First Stop

La Custòdia

‘Sumar’ dividint

‘Sumar’ dividint

El silenci polític mai és una bona solució. El tema de la setmana ha estat la Residència Sant Bernabé de Berga, i sabíem que ho seria des de principis d’any. Diumenge acaba el conveni que fa possible que l’hospital acompanyi la residència des d’un punt de vista administratiu, mentre el centre no té les eines per funcionar sol. I la fórmula per sortir de l’atzucac ha anat perdent forma a mesura que s’ha anat acostant la data clau. Tot plegat ha fet créixer els dubtes a cada sortida del sol i el silenci del govern ho ha maximitzat.

Dilluns el regidor de Drets Socials va assegurar que la situació estava controlada i va reiterar que en el decurs de la setmana faria una roda de premsa, amb l’alcaldessa, per explicar-ho. Al cap de poques hores, lluny de la ciutat, a Esparreguera, un jutge va tombar un conveni pràcticament calcat al que l’Ajuntament de Berga estava estudiant per encomanar la gestió a l’empresa pública Sumar. El jutge, del TSJC, entén que l’encomana no és legal perquè Sumar no és un mitjà propi de l’Ajuntament, sinó una empresa externa, i això no és una encomana, sinó una externalització. I una externalització no és il·legal, sempre i quan es faci un concurs per formalitzar-la. A Esparreguera aquest concurs no es va fer, i a Berga, sabent-ho, tampoc.

El remei és un conveni amb Sumar per quatre mesos, de moment. L’empresa rebrà el 8% de la facturació de la residència i s’encarregarà de la gestió fins al maig. És arriscat. Com a mínim, fins que el govern, que ha acabat quedant-se sol defensant-lo, digui el contrari. L’oposició hi ha dit que no. El PSC ja va advertir a principis de mes, al ple de gener, que les úniques alternatives eren fer un concurs per externalitzar el servei o dotar l’Ajuntament de l’estructura administrativa que acabarà aportant Sumar. I Junts per Berga no ha pogut votar al patronat decisiu perquè el seu representant, Marc Marginet, va dimitir i el nomenament del seu relleu no ha passat per ple. Ara bé, el grup sí que s’ha pronunciat i ha deixat clar que, si poguessin votar, ho farien en contra.

Tot això ja ha sortit als mitjans de comunicació, però no pas perquè el govern ho hagi dit. L’executiu municipal segueix emplaçant els periodistes a una roda de premsa que, a aquest ritme, donarà pocs titulars. I és una llàstima. Serà dilluns a la tarda.

 

Els més vacunats

Mentrestant, en l’àmbit estrictament sanitari, el CatSalut està fent una feinada de por al Berguedà. Som la comarca percentualment més vacunada de la Catalunya central i a l’entramat sanitari li ha fet falta parlar ben poc per demostrar que funciona. Les dades parlen soles: es van vacunar totes les residències, els consultoris i l’hospital en tres setmanes; i la segona dosi anava camí de repetir la gesta, però hi ha aspectes que no depenen del territori. L’arribada de vacunes comença a entrebancar-se i ara l’objectiu, per manca de dosis, ha passat a ser vacunar per segona vegada abans dels 28 dies d’haver punxat la primera part. Ara mateix la meitat de les residències berguedanes tenen les dues dosis administrades i, per tant, en qüestió de dies haurien d’estar immunitzades gairebé al 100%.

A l’hospital, punts verds entre la vermellor. El ritme d’ingressats ha caigut a la meitat respecte la setmana passada: de 12 a 6. Això sí, les altes també han baixat, de 12 a 4, i això certifica dues realitats: el nivell de llits ocupats per contagiats de Covid-19 es manté més o menys igual que fa una setmana i es confirma que els casos de les últimes setmanes són més greus, tal com ja alertava el personal de l’hospital a través del regidor de Drets Socials a principis de setmana.

Massa bujols per habitant

Fora de l’àmbit sanitari, les xarxes tornen a bullir, com cada vegada que surt alguna notícia relacionada amb el porta a porta. El Consell Comarcal farà pagar els bujols a partir de l’1 de febrer a aquelles persones i negocis que en necessitin un de nou. En dos anys i dos mesos, el Consell n’ha repartit gairebé 75.000 entre particulars i negocis per una comarca d’encara no 40.000 habitants. Els bujols no són personals, sinó per domicilis. És evident que són molts, massa, i l’administració vol evitar que se’n faci un mal ús.

Berguedà, terra hostil

I finalment, en clau política, ha començat la campanya electoral del 14-F. La majoria d’actes al Berguedà seran rodes de premsa o directes telemàtics. I molt efectius han de ser per capgirar un ambient general hostil cap a tot allò que té a veure amb la política i la Generalitat. A ningú se li escapa (perquè les persianes abaixades ho recorden dia sí i dia també) que l’obsessió en mantenir el confinament municipal es dicta des de Barcelona.

Sigui com sigui, el principal al·licient en clau comarcal serà veure, d’aquí tres setmanes, com es reparteixen els vots de l’espai de la vella Convergència. A Junts hi ha l’entorn del president comarcal, Josep Lara, i al PDeCAT hi ha l’alcalde de Gironella, David Font, i el president de l’Agència de Desenvolupament, Lluís Vall. Als primers els reforcen les enquestes; als segons, els noms propis a nivell comarcal.

La Custòdia

Comentaris