El comando que va intentar assaltar la caserna de Berga l’octubre del 80 pretenia ferir l’exèrcit espanyol, però no a trets, sinó psicològicament. Els etarres, però, es van llançar als lleons amb una mà davant i l’altra darrere. «Com vam poder fer allò?», va dir fins i tot un dels membres del comando al periodista Antoni Batista, especialitzat en informació sobre ETA. Divendres passat Batista va omplir de gom a gom la sala de plens de l’Ajuntament de Berga i va aportar nous detalls del cas, a partir de converses que durant la seva trajectòria com a periodista ha tingut amb diversos implicats.
L’octubre del 80 els etarres volien robar 150 fusells de la caserna de Berga. Van idear un pla farcit de riscos i amb una estratègia molt poc definida en cas d’imprevistos. Prova d’això és que els assaltants van acabar fent autoestop per allunyar-se de la zona. L’anècdota de l’autoestop és un dels pocs moments de la conferència a la sala de plens en què el públic va trencar el silenci sepulcral. La gent va riure tímidament. L’interès pel que deia el periodista era palpable per l’atenció que demostrava el públic i pels rostres.
Abans de la conferència, Batista va fer un exercici que va reconèixer no haver fet mai fins aleshores: escriure en un paper la cronologia dels fets, incorporant-hi detalls addicionals que tenia gràcies a les converses amb testimonis. Durant la seva intervenció va explicar fets que, en el seu moment, no podia explicar, però que ara, amb els anys, sí que pot recollir. «No canvien el relat, que ja s’ha explicat moltes vegades i és el que és», diu el periodista. Ara bé, sí que ajuden a intuir el per què d’algunes de les incerteses que encara hi ha sobre la taula.
«Un cop moral»
La pregunta que més ha sobrevolat el cas en tots aquests anys és: per què ETA va intentar assaltar una caserna militar per endur-se’n fusells, si en paral·lel estava negociant abandonar les armes? Un dels membres del comando va confessar a Batista que l’objectiu no era físic, sinó psicològic: «Hauria estat un cop duríssim al prestigi i la moral de l’exèrcit espanyol». Era, segons el que ha pogut certificar el periodista, un moviment per fer veure a l’exèrcit que ETA també era capaç d’entrar a casa seva.
Batista també es va referir a l’assassinat del capità Martín Barrios, al cap de tres anys de l’assalt a Berga. Els etarres van demanar que la suspensió del judici contra els assaltants a canvi de l’alliberament de Martín Barrios. No ho van aconseguir i el capità va ser assassinat. L’objectiu d’ETA en tot moment -també en el segrest de Martín Barrios- era demostrar que podia mirar l’Estat espanyol als ulls, d’igual a igual.
No hi havia cap intenció d’abandonar les negociacions per la pau. De fet, el periodista recull que dos implicats en l’assalt a Berga surten en fotografies com a persones que dialoguen amb l’Estat per deixar les armes.
Batista insisteix que cadascú ha de treure les seves pròpies conclusions. Que els fets són els que són. Cadascú defensa els seus. Però ell s’ha dedicat tota la vida a recollir tant els d’una banda com els de l’altra: «Sempre m’ha agradat contrastar les fonts».
De patum en patum
L’alcalde de Berga, Ivan Sànchez, el va definir a l’inici de la conferència com «una de les grans patums del periodisme del país». I l’impulsor de l’acte, Xavier Gual, va assegurar que la presència de Batista a la sala noble de l’Ajuntament era «una manera immillorable» d’iniciar un cicle que portarà diferents personalitats del món de la comunicació a la ciutat. La propera serà el fotoperiodista Emilio Morenatti, a la tardor, amb un Pullitzer sota el braç.
Morenatti va ser al Berguedà no fa gaire dies. Va anar a retratar la processó que es va fer al santuari de la Mare de Déu dels Torrents per suplicar a la verge l’arribada de pluges. Mentre Batista enfila el tram final de la seva conferència, a fora comença a ploure tímidament. Una cosa no té relació amb l’altra, però la vida va de fer-se preguntes. I Àgora Cultural, amb aquest nou cicle, se’n farà un fart.
