L’equip de govern de l’Ajuntament de Berga, de la CUP i ERC, s’ha compromès a reprendre aquest setembre les converses amb l’oposició per pactar una moció conjunta sobre les ocupacions de pisos a la ciutat.
El govern d’Ivan Sànchez ha driblat diverses preguntes i mocions al ple sobre el tema i, finalment, s’ha decidir a mirar de pactar una estratègia conjunta amb l’oposició per fer front als problemes més extrems d’accés a l’habitatge i als casos d’incivisme i d’inseguretat.
Segons dades municipals, que ha facilitat Junts per Berga, l’Ajuntament ha atès en el que portem d’any 25 empadronaments en pisos ocupats, una xifra que ja supera les del 2022 i les del 2023.
Segons Junts, aquesta situació s’ha donat almenys als carrers Santa Eulàlia, Balç, Verdaguer, Bonrepòs, Mossèn Huch, Fullaracs, Bruc, Verge de la Salut i Pietat. Per tant, sobretot al barri vell, però no només.
Obligació d’empadronar
La llei obliga els ajuntaments a empadronar totes les persones, tant si viuen en un pis de propietat, com si és de lloguer o ocupat. Això es fa per tenir un control demogràfic de tota la població i per garantir el dret universal a la salut —sense certificat d’empadronament, és més difícil obtenir la targeta sanitària—.
Persones vulnerables o ocupacions delinqüencials
Però tots els grups polítics de l’Ajuntament estan d’acord que cal separar les famílies que no poden pagar un pis, per situacions de vulnerabilitat i de pobresa, de les ocupacions delinqüencials.
El regidor Ferran Aymerich (Junts) diu que hi ha «persones que no poden pagar» el pis, perquè tenen un problema «d’accés a l’habitatge» i «socioeconòmic«, però creu que també n’hi ha que «no volen» pagar el pis i n’ocupen un.
Per a l’alcalde, Ivan Sànchez (CUP), hi ha un tercer tipus de persones —»i aquestes són les que més em preocupen»—: les que són «extorsionades» per accedir a un pis ocupat. És a dir, les que paguen a algú que ha obtingut il·legalment la clau d’un pis. Sobre aquestes, anuncia un control exhaustiu de l’oficina d’empadronaments de l’Ajuntament, que en dona el «crit d’alerta» als Mossos d’Esquadra.
Buscar una posició conjunta
Al maig, el PSC va recuperar una moció del 2022 sobre les ocupacions, en què demanava endurir les penes però també exigia que els bancs i els grans tenidors cedeixin pisos buits als ajuntaments i demanava més recursos al govern per a les polítiques d’habitatge municipals.
A l’últim moment, el portaveu socialista, Abel Garcia, va anunciar que la retirava per negociar-ne una de conjunta amb la CUP i amb la resta de grups.
L’alcalde s’ha compromès a reprendre les negociacions el mes que ve.
Pisos més cars que mai
L’augment dels empadronaments en pisos ocupats té lloc en un moment en què els preus de l’habitatge continuen creixent a Berga, toquen màxims, freguen els 500 euros de mitjana, i no noten, de moment, els efectes del topall que ara hi estableix la llei.
760 pisos buits i 285 de grans propietaris, sobretot bancs
Mentrestant, segons el Cens de Població i Habitatges de l’INE, Berga té 760 pisos buits i 364 més on pràcticament mai no s’hi fa vida.
Segons dades de l’Institut Català del Sòl, divulgades per Crític, a Berga hi ha 285 pisos a mans de grans propietaris, dels quals 66 són de particulars i 139 d’empreses privades, normalment bancs o fons d’inversió.
