Els quatre cavallets de la Patum, una recuperació que alegra i decep a parts iguals

Les rèpliques dels quatre cavallets de la Patum que van desaparèixer fa 20 anys d’un magatzem municipal ja tornen a ser a l’Ajuntament de Berga. Fins i tot s’ha fet un acte de lliurament de les quatre figures, amb la presència de polítics, policies i l’actual cap de colla de la comparsa, Jaume Casadesús. I és que, el que uns defineixen com a troballa i altres com a abandonament, és precisament això: una notícia que d’una banda és felicitat i de l’altra destapa una acció més que reprovable que fa 20 anys va passar en el si de la Patum.

El propi cap de colla dels Turcs i Cavallets ho ha dit en l’acte de lliurament: “No era la manera de fer-ho. Se’n podia haver parlat”. Casadesús ha explicat que, en el seu moment, fins i tot va fer obrir tots els espais municipals per comprovar que algú de l’Ajuntament els hi havia deixat. Res. Fins ara no se n’ha sabut res. L’Ajuntament no ho ha denunciat mai i el cap de colla ha confessat que la seva investigació particular ha topat una i altra vegada amb excuses.

Tot plegat, en una roda de premsa on uns i altres han volgut treure ferro al fet, al·legant que no s’ha fet un mal ús de les figures (que a primer cop d’ull sembla que estan en perfecte estat) i que hi ha molta gent que té a casa elements de Patum que no serveixen per a la plaça. Tot i això, aquells cavallets -que estaven sentenciats a quedar guardats en un magatzem sense sortir a plaça, pel seu poc pes- els acabava de pagar l’Ajuntament amb diners públics, han passat més de 20 anys en casa desconeguda.

Que els Mossos facin un acte d’entrega de les figures les dignifica. Però que apareguin en una cuneta de Queralt, les embruta. Com tot el que té relació amb aquest episodi caòtic, les formes són molt millorables.

 

L’hospital, tard o d’hora, fa de mirall

Fora d’una de les notícies més surrealistes de l’any, la pandèmia continua maquinant al Berguedà, com a la resta del país. Després de dues setmanes sense nous ingressos, l’Hospital Sant Bernabé de Berga ha tornat a ingressar pacients contagiats. N’ha acollit set. També ha patit una defunció i ha hagut de traslladar un pacient greu a un altre centre hospitalari.

Un cop més, tard o d’hora, l’hospital torna a ser un reflex de la realitat pandèmica al carrer. El nombre de contagis setmanals fa gairebé dues setmanes que s’ha allunyat dels 10 que es registraven a principis de mes però, fins ara, l’hospital se n’escapava. Ara, tot i que paradoxalment fa una setmana que les xifres van cap avall, l’hospital es ressent de la mala tendència de la primera quinzena de mes.

També a l’hospital, diversos professionals del centre participen en un assaig clínic per comprovar si les transfusions de plasma de persones que han generat anticossos serveixen per combatre el virus en persones contagiades. Els resultats preliminars d’un estudi britànic ja han dit que no, però a Catalunya una investigació liderada pel doctor Oriol Mitjà segueix buscant les seves pròpies conclusions, i ho farà amb l’ajuda del Sant Bernabé.

Ni nosaltres som tan bons, ni ells són tan dolents

I mentre la pandèmia no aconsegueix estabilitzar-se en zona tranquil·la, l’economia s’aferra als propers caps de setmana per aixecar les orelles. Les cases rurals ja freguen el ‘sold out’ pel cap de setmana que ve i per Setmana Santa. Aquest cap de setmana s’han quedat al 25%, però encara i així la restauració espera beneficiar-se’n i viure un dels caps de setmana més frenètics del que portem d’any a nivell de dinars i esmorzars.

I en aquest escenari, es preveu un cap de setmana intens a les carreteres. És el primer cop que es permet la mobilitat entre comarques des de principis d’any i, com sempre, la C-16 serà un bon indicador per mesurar el pols viari del país. I per criticar les excursions massives dels forasters. I per queixar-nos d’una carretera incapaç de fer d’embut sense col·lapsar quan hi aboquem la garrafa turística.

I quan arribem al clímax de la hiperventilació i els mitjans expliquin repunts de contagis, donarem les culpes als forasters. Però arribats a aquest punt, farem bé de recordar que, a principis de mes, sent una de les comarques més envejables del país a nivell epidemiològic, la policia va posar, només a Berga, una desena de multes per no respectar les restriccions de mobilitat. Les multes no eren per a forasters, eren per a gent d’aquí. I aleshores anàvem bé de números. Al cap de dues setmanes, encara sense forasters, no n’anàvem tant, de bé. Ni nosaltres ho fem tan bé quan estem sols, ni els turistes fan tan mal quan venen.