El convent de Sant Francesc de Berga acull des d’aquest dissabte l’obra que l’artista urbà i muralista Slim Safont ha fet a diferents punts del món, com Suècia, Estats Units o Rússia.
Són 45 peces, entre pintures, dibuixos, fotografies i creacions en diferents formats. El fil conductor és explicar cada treball i «les històries que hi ha darrere de cada projecte».
El seu procés creatiu parteix de la «proximitat» amb l’entorn on s’inscriu l’obra, explica, i ho fa apropant-se i conversant amb persones que viuen al barri i ho documenta amb fotografies.
Des de l’Ajuntament de Berga, subratllen la importància de donar a conèixer un dels artistes locals «amb més projecció internacional».
A Una història per explicar, Slim Safont —Nil Safont (1995) és el nom real— recull alguns dels treballs que ha realitzat durant la seva trajectòria com a artista urbà en 18 països d’arreu del món.
L’exposició és una mirada retrospectiva que recull històries, processos i experiències que l’artista ha viscut darrere cada projecte que ha fet. La mostra es podrà visitar fins a principis de març, està comissariada per Joan Pallé i impulsada per l’àrea de Joventut de l’Ajuntament de Berga, amb el suport de la Diputació de Barcelona.
Quan mira enrere, l’artista assenyala sobre el seu procés de creació que sempre s’ha deixat guiar per «la intuïció» i admet que, ara que ja fa set anys que crea, «tot ha passat molt de pressa».
«Els mossos em van enxampar»
En una entrevista a l’Aquí Berguedà el 2018, Nil Safont explicava que va començar fent grafits pels carrers de Berga fins que el va atrapar la policia: «Els mossos em van enxampar i em van dur a casa», deia.
A poc a poc, es va anar interessant per la pintura mural, la clàssica i la moderna. També va formar-se en belles arts a Barcelona, uns estudis que li van donar «la base» per seguir experimentant.
Durant aquests anys, la seva forma de treballar ha anat evolucionant. Primer va començar amb fotografies que trobava per internet. «Després vaig veure que era més interessant que fes les meves pròpies«, detalla. I així va ser com va començar a documentar aquells temes que més l’atreien, per després plasmar-los en murals. Un procés que encara manté.
Pintar els joves
Entre els temes que més l’interessen hi ha la joventut, la infància o l’adolescència. «Les combino amb espais o paisatges que em semblen interessants a nivell visual», explica l’artista. La combinació de colors, ombres i la composició de la llum són altres factors que té molt en compte.
Entre les obres que més han marcat la seva trajectòria, destaca dos moments. La primera va ser en un viatge als Estats Units, on va començar a fer fotografies i a pintar-les després en murs que trobava.
«Vaig fer quatre murals en un mes i em va servir per desenvolupar el meu procés creatiu».
L’altre és un viatge emblemàtic que va fer per terres russes, quan va tenir l’oportunitat de pintar un mural de grans dimensions, 60 metres, que va tenir un «gran impacte».
Els seus murals també es poden veure a Irlanda, Escòcia, Portugal, Itàlia i Suïssa, entre altres països.
Homenatge a la pagesia
A Catalunya, a Torregrossa (Pla d’Urgell), hi ha una obra seva en reconeixement als homes i les dones de la pagesia que decora unes sitges de pinso de grans dimensions i que, de fet, és considerada l’obra d’art rural més gran de Catalunya.
Obra premiada a Vilanova i la Geltrú
Entre els seus projectes més reconeguts, destaca el mural Dels primers d’arribar fins avui, premiat en el concurs internacional d’art urbà Streets Art Cities, que Safont va pintar als blocs d’habitatges de Sant Joan de Vilanova i la Geltrú.
L’exposició també mostrarà el seu primer treball audiovisual, creat juntament amb l’artista i arquitecta Ana Maggioli. Està inspirat en la vida de tres adolescents d’una localitat d’Alemanya, amb qui van estar en contacte durant dues setmanes. El treball també va incloure un mural sobre ells al seu barri. «A través d’un codi QR, la gent també pot descobrir la història dels personatges», ha explicat Safont.
El mural de Slim Safont a Berga
Berga també té el segell de l’artista amb un mural dedicat als pastissers a la plaça de la Creu, inaugurat l’any 2020. El mural celebra l’ofici de la pastisseria, transmès de pares i fills, davant del solar on hi havia hagut el Forn de Queralt. L’obra va comptar amb l’impuls de Bergacomercial.
El regidor de Joventut de Berga, Isaac Santiago, explica que la mostra vol «fer veure el talent jove» i fer un reconeixement a un jove artista que està creant «per tot el món».
