La Generalitat posa a la C-16 fins a Bagà l’etiqueta de «projecte estrella» dins les millores de la xarxa viària

El govern català ha aprovat un pla d'actuacions a través de la col·laboració publicoprivada i que situa l'artèria viària que travessa l'Alt Berguedà com una de les grans prioritats de l'àmbit. Segons els tempos anunciats fa uns mesos, les obres s'haurien de licitar abans que acabi el 2026 i els treballs s'haurien d'iniciar la tardor del 2027.

La consellera de Territori, Sílvia Paneque, presentant les novetats sobre la C-16, fa uns mesos, a Bagà. GENCAT

La Generalitat reafirma la seva aposta per la C-16 entre Berga i Bagà. El govern ha aprovat aquest dimarts un pla d’inversions de més de 1.800 milions d’euros per millorar infraestructures de la mobilitat a través de la col·laboració publicoprivada. Els diners aniran a parar a diversos projectes del país, però el mateix govern destaca especialment el de la C-16 entre Berga i Bagà, i ja li han posat l’etiqueta de «projecte estrella» en l’àmbit de la millora de la xarxa viària i la seguretat.

Implicació privada per accelerar les obres

El govern continua decidit a tirar endavant les obres a la C-16 seguint el model de col·laboració publicoprivada. Estan convençuts que serà el desllorigador d’un projecte que ha quedat sistemàticament encallat durant dècades i que s’ha convertit en l’espina clavada de governs de tots els colors polítics.

Abertis, operador internacional especialitzat en gestió de carreteres, va presentar una iniciativa privada per assumir la construcció de la nova carretera fins a Bagà. El que planteja Abertis és assumir les obres a canvi d’una concessió per explotar la carretera durant les pròximes dècades. I el govern s’hi ha posat bé perquè veu factible que l’obra vegi la llum molt abans del previst.

Abertis ha fet el primer pas, i això li dona un petit avantatge de cara a la licitació, que hauria de sortir abans que acabi l’any, segons les previsions inicials del govern. Però no hi ha res lligat: a la licitació s’hi podrà presentar tothom i l’empresa que guanyi assumirà, d’entrada, la despesa de les obres.

A més, el format de la col·laboració publicoprivada està pensat perquè l’empresa que construeixi la carretera no s’encanti. Serà una concessió que fixa 4 anys d’obres i 31 d’explotació, i l’empresa no començarà a ingressar diners per part de la Generalitat —en concepte de concessió i manteniment— fins al cinquè any.

El departament de Territori assumeix la licitació

Són més de 1.800 milions entre tots els projectes del pla de govern, i per això l’executiu ha acordat que hi haurà diversos organismes públics implicats en la contractació i el seguiment de les concessions. En el cas de la C-16 entre Berga i Bagà qui gestionarà les actuacions serà, directament, el departament de Territori, Habitatge i Transició Ecològica.

De fet, té tot el sentit del món perquè el departament és qui ha treballat el projecte tècnic de la nova C-16 a l’Alt Berguedà i qui ha anat avançant pantalles en el camí per convertir l’actual carretera en una via amb trams de 2+2, amb altres amb 2+1 i carril reversible amb barrera mòbil, i amb tots els túnels desdoblats.

Altres actuacions del pla de govern

L’acord de govern fixa que el pla ha de servir per quatre objectius: accelerar el transport públic, millorar la connectivitat territorial, revertir en la seguretat viària i reforçar la transició cap a una mobilitat de zero emissions.

En l’àmbit del transport, destaca la finalització de les estacions del tram central de la L9 del Metro de Barcelona, amb una inversió d’uns 380 milions, a més de 170 milions en reinversions. També en aquest àmbit s’hi inclou el perllongament de la L4 entre la Pau i la Sagrera, per 150 milions. Tots dos projectes seran responsabilitat de l’Ifercat, l’ens públic, adscrit al departament de Territori que s’encarrega d’administrar infraestructures ferroviàries.

En l’apartat de carreteres, la C-16 és la gran inversió, però no l’única. El govern també convertirà en vies 2+1 la C-12 entre Amposta i Lleida, diversos eixos del litoral i la C-26 i la C-14 entre Balaguer i Oliana. En total, per aquests projectes es reserven 350 milions.

Una altra aposta important del pla és el desplegament d’una xarxa d’electrolineres, és a dir, punts de càrrega de vehicles elèctrics. Seran àrees de servei de càrregues ultraràpides, i la proposta també podria acabar tocant al Berguedà. D’entrada, el govern té coll avall construir electrolineres a la C-33 a Montcada i Reixac, en tres àrees de servei de la C-32, a la C-60 a la Roca, a la C-25 a Sant Pere Sallavinera i Gurb, i a la C-16 a Montserrat. Ara bé, també preveu analitzar la necessitat de col·locar-ne en altres punts, entre els quals hi ha la C-16 entre Berga i Bagà.