que les dues iniciatives [la central i el polígon] no s’han de barrejar: «Qui sigui que ha de portar energia al polígon d’Olvan —que no és d’ara, sinó que està projectat des de fa temps— s’ha d’espavilar a fer-ho, més enllà del que passi aquí. Una reivindicació no té res a veure amb l’altra».
