40 anys de la coral d

Berga, Política

Jordi Sabata: “No soc responsable del que va fer CiU”

Jordi Sabata: “No soc responsable del que va fer CiU”

35 anys, professor de l’Escola Municipal de Música de Berga (EMMB) i enginyer. Els militants del PDeCAT l’han escollit per recuperar la vara de l’Ajuntament. Vol una llista transversal i diu que presentar-se a les eleccions sota la marca Junts per Berga ja és “una mostra d’anar més enllà de les sigles d’un partit”.

És independent, però va amb el PDeCAT. Per què?

D’entrada perquè és qui em ve a buscar i m’ofereix la possibilitat de ser alcaldable.

I si ho hagués fet ERC, s’ho hagués plantejat?

Estic amb tu

Segurament no. Tinc molt clar on m’he sentit còmode políticament des de sempre, per herència. En el seu moment me’n vaig desvincular perquè tenia la vida professional molt encarrilada en el món de la música.

I, ara, perquè torna a vincular-s’hi?

No és que tingui un problema, sinó que trobo que no acabo de funcionar vocalment, com a cantant. I vaig decidir que no volia anar a patir dalt d’un escenari.

Aparcarà la música definitivament, doncs, si surt escollit alcalde de Berga?

És impossible abandonar una cosa que t’agrada tant com a mi la música.

Es veu en política per sempre?

En absolut. Tinc molt clar que això és una etapa.

Precisament, per la música, ja va refusar ser en les candidatures de Juli Gendrau i Antoni Biarnés per Convergència (CiU). Reivindica la tasca de govern de Juli Gendrau a la ciutat?

Hi ha coses positives i coses negatives, com en tot govern.

Els 22 milions de deute, per exemple.

No vull renegar del que han fet governs anteriors. No soc responsable de la gestió de Convergència. Durant el govern convergent ja es va aprovar el pla de sanejament de les finances que la CUP ha pogut aplicar en els darrers quatre anys. A nosaltres, si la gent ens fa confiança, ens tocarà seguir amb aquesta estratègia de contenció. Hem de treballar de la mateixa manera que ho faríem a casa nostra i no podem generar dèficit sistemàticament, com anys enrere.

I com gestiona la seva economia domèstica?

A casa meva sé quina és la meva capacitat financera. A partir d’aquí, si em vull comprar un cotxe, segurament hauré d’anar a demanar diners al banc però no ho faré si sé que no els podré tornar. Es tracta de no estirar més el braç que la màniga.

Així doncs, en gestió econòmica, és més de la CUP de Francesc Ribera que de la CiU de Juli Gendrau?

La CUP ha  aconseguit contenir el dèficit i això és molt important, i cal seguir en aquesta línia.

Per tant, és més proper a la gestió de la CUP.

S’ha de lloar la contenció del dèficit però cal anar més enllà. Cal anar a buscar finançament fora,  això ho he trobat a faltar molt en aquest mandat. Per exemple, en l’últim ple el govern va reconèixer que no opta a ajuts FEDER perquè només cobreixen el 50% d’un projecte, però la meitat restant l’ha de posar el municipi. En canvi, hi ha pobles del Berguedà que s’han buscat la vida i han tirat endavant obres amb FEDER i amb ajuts de Diputació i Generalitat per cobrir aquest 50% restant. Hem d’anar per aquí.

En la seva llista hi haurà gent amb carnet i gent sense. S’atreveix a dir un percentatge?

Ningú m’ha plantejat percentatges ni jo els he plantejat. No busco persones pensant en si seran el número 2, 5 o 15. Busco gent pensant en el projecte col·lectiu.

I quanta gent té fitxada ara mateix?

En els últims mesos m’he vist amb molta gent, però prefereixo no dir un número concret.

Però segur que té persones de confiança, les habituals mans dretes del líder.

No hi ha ningú indispensable. Només m’estic envoltant de gent que té ganes de construir un projecte.

En diverses ocasions ja ha dit que un dels pilars del seu projecte és construir “un espai públic de primera qualitat”. Què hi troba a faltar en l’actual?

Espais verds. Hem de treballar per una ciutat que t’aculli i ara mateix no ho fa. Nosaltres a casa no hi tenim forats a les rajoles. Quan hi són els arreglem. M’il·lusiona dissenyar una ciutat on la persona sigui al centre.

Per fer que la façana de casa faci goig des de fora, primer cal arreglar la persiana. Per fer jardins, places i espais verds, primer s’hauran d’arreglar els forats del carrer.

Exacte. I si ens esperem 4 anys més per fer el manteniment que ara és ordinari, probablement després seran inversions.

Per tant, entén que en el primer any de mandat caldria una inversió important en carrers.

Crec que s’està movent alguna cosa al respecte des de l’actual equip de govern. Però no és suficient. No només és el manteniment ordinari, hem de poder gaudir de la ciutat.

I aquí és on entren els espais verds.

Són indispensables per construir una ciutat amb contaminació 0. Això no vol dir que les empreses no puguin produir contaminació, sinó que hem de crear espais verds per contrarestar-la. L’eix mediambiental serà fonamental en el nostre programa.

I aquest eix del programa donarà suport a l’ampliació de la C-16?

Sí. La mobilitat canviarà molt en els propers anys i tindrem cotxes elèctrics. La C-16 pensa en això. La nova C-16 és més segura i millora les connexions amb l’Alt Berguedà, la Cerdanya, Andorra i França. En producció de CO2, d’aquí 20 anys tot serà una altra història.

D’aquí 20 anys potser sí. Però d’entrada, no.

Exacte, d’entrada no. I per això ens correspon a nosaltres buscar maneres de contrarestar les emissions amb espais verds.

Veu Avià com un referent en aquest tipus de polítiques?

Sí. Les seves polítiques poden ser un punt de partida important. És molt lloable veure com fan inverteixen recursos en el medi ambient, tenint en compte que els diners no són indefinits.

Doncs el regidor de Sostenibilitat d’Avià s’ha oposat públicament a la nova C-16.

En aquest sentit no hi veig la relació. És un projecte que mira a llarg termini. S’ha de treballar per aquesta E-9 que ens connecta a Europa i, sobretot, cal treure profit d’aquesta carretera des de la comarca millorant la nostra oferta de serveis i visibilitzant-la.

Seguim parlant de cotxes. En un reportatge de l’Aquí Berguedà, els botiguers del carrer Major reclamaven més aparcaments per revitalitzar el comerç a la zona. Vostè treballa cada dia a Sant Francesc, a l’Escola de Música. Ha detectat aquesta necessitat?

Totalment. Cal solucionar-ho. És cert que hi ha una zona blava que dinamitza l’aparcament però ara ja és difícil aparcar, imagina’t si aconseguim revitalitzar el carrer Major (que crec que ho aconseguirem).

Però no hi ha espai. Què hi faria? Un aparcament al mercat municipal, potser?

És una possibilitat, però n’hi ha d’altres que també estem explorant. Hi ha solars propers que es podrien aprofitar per fer-hi places d’aparcament.

Caldran molts espais verds per contrarestar tot això.

Bé, és que tot plegat va relacionat amb els hàbits de mobilitat que tenim. És important que, a banda de fer aparcaments, fomentem la mobilitat a peu. A Barcelona no ens plantegem caminar 8 carrers. Ho fem i punt. A Berga podríem anar molt més a peu del que ho fem. A vegades fer 100 metres ja ens costa.

Seguim a Sant Francesc. Un dels pilars del projecte d’Antoni Biarnés per al barri vell era el convent de Sant Francesc. Hi creu vostè?

I tant. Hem de trobar la formular per construir un centre cultural on hi puguis passar la tarda fent coses. M’imagino un lloc on hi passin coses, on tots els arguments culturals de la nostra ciutat i comarca hi tinguin lloc. Ha de ser un motor per al barri vell.

Però perquè tot això sigui possible, primer cal adaptar-ho. Amb 4 anys ho veu possible?

Algunes coses sí. Però és evident que hi ha projectes que transcendeixen de 4 anys. Cal construir un horitzó comú, cal que hi hagi consens i que tots els partits tinguem una idea semblant del que s’hi ha de fer perquè l’activitat no canviï com els colors polítics del govern.

Més temes: la Patum. Aquest mandat s’han renovat els reglaments del Patronat per democratitzar la festa i fer-la més transparent. Però les reunions del Patronat segueixen sent a porta tancada i els mitjans no hi podem accedir. És una mica incoherent, no troba?

És important que hi hagi espais on es pugui reflexionar sincerament de les coses. En política municipal, hi ha les juntes de portaveus, per exemple, que també són a porta tancada.

Sí, però cada mes hi ha un ple ordinari obert.

Sí, però en el cas de la Patum no crec que sigui una qüestió d’opacitat. Hem de construir marcs on es posar coses sobre la taula sense que es converteixin en un rum-rum al carrer. Però, sí, segurament hi poden haver altres elements de connexió als mitjans.

Així doncs, creu que s’ha de millorar la gestió de la comunicació de tot el que té a veure amb la Patum?

S’ha de millorar la comunicació en general. Ens hem de plantejar si hi ha prou recursos en comunicació a l’Ajuntament. Nosaltres coneixem altres àrees de comunicació on hi ha molta més gent que a Berga. Però al final tot són prioritats. Els diners no són finits.

I ho serà per a vostè, una prioritat?

Segurament. Però és aviat per dir-ho.

Parlant de comunicació, Berga té una ràdio fantasma des del 2016. Què en pensa?

És important que un mitjà pugui transmetre els missatges de la ciutadania per a la ciutadania, com ho fa la ràdio. Hem de trobar la manera de fer-ho. El dubte que tinc és si ens hem de gastar 12.000 euros en un local amb l’excusa que fer el trasllat ens costa molts diners. Estic segur que el trasllat hagués costat menys del que hem pagat amb lloguer tots aquests mesos que el local ha estat buit.

Però tant si es trasllada com si no, l’objectiu hauria de ser tornar-la a obrir, si s’hi creu. Entén que s’ha de municipalitzar el servei, com defensa la CUP?

En el món de la cultura, quan tu necessites una obra de teatre mai dubtes que s’ha de subcontractar. Aquest model cultural més o menys el lloem tots i és un model en què tot s’externalitza. Potser no serveix per a la ràdio, però estic segur que en podem agafar coses. El cas és que, com a Sant Francesc, hem de prendre decisions que agradin a tothom perquè els possibles canvis de color no afectin a llocs de treball de persones.

En els últims anys com ha seguit l’actualitat municipal?

Des de la meva parcel·la de professor de l’Escola de Música. He connectat amb els temes, però no des del punt de vista polític. He d’aprofundir-hi i ho estic fent envoltat de gent que sí que ha estat en la primera línia.

Tot el que no sigui ser la força més votada a les eleccions serà un fracàs?

Em veig capaç de fer un projecte que convenci i que ho acabi sent. Però, tant si ho aconseguim com si no, hem de respectar les decisions dels ciutadans. Mai serà un fracàs, serà el que vulgui la gent.

En un escenari amb tantes forces polítiques, és possible pensar en una majoria absoluta?

No m’agraden les majories absolutes i no hi crec. La gent ens vota perquè ens entenguem i les majories segurament les haurem de fer amb pactes.

Amb sis regidors s’ha de pactar?

Sense cap mena de dubte.

I amb 7?

Amb 7 ja en parlarem. Tenim l’obligació d’entendre’ns, tant si estem dins un mateix govern com si no. Hem de buscar solucions que agradin al màxim de persones.

Ajuntament de Berga eleccions 2019 Jordi Sabata Junts per Berga PDeCAT

Comentaris