Dos anys després que embarranqués el projecte per fer un gran parc de plaques solars a Espinalbet (Castellar del Riu), sobretot per l’oposició dels veïns i dels moviments ecologistes, un altre projecte, més modest, s’encamina a veure la llum.
L’empresa d’energia i comunicacions Estabanell, de Granollers, ha posat sobre la taula un parc solar de 4,1 hectàrees, la meitat que el 2022. És igualment a la zona del Casó, just al davant del càmping Fontfreda i a tocar del restaurant Els Roures, però aquest ocupa menys espai.
L’expedient acaba de passar el primer filtre de la Comissió d’Urbanisme de la Catalunya Central, que en l’última reunió, fa una setmana, va acordar iniciar-ne la tramitació. El procés s’allargarà com a mínim mig any, fins que pugui tenir el vistiplau ambiental, l’urbanístic i l’energètic.
Com seria el parc
Segons dades d’Estebanell, el parc generaria 3.687 MWh/any —això és l’energia que consumeixen més de 1.200 famílies— i tindria una potència de 2,25 MW i més de 4.000 plaques.
Oposició veïnal fa dos anys
Quan es va presentar l’anterior projecte, el 2022, es va constituir a Castellar del Riu una plataforma ciutadana amb el lema «Als prats, hi volem vaques, no plaques«. Els terrenys en què l’empresa planteja el parc solar són ara mateix prats de pastura.
Llavors, els detractors deien que el parc fotovoltaic «afavoriria el despoblament«, perquè impactaria en «l’economia local» i en «el sector primari» i que «el paisatge quedaria malmès».
Connexions i accessos
Ara, Estabanell diu que el nou projecte és «de petites dimensions» i assegura que, a la zona del Casó, «es podrà seguir conservant la pastura de vaques», que és «compatible amb la generació solar». Això és perquè el nou projecte no ocupa tots dels prats, sinó només una part.
L’empresa també apunta a dos factors que podrien impulsar el projecte. El primer són les connexions elèctriques: «els terrenys són propers als punts de consum i de connexió», perquè hi ha una línia de mitja tensió que passa just pel mig del que seria el parc solar, i «no fa falta construir-ne de nous». I el segon són els accessos: «es poden aprofitar els que ja existeixen» i no caldrà construir-hi ni camins ni carreteres d’accés.
