Fa dècades que sentim a parlar del tren al Berguedà, però, fins ara, només era un somni. Ara, per primer cop, hi ha xifres sobre la taula, que demostren que és viable, i un primer estudi seriós, que ha fet la Fundació Mobilitat Sostenible i Segura (FMSS).
La plataforma Volem el Tren-Tram del Bages-Berguedà, acabada de crear, l’ha fet seu, i ja en prepara presentacions a Berga i a Manresa. “Som un grup de veïns i veïnes que estimem la nostra terra, i volem que sigui un lloc millor per viure”, diu la portaveu, Clara Sànchez, que està convençuda d’una cosa: “Ara és el moment”.
Ara és el moment de tornar a posar les vies al Berguedà, perquè vivim una crisi energètica sense precedents, perquè impera l’emergència climàtica —“el tren redueix les emissions contaminants un 92% ”, recorda Sànchez —, i perquè anar en cotxe surt per un ull de la cara.
I encara hi ha més raons. Hi ha una solució tècnica nova més lleugera i més barata: el tren-tramvia, que és molt més àgil que el tren convencional a l’hora de fer revolts i de pujar pendents —i això evita construir túnels.
Però és que, a més, aquesta solució tècnica no és una entelèquia. El tren-tramvia està provat arreu d’Europa i la Generalitat l’està començant a implantar a Catalunya.
El primer tren-tramvia ha d’unir Cambrils, Salou, Vila-seca, Reus i Tarragona, ja té una partida als pressupostos i el govern compta que les obres començaran l’any que ve.
La Generalitat en preveu l’estudi
En la llista dels pròxims, que la Generalitat ja ha ordenat estudiar, hi ha cinc línies: Costa Brava, Olot-Girona, Pirineu, Terres de l’Ebre i Manresa-Súria-Sallent. La “grata sorpresa”, diu Sànchez, és que, en aquesta última línia, el govern ha demanat comprovar si seria viable arribar fins a Berga. L’alcalde de Berga, Ivan Sànchez, considera que és una “obligació” del govern fer-lo possible.
A l’espera del que dictamini l’estudi oficial, l’FMSS ha fet un primer esbós de com podria funcionar la línia entre Manresa i Berga. I els resultats són optimistes: el tren-tramvia és pertinent, tindria demanda, seria relativament fàcil de construir i, un cop posat en marxa, fins i tot tindria beneficis econòmics.
L’encarregat de fer la proposta ha estat una de les màximes autoritats de Catalunya en transport públic: Pau Noy, enginyer, president de l’FMSS, i durant anys, adjunt al conseller delegat de Transports Metropolitans de Barcelona (TMB).
La idea bàsica és que sigui “un sistema de mobilitat propi” de les comarques del Bages i el Berguedà, per desplaçar-se entre elles, i que alhora “estigui connectat amb la resta de la xarxa ferroviària nacional i internacional”, diu Noy.
Tren entre ciutats, i tramvia, per dins
El model escollit, el tren-tramvia, es diu així perquè, “per dins de les ciutats, funciona com un tramvia”, a 20 km/h, i “per fora, com un tren”, a 70 km/h.
Això vol dir que uniria Berga amb Gironella en 14 minuts, que en trigaria 42 a arribar a Manresa, i 2 hores, fins a l’estació de la Sagrera, a Barcelona. “Això, sense comptar que hi hagi trens directes o semidirectes, que estalviaren temps”, precisa Noy.
Segons el projecte, l’obra s’hauria de desenvolupar en tres fases. La primera és “fàcil” perquè les vies ja estan fetes. Es tracta d’aprofitar el ferrocarril que uneix Manresa amb Sallent, per una banda, i amb Súria, per l’altra, i que ara només s’utilitza per al transport de mercaderies de les mines. Caldria electrificar-les i fer-hi circular els trens-tramvia.
Dos anys d'obres
La segona fase, que es podria fer en dos anys, seria la que duria el tren-tramvia a Berga. Passaria per dins de Balsareny, Navàs, Puig-reig i Gironella, i acabaria en una estació a Berga, al barri dels Quaranta Pilans, just al costat del supermercat Lidl.
L’obra no és complexa, segons Noy, perquè aprofitaria en un 75% el traçat de l’antic carrilet, i acabaria pujant de Cal Rosal a Berga per on passa la carretera vella.
La tercera fase consistiria a allargar el ramal de Súria, perquè creués Cardona i arribés fins a Solsona. A Manresa, totes les línies acabarien a l’estació d’FGC de Manresa Alta i, partir d’aquí, el projecte preveu diverses parades dins de Manresa fins a l’estació de Renfe.
Una freqüència de 30 minuts
El tren-tramvia Bages-Berguedà circularia per una via única, i es podria operar amb sis trens, que passarien cada 30 minuts.
Amb les dades existents de l’ús del tren a Catalunya, Noy ha pogut calcular quants usuaris tindria la línia, i la conclusió és que la demanda seria alta: el tren-tramvia tindria una ocupació mitjana de 43 passatgers, i acumularia 2,6 milions de validacions al cap de l’any.
Les obres costarien 530 milions d’euros, incloent-hi la compra dels trens, i l’explotació seria rendible. Operar la línia valdria 13,7 milions cada any, xifra que es recuperaria amb el preu dels bitllets. “I, alerta, perquè les previsions apunten que l’ús del transport públic es multiplicarà per 2 o fins a per 4 en els pròxims anys”, conclou. Per això, no té cap dubte que ara és el moment del tren-tramvia fins a Berga.
