Per fi, s’ha desvelat el gran secret. En un acte multitudinari aquest migdia al convent de Sant Francesc de Berga, els quatre gegants de la Patum han presentat en societat els nous vestits, que lluiran des d’aquest Corpus, obra del dissenyador berguedà Jordi Rafart.
L’alcalde de Berga, Ivan Sànchez, ha dit aquest dissabte «és un dia que passarà a la història«. «Per als nostres fills i per als nostres nets, els seus gegants de la Patum seran els que veuran avui per primera vegada«, ha destacat. Sànchez ha confessat que és amic des de la infància del dissenyador i ha recordat que Rafart, de ben petit, «ja jugava a dibuixar vestits dels gegants«.
«És el projecte que qualsevol dissenyador somia, i sobretot si és berguedà«, ha reconegut Rafart. «Fins a última hora, he buscat els millors detalls, perquè aquests fossin els millors vestits per als millors gegants de Catalunya«, ha dit.
En l’acte, també ha intervingut el cap de colla dels geganters, Dani Massana, que ha donat les gràcies a Rafart «en nom de tota la comparsa».
«La Patum evoluciona gràcies als canvis»
L’historiador Albert Rumbo ha recordat durant l’acte de presentació que els gegants han canviat moltes vegades de vestit, seguint «les modes» de cada època: «la Patum evoluciona gràcies al canvis; per començar, si la Patum no hagués canviat, ara no tindríem gegants; per tant, hem de ser agosarats». Rumbo ha dit que el model dels vestits va quedar «fixat el 1927», i ha ressaltat que, «per primera vegada en cent anys, els vestits s’han tornat a fer a Berga«. Els darrers s’havien confeccionat a Manresa i a Barcelona.
Els quatre gegants, amb els nous vestits, es podran veure durant tot el cap de setmana al convent de Francesc. Després, se n’aniran a la plaça de Sant Pere, i es quedarà a Sant Francesc una mostra històrica dels vestits anteriors dels gegants, comissariada pel mateix Rumbo.
«Els millors vestits» de la història
El procés de confecció dels nous vestits ha durat més d’un any. Hi han treballat colze a colze el dissenyador, Jordi Rafart; la confeccionista, Rosa Rubio, i la brodadora, Núria Malé. L’equip sempre ha tingut a la ment que aquests havien de ser «els millors vestits» de la història de la Patum de Berga, tant pel disseny, com per la tria dels teixits i els materials, com per la confecció. «Hem lluitat perquè ningú no pugui dir el contrari, i crec que ho hem aconseguit», diu Rafart.
Gegant nou: «el canvi més radical»
El gegant que més sorpren és el nou, perquè presenta «el canvi més radical», admet Rafart. L’impacte és sobretot pel color «blau reial«: «és un color que antigament es feia triturant lapislàtzuli, una pedra preciosa només a l’abast de l’alta societat».
Rafart li ha volgut donar aquest color per estendre per tot el vestit el blau de l’escut de Berga. Això fa que el vestit sigui tricolor: ocre, vermell i blau reial. L’escut, al pit, està brodat a mà.
Geganta nova: «amb el blau, s’aproxima a la seva parella»
El gegant nou estén el blau a la seva parella, la geganta nova, que té tocs blaus per primera vegada a la història. Al llarg dels anys, el vestit de la geganta nova ha estat el més continuïsta —no ha sofert tants canvis de colors com la vella— i sempre ha mantingut el verd.
Ara, el verd continua dominant, però el vestit incorpora tocs blaus: “Hi hem introduït el blau, per aproximar-lo a la seva parella, combinant-lo amb el seu verd de sempre”. En concret, el vestit barreja el verd amb un blau petroli, i el vel és blau cel.
Gegant vell: adeu a la punxa del casc
La imatge icònica del casc amb con —la mítica punxa—, que ha singularitzat el gegant vell al llarg dels anys, es converteix ara en una cúpula platejada, que guanya terreny respecte la part tèxtil del turbant.
A més, el vestit del gegant vell també destaca pel canvi de color: la faldilla passa a ser verda, d’un material resitent.
Geganta vella: canvi de colors
El vestit de la geganta vella s’inspira en la indumentària que va estrenar el 1978, i que Rafart recorda de la seva infància: «portava una faldilla d’un color taronjós, amb un pit de color rosa i una jaqueta de color turquesa». Ara, la jaqueta recupera aquell turquesa, però combinat amb el beige. La faldilla també té dues donalitats: és ocre i verda.
Els vestits dels gegants al llarg de la història
Per celebrar l’estrena dels nous vestits dels gegants, l’Ajuntament de Berga ha preparat una exposició que es pot veure al convent de Sant Francesc sobre la història de la indumentària, que ha dirigit l’historiador Albert Rumbo.
A la mostra, s’hi poden veure els últims vestits dels gegants, i algunes peces antigues que encara es guarden, com un cosset del gegant vell del 1908 i un casquet de la geganta nova, del 1891.
L’exposició serveix per veure com han anat canviant els vestits dels gegants, a vegades amb alteracions de colors espectaculars. Des del 1991 i fins avui, han anat tenint una línia continuïsta, però abans els vestits eren molt diferents. El canvi del 1978, que va ser molt polèmic, va deixar la geganta vella de taronja, rosa i blau, en una imatge que molts patumaires encara tenen guardada al cap.
Un llarg camí per arribar fins aquí
La primera idea de canviar els vestits va ser l’any 2018. El Patronat de la Patum va anunciar aleshores que estudiava encarregar una nova indumentària, i l’Ajuntament va prometre que els dissenys s’escollirien per votació popular.
El projecte no es va concretar fins el 2022. L’Ajuntament Berga va posar en marxa un concurs d’idees per renovar els vestits dels gegants. Un grup d’experts va fixar els requisits mínims que havia de tenir la nova vestimenta: per exemple, que el gegant nou havia de dur l’escut de Berga brodat al pit i una capa «llarga acampanada i recta».
Només dues propostes van passar l’examen inicial del jurat: una, la de Rafart, era més avantguardista i trencadora, i l’altra, de l’empresa Baghdad Bouloum, de Vic, seguia més la línia tradicional. En la votació popular, va guanyar per poc la proposta de Rafart, però el jurat va capgirar el resultat, perquè, segons les bases, podia atribuir una puntuació extra si «més de la meitat» de l’equip que treballava en la confecció dels vestits tenia 29 anys o menys, per premiar la joventut.
El jurat va atribuir vint punts a la proposta de Baghdad Bouloum, perquè una de les dues dissenyadores de l’equip tenia 29 anys o menys: però això no era «més de la meitat» de l’equip, com fixaven les bases, sinó exactament la meitat. Per tant, els punts extra estaven mal atribuïts. L’oposició de Junts per Berga ho va denunciar, i el jurat va fer marxa enrere, i va donar l’encàrrec a Rafart l’octubre del 2022.
Aquest entrebanc en la interpretació de les bases va retardar el procés, i això va fer que l’estrena s’hagués d’ajornar: els nous vestits s’havien d’estrenar el Corpus del 2023, i finalment, la presentació en societat ha hagut d’esperar fins avui.
