El projecte de les alces reposapeus es comença a materialitzar. Els dispositius comencen a arribar als centres públics i concertats de primària del Berguedà i, fins la primera setmana de març, un fisioterapeuta de l’Associació Pro Disminuïts Psíquics del Berguedà i un membre del Taller Coloma impartiran formacions aula per aula sobre com utilitzar les alces correctament. Ahir, les formacions van començar a l’escola de Sant Joan, de Berga, i a partir d’ara ho faran cada dimarts fins el març, segons han confirmat a aquest diari fonts del Consell Comarcal.
L’objectiu de les alces és aportar un benefici de salut per als nens i nenes en edat escolar. Per què? Doncs perquè s’ha demostrat que cada infant està assegut en una cadira entre 400 i 800 hores cada curs i, entre tot l’alumnat de primària, un 15% no toca mai de peus a terra. Per això, s’han repartit alces a cada centre, en funció del nombre de classes i alumnes, i a partir d’aquí cada escola s’autogestiona i les reparteix com vol, segons les necessitats de cada curs.
Què és una alça reposapeus?
Les alces reposapeus que aquest gener comencen a aterrar als centres de primària del Berguedà són dispositius regulables tant en amplada com en alçada, plegables, i que s’integren a totes les cadires de quatre potes. Durant les formacions, el fisioterapeuta i membres del Taller Coloma encaixen les alces a cadires de les aules i expliquen als alumnes les maneres saludables de seure. A partir d’aquí, l’alumne és qui detecta si està ben assegut o no i és ell qui s’autoregula l’alça, en cas de necessitar-la.
Al final, els centres concertats de Berga també en tindran
El projecte de les alces està reconegut pels Departaments de Salut i Ensenyament i els Col·legis de Metges i Fisioterapeutes. A banda, està finançat en un 50% per la Diputació de Barcelona, un 25% pel Consell Comarcal i un 25% restant que havien d’assumir els ajuntaments de la comarca que tenen escoles de primària.
A Berga, aquest 25% del finançament que recau en els ajuntaments va portar polèmica. El govern de la CUP defensava que les escoles concertades havien d’assumir aquesta quarta part dels costos, entenent que les escoles concertades també tenen els ingressos que provenen de les quotes de les famílies de l’alumnat.
L’oposició, en canvi, entenia que el no-finançament de les alces de les escoles concertades era “una discriminació” cap a elles i, per això, demanaven “igualtat”. ERC fins i tot va proposar que el consistori comprés les alces i les cedís temporalment als alumnes de la ciutat que les necessitin, sigui quin sigui el seu centre. “El material seria propietat de l’Ajuntament i no pas del centre, així que els sol·licitants directes serien els estudiants”, argumentaven. Tot plegat va fer que el debat arribés a les pròpies escoles i públiques i concertades van acabar reaccionant al respecte, defensant una o altra posició.
Al final, però, el clam de l’oposició va fer-se palès al ple i el govern de la CUP va haver d’assumir el 25% del cost de totes les alces, també les dels centres concertats. Els sis vots dels regidors de la CUP no van ser suficients per aprovar la proposta del govern i els vots a favor de tota l’oposició en bloc per l’altra idea (assumir la part del finançament de totes les alces) van dictar sentència.
