És d’hora i fa fred. Cal Negre –com cada nit de Nadal- és tancat. El Kóm ja és obert però la nit és jove. En menys de dos minuts, un parell de grups de cinc persones passen per davant del Santi Comellas i enfilen el carrer Puig-reig, el carrer de La Notta, que porta a la plaça de les Cols.
Van al Casal Panxo. Com cada nit de Nadal des de fa set anys, s’hi celebra la cantada de nadales. La idea surt dels Panxocontents, un grup d’amics que acostumaven a animar totes les festes del Casal, des de la nit de Nadal fins a la porronada. El grup fa temps que no ha deixat de fer concerts però part dels seus integrants han impulsat altres formacions i, per Nadal, segueixen fent vibrar el Panxo.
Encara no és mitjanit però el local -que no és un bar, sinó la seu d’una entitat sense ànim de lucre- comença a estar ple. Hi entra tot tipus de públic, des de joves que acostumen a passar-hi gairebé cada cap de setmana fins a gent que torna a casa per Nadal i aprofita per retrobar-se amb els amics de sempre. N’hi ha que porten barretina, per acabar d’ambientar la nit. En poca estona, comencen a repartir cançoners entre els grupets que es van formant a l’espai entre els músics i la barra.
14 pàgines amb 27 cançons. Clàssics nadalencs, com ‘Ara ve Nadal’, ‘El Rabadà’ o ‘El petit vailet’. Himnes de qualsevol casa, com ‘Quan somrius’ o ‘Em dones força’. I temes molt més recents que acaben de donar el toc festiu a la nit, com l”Aquí és Nadal i estic content’, de La Pegatina. Els que s’estrenen a la cantada fullegen el cançoner i no ho veuen clar: “Ara nadales?”. Però la posada en escena fa callar qualsevol incrèdul.
No són nadales convencionals. Són cançons típiques de Nadal que una colla de músics han adaptat perquè encaixin en un concert d’una nit de Nadal, al mig de Berga, passades les 12 de la nit. I funciona: en pocs minuts, el casal és una olla a pressió. No només per la gentada que s’hi aplega -que també-, sinó perquè són pocs els que es limiten a mirar com la resta canta. Tots els ulls enganxats al cançoner. I així passen les primeres hores del 25 de desembre en un local del barri vell de Berga. Cada any. Des de fa 7. I cada cop, amb més companyia.
Mentrestant, a fora, la ciutat segueix bategant. La vida nocturna a Berga en dates assenyalades no sembla tenir data de caducitat. Els més cantaires són al Casal Panxo; els més xerraires, al carrer Major; i d’altres, allarguen la sobretaula a casa, però també s’acaben acostant al barri vell. Fins i tot, un grup de joves ha aprofitat la nit dels retrobaments per posar nom a una plaça de la Torre de les Hores. Hi han posat una placa: “Plaça Leo Messi”. Per Nadal tot s’hi val.
