Gairebé 30.000 persones utilitzarien la línia de tren-tramvia del Bages i el Berguedà els dies feiners. Això és gairebé deu milions de viatges cada any, segons un informe de la Fundació Mobilitat Sostenible i Segura.
L’estudi s’ha fet amb la hipòtesi que el tren-tramvia acabés funcionant amb tres ramals: un de Súria a Manresa, aprofitant el traçat ja existent del tren de mercaderies; un altre de Berga fins a Manresa, allargant el tram que ja està construït fins a Sallent, i un tercer, nou, que connectaria Manresa amb Sant Joan de Vilatorrada.
L’autor de l’estudi, l’enginyer i exalt càrrec de Transports Metropolitans de Barcelona (TMB), Pau Noy, ha treballat a partir de les xifres que recopila el Ministeri de Transport sobre els desplaçaments de les persones. Són dades «de molt bona qualitat», que «proporcionen una veritable imatge de la mobilitat diària«: indiquen, per exemple, que cada dia van de Berga a Manresa (o viceversa) 641 persones.
Quanta gent deixaria el cotxe i agafaria el tren-tramvia?
Però com es pot predir quantes d’aquestes 641 persones deixarien el cotxe —o l’autobús— i agafarien el tren-tramvia? Per calcular el que s’anomena «percentatge de captació«, Noy ha observat «les 150 estacions de Renfe i de FGC» de Catalunya. És a dir, ha mirat què passa allà on les persones poden decidir cada matí si van a la feina en tren o en cotxe —quantes opten pel transport privat i quantes pel públic— i n’ha extrapolat els resultats.
En el cas del trajecte Berga-Manresa, l’autor de l’estudi estima que un 15% dels viatges es farien en tren-tramvia: això són 96 persones diàries.
I com s’arriba a la xifra de 10 milions de viatges cada any?
Amb les xifres anteriors, trajecte per trajecte, es van sumant els usuaris que passarien cada dia per cada estació. Per la de Berga, per exemple, serien 405 persones.
El gran gruix d’usuaris de la línia —més de la meitat— serien a Manresa i rodalies, i el tren-tramvia funcionaria molt bé per als trajectes curts entre localitats pròximes a la capital del Bages, com Sant Joan de Vilatorrada, Sallent i Santpedor.
Multiplicant els 29.387 viatges diaris pels dies que té l’any —i comptant que els dies festius l’afluència baixaria— surten 9,7 milions de validacions. Les dades del ministeri no contemplen la mobilitat dels turistes estrangers, però, si s’hi afegessin, Noy calcula que «la demanda estimada de la línia seria de 9,8 milions de viatgers anuals«.
Més per anar a Manresa que per anar a Barcelona
Noy diu que la idea bàsica és que el tren-tramvia sigui “un sistema de mobilitat propi” de les comarques del Bages i el Berguedà, per desplaçar-se entre elles, i que alhora “estigui connectat amb la resta de la xarxa ferroviària nacional i internacional”.
Però, per arribar a Barcelona des del Berguedà, caldria anar primer a Manresa amb el tren-tramvia i allà agafar la Renfe, cosa que faria un viatge des de Berga fins a l’estació de la Sagrera durés més de dues hores.
Per això, Noy ja preveu que el tren-tramvia només podria captar un 7% dels viatges entre Berga i Barcelona, i en canvi, seria més atractiu per a les persones que anessin de Berga a Manresa (15%) o fins i tot de Berga a Gironella o de Berga a Puig-reig (10%).
Els trens-tramvia no són un somni; ja són una realitat
La Generalitat ja ha encarregat les obres del primer tren-tramvia de Catalunya, que unirà Tarragona i Reus, amb la intenció que comencin l’any que ve. I ara estudia si serien «factibles» cinc línies més: Costa Brava, Olot-Girona, Pirineu, Terres de l’Ebre i Manresa-Súria-Sallent.
En aquesta última, el febrer passat, tots els grups del Parlament van aprovar demanar que s’estudiï si es el traçat ja construït fins a Sallent, que actualment es fa servir només per a mercaderies, es podria allargar fins a Berga, i donar llum al tren-tramvia del Berguedà. Ja hi ha una empresa d’enginyeria encarregada de mirar-ho.
El model es diu tren-tramvia perquè, “per dins de les ciutats, funciona com un tramvia”, a 20 km/h, i “per fora, com un tren”, a 70 km/h.
Cada 30 minuts
A l’espera del que digui l’estudi de la Generalitat, la Fundació Mobilitat Sostenible i Segura ja va presentar una proposta l’any passat, que contemplava una línia amb una freqüència de 30 minuts.
Segons la fundació, el projecte és «viable», fins i tot des del punt de vista econòmic. Les obres costarien 530 milions d’euros, incloent-hi la compra de sis trens, i l’explotació seria rendible. Operar la línia valdria 13,7 milions cada any, xifra que es recuperaria amb el preu dels bitllets. “I, alerta, perquè les previsions apunten que l’ús del transport públic es multiplicarà per 2 o fins a per 4 en els pròxims anys”, conclou Noya.
