L’elevat nombre de cases dedicades al turisme rural a Casserres, i l’interès dels veïns, ha fet que l’Ajuntament del municipi es plantegi ara establir rutes que permetin al visitant conèixer els elements patrimonials més importants de la població i el seu entorn. Ho ha explicat a Ràdio Berga i a l’AquíBerguedà.cat, Guillem Niubó, regidor de Cultura del consistori casserrenc, que ha detallat que “n’hem marcat un parell gràcies a la col·laboració del Consell Comarcal, però el que voldríem posar en funcionament ara abans del maig, són tres o quatre rutes a les que el visitant pogués accedir a través del mòbil; ja que ens trobem que posar marques al bosc és més complex i no fa bonic”.
D’aquesta manera, es posaria a disposició de l’usuari de mòbil una aplicació que funcionés de manera georeferenciada, de forma “que es pogués descarregar al dispositiu, per salvar la manca de cobertura d’alguns punts, i que un cop al mòbil – a través de GPS – et pogués avisar dels elements que vas trobant, de com arribar-hi, i un cop allà poguessis llegir l’explicació d’aquell element i veure’n els detalls d’una forma còmoda i barata”.
Un dels elements patrimonials de Casserres que ha destacat Guillem Niubó és el Jaciment Arqueològic de Sant Pere de Casserres. El primer document escrit que fa referència, encara que indirectament, a l’església de Sant Pere de Casserres, data de l’any 889.
“Es va trobar arrel de les obres del vial de la carretera nova que arriba fins al municipi, i entre els anys 2006 i 2007 ja se’n van fer sondatges per intentar trobar el monestir citat per la documentació històrica”, ha remarcat Niubó, que ha dit que “alguns experts apunten, de fet, que molts dels documents atribuïts fins ara al monestir de Sant Pere de Casserres d’Osona, podrien pertànyer a aquest Sant Pere de Casserres”.
Les intervencions arqueològiques permeteren documentar, ja des de l’inici, diversos sectors al jaciment: el monestir, la sagrera, un edifici auxiliar, un camp de sitges i una vil·la romana. I amb els anys s’hi han fet més excavacions amb l’objectiu d’estudiar-lo i s’hi ha situat una teulada de protecció per a què no es malmeti. “S’hi seguirà excavant durant tres anys més, a través d’un projecte encapçalat pel departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, per a poder-ne saber més coses, ja que hi ha pocs jaciments d’aquesta època”, ha recordat Niubó.
El ple del Consell Comarcal del Berguedà d’aquest dimecres té prevista, de fet, aprovar la declaració de bé cultural d’interès local d’aquest jaciment, al municipi de Casserres.
Casserres ja disposa de Mapa de Patrimoni Cultural
Aquest dissabte passat s’ha presentat a Casserres, en aquest sentit, el Mapa de Patrimoni Cultural d’aquesta població, elaborat per l’Oficina de Patrimoni Cultural de la Diputació de Barcelona en col·laboració amb l’Ajuntament i diferents persones del municipi que han aportat els seus coneixements fruit de la seva recerca. L’acte de presentació va estar encapçalat per l’alcalde de Casserres, Josep Colillas, i pel primer tinent d’alcalde i regidor de Cultura, Guillem Niubó.
En aquest mapa s’han inventariat 294 elements, dels quals el 69% correspon a patrimoni immoble (edificis, conjunts arquitectònics, elements arquitectònics, jaciments arqueològics i obra civil), un 7% és moble (col·leccions, objectes i elements urbans), 6% documental (fons documentals i d’imatges), 10% immaterial (manifestacions festives, tradicions orals, música i dansa, costumari i tècniques artesanals) i un 8% natural (zones d’interès natural i espècimens botànics singulars).
El Mapa del Patrimoni Cultural local té per objecte la recollida exhaustiva de dades sobre el patrimoni cultural i natural d’un municipi i la seva valoració, permetent així que l’Ajuntament estableixi mesures per garantir la seva protecció i conservació, així com planificar la seva rendibilització social.
L’accés a la informació pública dels elements del Mapa del Patrimoni és mitjançant un Sistema d’Informació Geogràfica, amb el que es pot visualitzar la informació de cada element localitzat al mapa municipal. Es pot consultar a través de la pàgina web de Diputació de Barcelona – Mapes de Patrimoni Cultural en línia.
Actualment hi ha 132 municipis on l’Oficina de Patrimoni Cultural de la Diputació de Barcelona ha realitzat el Mapa del Patrimoni Cultural i n’hi ha 12 més en diferents processos de realització.
