La pressió turística agreuja el despoblament rural al Berguedà: "M'han dit que no a vuit pisos"

A finals dels anys 60, a Saldes hi vivien més de 1.000 persones, però amb el temps s’ha anat despoblant i ara n’hi queden menys de 300. S’ha convertit en destí turístic i un 70% de l’habitatge és de segona residència. Això ha obligat veïns com la Núria Salvador, que treballa a l’alberg de Saldes, a marxar a altres municipis fora de la vall. “En un any, m’han dit que no a vuit pisos. Prioritzen llogar-los a segona residència”, lamenta. I ara la pandèmia ha agreujat la situació perquè hi ha més gent disposada a pagar preus alts per viure fora de la ciutat. La falta d’oportunitats laborals i d’un habitatge assequible agreugen el despoblament, i els experts alerten que l’única solució és invertir.
El Berguedà fa temps que pateix fugida de talent jove i més del 50% dels pobles tenen menys de 300 habitants. Molts joves marxen a estudiar fora i ja no tornen. La falta d’oportunitats, però també el preu de l’habitatge – encarit per la pressió del turisme i les segones residències- n’expliquen els motius. Des del territori s’intenta frenar aquesta tendència, i fa temps que demanen ajuts a l’administració. “El Berguedà podria ser per Catalunya el que Extremadura és per l’Estat: despoblament, índex molt baix d’ocupabilitat i una problemàtica que va molt més enllà. En un poble al Berguedà tot passa en divendres. Per què? Perquè els joves de dilluns a dijous estan fora”, lamenta el vicepresident del Consell Comarcal, Abel Garcia.
Aquests dies, mig centenar d’estudiants d’arquitectura han participat al taller ‘Desenvolupament rural i noves habitabilitats al Berguedà’. Han visitat municipis que pateixen en primera persona el fenomen del despoblament i també iniciatives que lluiten per evitar-lo. És el cas de Saldes, on l’Ajuntament està rehabilitant 9 habitatges per posar-los a lloguer a un preu assequible. Només els llogaran a gent que treballi i visqui al poble. També han visitat noves maneres d’habitar com l’exemple de Vidàlia, una cooperativa que treballa per retornar la vida a l’antiga colònia tèxtil de Cal Vidal, a Puig-reig, on ja s’hi han instal·lat una trentena de persones.

acn_colonia_vidal_juliol_2021
Veí passejant per la colònia Vidal de Puig-reig (Nia Escolà/ACN)

Deixar inversions paternalistes i ser conscients que cal mantenir viu el territori

Els experts alerten que l’única solució és fomentar la inversió. “Fins ara, es considerava normal que la gent del camp busqués una oportunitat a la ciutat, però no havíem sigut tan conscients del problema que suposa que el camp es quedi despoblat. Sempre hi ha hagut un component paternalista en aquestes inversions i cal canviar el xip, ser conscients de com és d’important mantenir les comarques vives i invertir”, avisa Ivan Cabrera, director de l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de la Universitat Politècnica de València.

X