Les voreres són «la prioritat número 1» del govern de Berga pel que fa a obra a la via pública en els pròxims anys. Més del 80% són massa estretes i incompleixen la normativa i l’ajuntament té clar que cal posar-hi remei, amb especial atenció a aquells punts en què se solapen dos inconvenients: que les voreres són estretes i que, a més, són itineraris que connecten equipaments municipals importants (en especial, escoles).
El Pla de Mobilitat Urbana Sostenible (PMUS) que l’ajuntament vol portar a aprovació aquesta tardor determinarà quines de les voreres de la ciutat cal prioritzar per eixamplar en els pròxims anys. De moment, el document definitiu és una incògnita, però els primers diagnòstics ja donen pistes del resultat final: hi ha 10 voreres de la ciutat que la diagnosi del PMUS fixa com a prioritàries per arranjar.
El regidor de Mobilitat, Guillem Canal, ha confirmat a l’Aquí Berguedà que «hi ha molts punts en què les voreres i els passos elevats incompleixen els criteris d’accessibilitat, i cal posar-hi remei». La idea del regidor és que l’aprovació inicial del PMUS sigui aquesta tardor i que els pressupostos del 2025 incloguin una partida que es pugui destinar a les primeres intervencions a les voreres. I també matisa que no es poden fer gaire invents: les voreres més amples s’aconsegueixen eliminant places d’aparcament o sentits de la circulació. I per això en cada cas caldrà estudiar el trànsit a tot el barri, abans d’iniciar les obres.
La Valldan
Són voreres d’una zona residencial, farcida de cases unifamiliars i garatges, però que també és la via d’accés principal a l’escola de la Valldan.

Pla de l’Alemany
Són les voreres que connecten a dos equipaments importants de la ciutat: el camp municipal de futbol —molt concorregut cada tarda i durant tot el cap de setmana— i també a l’institut Serra de Noet.

Avinguda Onze de Setembre
És el carrer que voreja la part sud de l’Escola Vedruna. En horari d’entrada i sortida de classe és molt transitat per vehicles i també s’hi concentren molts alumnes que van a peu a l’escola. Les voreres són clarament insuficients.

Carrer Santa Joaquima de Vedruna
Una de les pujades més icòniques de la ciutat. És la principal via d’accés a l’Escola Vedruna i l’Escola Sant Joan i una de les artèries principals de la urbanització dels Pedregals. Les voreres són estretes i necessiten des de fa anys un rentat de cara.

Passeig del Lledó
La principal via d’accés al centre de secundària de Vedruna —l’antiga Salle— i també l’artèria principal que connecta amb el sud del parc del Lledó. Més enllà de l’alumnat i les famílies que s’hi concentren abans i després de les classes, és un punt que atrau molts vehicles que surten de Sant Francesc i volen dirigir-se a l’oest.

Carrer Isaac Albèniz
Un dels casos més flagrants de la ciutat. S’hi concentren molts factors: una carretera de doble sentit molt estreta, amb voreres molt estretes a banda i banda i consagrada com a punt de pas de molts joves que van o surten de classe. El tram de vorera és el camí habitual d’alumnes que van a l’Escola Xarxa o bé a l’institut Guillem de Berguedà.

L’accés a l’Escola Xarxa
El capdamunt del carrer Pare Coll és l’altra gran tasca pendent de la zona de l’Escola Xarxa pel que fa a voreres. En els últims anys s’ha senyalitzat un tram de calçada en vermell perquè hi puguin transitar persones, però cal una intervenció de major envergadura per reforçar-ne la seguretat fins a l’entrada a de l’Escola Xarxa que complementi l’actuació que es faci uns metres més amunt, a l’Isaac Albèniz.

L’accés a Casampons
Un altre dels punts calents pel que fa als camins que porten als centres educatius. En aquest cas, connecta moltes famílies a l’Escola de Santa Eulàlia i a l’institut Guillem de Berguedà. Més enllà d’això, és l’únic accés a la urbanització de Casampons i, per tant, la via principal perquè les famílies que hi viuen hi arribin a peu.

La culminació de la ronda Moreta
No hi haurà grans obres a curt termini, segons el regidor de Mobilitat. Ara bé, sí que apareixerà al PMUS com un dels punts amb voreres més delicades, des de l’altura de la General fins als semàfors del Vall. La vorera que dona a la zona nord de la rasa dels Molins (a la foto) i la que hi ha a l’altura de Calçats Casas són els punts més estrets.

El carrer del Roser
S’hi va fer una intervenció provisional a base de senyalització, convertint zones d’aparcament en espai per a vianants. L’ajuntament és conscient que cal una intervenció de major envergadura, però podria anar lligada al desenvolupament de l’APEU (si s’acaba concretant).






