First Stop

La Custòdia

Funcions que no funcionen

Funcions que no funcionen

Aquest dijous va pujar al Berguedà el conseller d’Empresa, Ramon Tremosa. Des que va agafar el relleu d’Àngels Chacón no ho havia fet. Com a mínim, públicament. I aquesta setmana s’ha estrenat, però sense res sota el braç. No és estrany, perquè, històricament, les visites dels consellers a la comarca acostumen a brillar més per les passejades i els flaixos que pel contingut. I tampoc és estrany, perquè el senyor Tremosa ha estat més temps conseller en funcions que conseller de ple dret.

Ni més ni menys que 228 dies en funcions. I ni més ni menys que 89 dies des d’aquelles eleccions on gairebé 5.000 dels 6.400 berguedans que van anar a votar, es van decantar per un dels tres partits que sobre el paper tenien un escenari més favorable per formar govern. 14 de maig, gairebé tres mesos després, i l’enquistament als despatxos contrasta amb aquestes escapades a la muntanya dels caps de Departament.

El cas és que, com a mínim la visita de Tremosa ha servit perquè els empresaris continuïn pressionant perquè la Generalitat habiliti més espai industrial perquè les empreses del Berguedà creixin i, sobretot, perquè no hagin de marxar a fora per fer-ho. Conseller (en funcions) i empresaris van anar al polígon d’Olvan; o el que hi ha d’ell, a l’espera que les administracions canviïn els badalls dels últims anys per la trempera industrial que reclama l’empresariat. Ara bé, el conseller (en funcions) només va escoltar. No hi va haver cap presentació. Cap notícia sonada. Cap regal per a qui té un negoci i l’ha vist trontollar durant l’últim any. Només orelles.

Gisclareny espera Endesa

En l’últim mandat, el conseller que probablement ha pujat més a terres berguedanes ha estat el de Polítiques Digitals, Jordi Puigneró. Ha presentat ampliacions de fibra òptica a totes les ales de la comarca i, fins i tot, va sumar-se a la campanya electoral de les municipals del 2019, participant en un acte del seu partit a Berga.

I encara i així, cada mes hi ha notícies sobre la fibra. Els pobles grans la tenen gairebé tots. A alguns, com a Casserres, els ha costat més que d’altres. Però als petits encara els queda lluny. Això sí, n’hi ha, com Gisclareny, que s’espavilen: des de finals de l’any passat, el poble més petit de la comarca (i del país) ho té gairebé tot a punt per desplegar una fibra òptica per ones a totes les cases del municipi que ho vulguin. És un sistema provisional que podrà ser millorat quan la Generalitat porti la infraestructura per cable al poble.

Però encara hi ha pedres al camí. La companyia elèctrica va a un ritme molt més lent que el que comptava l’Ajuntament. Cal portar l’electricitat a l’antena que donarà senyal a tot el poble, però cal que sigui una infraestructura soterrada perquè l’espai forma part del Parc Natural del Cadí-Moixeró. L’Ajuntament fa mesos que espera una resposta i fins aquesta setmana no l’ha tingut: trobada amb les enginyers d’Endesa que ha acabat sense una solució final, però que serveix per fer un pas més -per petit que sigui- cap a una connexió digna a internet.

Una Patum de prova?

Un altre dels temes de la setmana ha estat la Patum. No n’hi haurà, està decidit, però l’Ajuntament va arribar a proposar al Departament de Cultura d’aprofitar la festa per fer un assaig clínic, amb testos d’antígens, que permeti conèixer millor com es comporta el virus en actes multitudinaris de cultura popular. L’Ajuntament ho va proposar a mig febrer però no ha rebut resposta. És més: segons ha confirmat aquest divendres en roda de premsa el secretari general de Salut, Marc Ramentol, el Departament de Salut no en sap res. És a dir, la idea, de moment, no ha anat més enllà de Cultura.

Tot això, a poques hores d’un dels diumenges més tristos de l’any a Berga, per segon any consecutiu. Aquest cap de setmana hauria de sortir el Tabal. Diumenge hi haurà Ple de l’Ascensió però, per segon cop seguit, els regidors acordaran que no hi ha Patum. Hi haurà Corpus, hi haurà alternatives, però no hi haurà ni empentes ni fuets a la plaça ni guinguetes de tot tipus al Vall.

L’única esperança és que sembla que pot ser l’últim any. Les dades apunten a l’optimisme. Continuen els contagis -tot i que són la meitat que fa quinze dies-, però hi ha estabilitat a l’hospital perquè el ritme d’altes és alt. A més, el Sant Bernabé encadena quatre setmanes sense defuncions i les vacunacions auguren un estiu d’agulles a dojo per immunitzar gairebé tot el país. Que ja toca.

La Custòdia

Comentaris