El Grup de Defensa de la Natura al Berguedà ha iniciat una campanya de mocions als ajuntaments del Berguedà per demanar que es posicionin en contra d’un Decret Llei que la Generalitat ha aprovat aquest mateix juny. El decret en qüestió pretén donar eines a l’administració per declarar d’Interès Públic Superior els projectes de producció d’energia mitjançant fonts renovables.
L’entitat ecologista hi veu diverses amenaces al territori. Una dels que més els preocupa és que el decret vol «limitar els motius per plantejar objeccions jurídiques a les noves instal·lacions durant el procés de tramitació». Això entenen que «justificaria la implantació d’aquesta mena d’equipaments en sòl no urbanitzable» i que els dona «barra lliure». I afegeixen que «no només es podrien fer pràcticament a tot arreu, sinó també agilitzar-ne la tramitació administrativa».
També alerten que el decret «deixa en indefensió tant els ajuntaments catalans com Consells Comarcals, entitats que custodien espais naturals i propietaris». I és que el text també esquivar a les promotores d’aquestes infraestructures determinats tràmits amb l’administració per reduir terminis de tramitació i facilitar-ne la implantació.
Per tots aquests motius i altres, l’entitat ha presentat una moció per forçar que els plens municipals i el del Consell Comarcal empenyin la Generalitat a fer marxa enrere. La moció demana la derogació immediata del decret i que es mantinguin (i en alguns casos s’incrementin) les pantalles que les empreses impulsores de projectes de renovables per garantir la protecció de determinats espais d’interès natural i medi ambiental del país.
La moció ja s’ha registrat a pràcticament tots els ajuntaments de la comarca i també al Consell. Aquesta setmana l’entitat té previst acabar-la d’entrar a tots els ajuntaments de la comarca.
Carta oberta a la consellera Paneque
El president del Grup de Defensa, Hèctor Aranda, ha fet pública una carta oberta a la consellera de Territori, Habitatge i Transició Ecològica, Sílvia Paneque, en què li llança una sèrie d’acusacions.
L’acusa de «deixar en indefensió a la ciutadania de Catalunya» i alerta, en aquest sentit, que «propietaris, entitats que gestionen espais en custòdia, municipis i comarques, han quedat sense garanties jurídiques per protegir espais naturals«.
També l’acusa de «servir interessos privats» i assenyala que «l’objectiu d’aquesta central no és fer energia verda ni emmagatzemar electricitat», sinó «especular». I afegeix que «la central només està pensada perquè la venda es faci a un preu més alt que la compra».
Aranda també parla de «terribles efectes» que assegura que hi haurà a la comarca, i menciona «la destrucció de pastures» i «l’adéu a la biodiversitat i el cabal ecològic».
I finalment, el president ecologista acusa la consellera de menysprear els habitants del Berguedà, una comarca que «ha sofert impactes ambientals des de finals del segle XIX». En aquest sentit, parla de les explotacions mineres a celobert, la destrucció de Sant Salvador de la Vedella i la Baells per fer-hi el pantà, les línies d’alta tensió que travessen la comarca i la C-16 que «travessa el Berguedà com un solc». I s’acaba preguntant: «Què més haurem de sacrificar?».
La setmana de l’Acord de Govern per ampliar les concessions
La bateria d’acusacions del Grup de Defensa arriba la mateixa setmana que el govern ha aprovat una altra acció encarada a facilitar la implantació de centrals reversibles com la de la Baells.
Tal com ja va explicar l’Aquí Berguedà aquest dimarts, el govern de la Generalitat ha donat llum verda a l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) perquè ampliï la concessió d’aigua per a futures centrals hidroelèctriques reversibles fins a un màxim de 75 anys. Fins ara l’ACA només podia atorgar concessions d’aigua de 25 anys; ara en podrà donar de fins a 50 anys que es podran allargar excepcionalment fins als 75 quan sigui imprescindible per amortitzar les obres.
Amb el moviment, el govern vol donar impuls a l’emmagatzematge d’energia renovable i, a la vegada, equiparar els terminis màxims de les conques internes de Catalunya amb els de les conques de l’Ebre i el Xúquer.
