La Custòdia

“Quan ha calgut sumar majories, ningú ha fet fàstics al conseller amb menys vots de la història recent”

“Quan ha calgut sumar majories, ningú ha fet fàstics al conseller amb menys vots de la història recent”

L’entrada de Pep Llamas al govern del Consell ha estat el detonant d’una explosió que feia mesos que treia el morro. L’oposició (ERC i la CUP) ha abandonat el ple de setembre per plantar el govern i sumar-se a la protesta convocada a 50 metres per les agrupacions d’electors que han quedat sense cadira.

El govern comarcal ha acollit l’home que fa un any es va quedar una de les dues cadires que havien aconseguit les agrupacions d’electors sumant tots els seus vots. Llamas és el conseller amb menys vots de la història recent, amb encara no 300. Però legalment hi té tot el dret, gràcies a una normativa que coneix de pe a pa i a la bona fe d’unes agrupacions d’electors que ja han admès que en el seu moment van ser “ingènues”. Amb la llei a la mà, els independents hi tenen poc a fer, perquè l’acta de conseller és personal i, un cop agafada, Llamas té tot el dret a quedar-se-la. Però les agrupacions de Guardiola, la Nou i Sagàs estan disposades a esgotar totes les vies [Síndic de Greuges i Junta Electoral] perquè se sàpiga com Llamas ha arribat al Consell i com han acabat quedant sense representació al ple després de partir peres amb Patrocini Canal (Avià), que ha decidit anar per lliure, amb Capolat i Borredà.

En tot aquest embolic, l’oposició no ha dubtat en posar-se al costat dels independents sense cadira. La CUP separa el cas de Llamas del de Canal, a qui reconeix com a consellera legítima pels vots que representa. ERC, en canvi, els posa a tots dos al mateix sac (és clar que les diferències entre ERC i Canal tampoc són noves). En el que coincideixen els dos partits de l’oposició és que Llamas ocupa un lloc que, per vots, no li pertoca. I, per això, defensen que no pot ser l’eina que permeti al govern sumar la majoria que se li ha resistit durant el primer any de mandat. Això sí, quan ha calgut, ningú –l’oposició tampoc- ha fet fàstics a sumar cap al seu bàndol el vot del conseller de Bagà Endavant: ERC i Llamas han presentat conjuntament fins a cinc mocions en el que portem de mandat i una d’elles –per forçar el rebuig a la incineradora- també amb la CUP.

A l’Ajuntament de Berga, la relació entre govern i oposició no és gaire millor. Ara mateix un dels principals maldecaps d’uns i altres és el traspàs de l’hospital i, sobretot, aclarir com queda la gestió de la residència Sant Bernabé. La Generalitat ja és al capdavant de l’hospital, i això vol dir que el patronat ja no n’és el gestor principal, però sí que ha d’assumir la residència. L’alcaldessa diu que no hi ha cap problema: que hi haurà mig any de transició i que, en aquest temps, hospital i residència caminaran junts com fins ara i seguiran penjant del mateix paraigües. El cas és que el traspàs de l’hospital fa anys que cueja i també era sabut que la residència no entrava en el paquet de tasques que es traspassaven a la Generalitat. Haver negociat la nova estructura de la residència abans de l’arribada del CatSalut a l’hospital segurament hauria aplanat el terreny.

En paral·lel, l’oposició ha tret a la llum un informe de secretaria que diu que la data efectiva del traspàs de l’hospital va ser el 27 de febrer i, per tant, a priori des d’aquell moment el patronat i l’Ajuntament no n’havien d’assumir la gestió. L’alcaldessa ha explicat als patrons que encara quedaven unes sis setmanes per culminar el procés i d’aquí una de les frases que més va ressonar durant el confinament: “Ens hem hagut d’empassat la gestió de l’hospital per només tres setmanes”.

Sembla evident que l’Ajuntament no tenia cap interès especial en fer-se càrrec d’un hospital enmig d’una pandèmia, però l’oposició retreu al govern que no n’informés en el seu moment i que, ara, mig any després, secretaria emeti aquest informe desconcertant.

També a Berga, les voreres estretes del carrer del Roser segueixen intactes, però ara els vianants també poden passar per la part de l’asfalt que hi toca. L’Ajuntament ha ampliat l’espai per a vianants a canvi de reduir places d’aparcament. Diuen que és provisional, a l’espera de poder fer un rentat de cara urbanístic al carrer. Ens ho apuntem.

I de carrers a carreteres… La notícia més negativa de la setmana ha estat una nova mort a les carreteres berguedanes. Ha estat a la C-62, a Santa Maria de Merlès, al fatídic tram que fa set anys que espera la variant de Sagàs. La carretera que ens connecta amb Vic és un dels grans canvis viaris que hem viscut en el que portem de segle, però ha quedat incompleta. Els accidents a Sagàs són habituals, i res fa pensar que l’esperada variant sigui una prioritat del Departament. Com a mínim, per davant hi té la C-16 i el flamant tercer carril reversible amb barrera mòbil. Sí, la C-16. La nostra Sagrada Família. L’obra que fa anys que saluda consellers, els acomiada i estripa calendaris.

El que sí que ha arribat al Berguedà és la plaga de les papallones de boix. Fa setmanes que els carrers en van plens, i ara també ho fan les xarxes. A les administracions, però, de moment ni piu. Els antecedents ja avancen que no serà fàcil: a Ripoll -que ja fa dos estius que pateixen les papallones- l’Ajuntament no pot fer més que ruixar els boixos municipals amb insecticida. Als jardins particulars, s’han d’espavilar els propietaris. A nivell de país, continuen les investigacions per aturar una plaga que –compte- és molesta, però no és perjudicial per la salut humana.

Però no tot és grisor. En clau cultural, l’Erol ha estat reconeguda com la millor revista del 2020, amb el 40è aniversari a tocar. La seva directora, Rosa Serra, diu que tenen corda per anys i que preparen un nou especial sobre la Guerra Civil.

I en esports, Xavi Tomasa ha tornat a competir, i ho ha fet per la porta gran, amb una victòria a la cursa de la Diada, a Térmens, i un top-10 en una de les curses més prestigioses de l’Estat. L’atleta de Berga té la mirada posada a la BRB de finals de mes, que -per cert- portarà al Berguedà un senyor campionat de Catalunya de curses de muntanya.

La Custòdia

Estic amb tu

Comentaris