La Custòdia

Pobres i amb les butxaques foradades

Pobres i amb les butxaques foradades

Berga haurà de pagar la part de les obres al polígon que no s’han pogut executar abans del 31 de desembre del 2020. L’alcaldessa ho ha reconegut públicament per primera vegada aquesta setmana, al ple ordinari, interpel·lada per l’oposició. I la penalització és gairebé més difícil de justificar que les obres.  El consistori va rebre la subvenció el 2018, la injecció era una autèntica bomba en positiu enmig d’un clima de misèria, però el govern ha portat el rellotge massa al límit. Les agulles han anat més ràpid que les obres i ara tocarà gratar-se la butxaca per pagar uns diners que la Diputació tenia guardats en un calaix. I el pobre que perd els diners que guanya ho té francament difícil per deixar de ser pobre.

La notícia és encara més desafortunada tenint en compte la setmana que deixem enrere. Per molt que el pressupost del 2021 tingui partides que, sense l’apujada de l’IBI, serien impossibles d’assumir, és difícil justificar un increment d’impostos basant-se en l’evident argument que no surten els números, si en paral·lel es destapa que el municipi ha deixat escapar trossets de subvencions com aquesta. L’inici de les obres al polígon es va fer esperar més d’un any, des de la consecució de la subvenció. I sí, ningú es podia imaginar una pandèmia com la Covid-19, però ha quedat palès que la subvenció més important que ha rebut Berga en l’última dècada s’hauria d’haver prioritzat molt més.

L’oposició es queda sense retribució

Tot plegat ha sortit a la llum en un ple en què, fins a última hora, tots donàvem per fet que serviria per certificar l’entrada d’ERC al govern municipal. Al final, caldrà esperar fins al febrer, però el peix està pràcticament tot venut. L’entrada dels republicans a l’executiu implicarà que els regidors de la CUP s’ajustin una mica el cinturó: es rebaixaran un 6% el sou per poder pagar la retribució a Ramon Camps. L’altra regidora d’ERC, Dolors Tous, assumirà dues carteres però ha renunciat a cap percentatge de dedicació i, per tant, a cap retribució.

A banda, l’arribada d’ERC al govern propicia la majoria estable que a la CUP se li ha resistit durant sis anys. I aquesta majoria li permetrà, ja d’entrada, poder establir la seva política de sous: l’oposició tornarà a quedar sense retribució per assistir als plens, com abans del 2019.

Fa un any i mig, des de l’oposició, ERC va fer pressió perquè qui no governava fos retribuït. Més que retribuït, Camps va demanar que l’oposició tingués dedicació, però també va defensar que tots “els regidors han d’estar ben remunerats per la feina que fan”. Hi havia una majoria irrefutable que volia que l’oposició cobrés, i la CUP -tot i estar-hi en contra- s’hi va prestar. Ara ERC és al govern, el seu portaveu cobra per ser-hi, i sentencia els dos partits amb qui fins ara ha compartit la tasca de fiscalitzar a fer-ho de franc fins a finals del mandat. I així, l’argument dels republicans pel que fa a les retribucions ha canviat a la mateixa velocitat que ho ha fet el seu rol dins el Ple.

Suggeriment des de Gironella: perseguir a qui no paga en lloc de fer pagar més a qui ja ho fa

Les associacions de veïns han recaptat més de 3.000 firmes contra l’apujada de l’IBI a Berga i de la taxa d’escombraries a nivell comarcal. Sobre el primer aspecte, el regidor d’Hisenda de Berga, Marià Miró, ha defensat que s’hi ha vist “abocat”. L’alcalde de Gironella, David Font, va replicar la notícia a través de Twitter i va suggerir que l’apujada es podria haver evitat o minimitzat perseguint aquells que no paguen. Des de fa 8 anys, Gironella ingressa uns 100.000 euros més cada any per haver donat d’alta un centenar d’immobles que no tributaven.

N’és només un exemple, però no cal anar a Gironella per trobar-ne d’altres. Al ple de Berga de dijous, el regidor d’Esports, Isaac Santiago, va anunciar que aquest gener l’Ajuntament deixarà de pagar uns diners que no hauria hagut de pagar mai: les despeses de la caldera de biomassa que escalfa El Tossalet. Santiago també va dir que la concessionària del servei i qui ha de pagar la despesa de la caldera, la Federació Catalana de Natació, també retornarà els cànons que no ha pagat des que gestiona El Tossalet. En definitiva, una despesa que s’elimina i diners per a les arques municipals que no n’haurien d’haver sortit mai.

L’objectiu del porta a porta no és pagar menys, sinó evitar pagar més

Mal explicat i mal entès. Si el missatge surt esbiaixat de les cordes de l’emissor és lògic que arribi tergiversat a les orelles del receptor. El conseller comarcal de Medi Ambient, Vicenç Linares, ha admès que, en el seu moment, no van explicar “del tot bé” l’impacte econòmic del porta a porta. Que la taxa d’escombraries hagi augmentat aquest 2021 és difícil d’encaixar per una part de la població que es va quedar amb la idea que fer el porta a porta implicaria reciclar millor i, a la llarga, pagar menys diners.

La frase és incomplerta. A la llarga (i a la curta) el Berguedà paga menys diners pels residus que envia a l’abocador. I això és un gran èxit, perquè cada vegada és més car enviar-n’hi. Això fa que s’esquivi una apujada del rebut de les escombraries, però no implica el control d’altres índexs com l’IPC, que és justament el que s’ha actualitzat aquest any i ha revertit en un augment en el rebut d’escombraries del ciutadà. Dit d’una altra manera, si haguéssim continuat sent una de les pitjors comarques del país en el rànquing de reciclatge, l’IPC hauria pujat igualment (i l’hauríem notat en el nostre rebut), però també haguessin augmentat molt els diners que paguem per enviar residus a l’abocador. I en aquest escenari, la garrotada en la factura de deixalles hauria estat molt pitjor. Paguem més, sí, però hem esquivat una bala.

La Custòdia

Estic amb tu

Comentaris