Un nou Pla de barris a Berga el 2024 és, ara mateix, el principal bri d’esperança per a l’alcalde de Berga, Ivan Sànchez, per seguir revertint la situació de la part més antiga de la ciutat. En la visita que Sànchez va fer a la Generalitat a finals de desembre, el Govern li va transmetre la voluntat de llançar ajuts per afavorir la creació d’oficines locals d’habitatge durant el 2023 i reservar diners a partir del 2024 per als Plans de barris. I aquí és on l’actual alcalde veu “una oportunitat” per donar continuïtat als enderrocs del carrer Harmonia.
En declaracions a l’Aquí Berguedà, Sànchez ha assegurat que espera que Berga pugui ser inclosa als ajuts, atès que el Govern ja coneix la delicada situació del barri vell. L’alcalde confia que els diners serveixin “tant per aconseguir finançament per finques municipals -per la rehabilitació de l’edifici del carrer del Balç, per exemple- com per ajudar a privats a fer obres per viure i treballar al barri vell”.
El Pla de Barris del 2005 va quedar a mig fer
El 2003 la Generalitat va llançar una línia d’ajuts per reflotar barris degradats a les principals ciutats de Catalunya. Berga va aconseguir un d’aquests ajuts al cap de dos anys, el 2005, amb la idea de fer un pla integral per actual al barri vell. Hi havia més de 13 milions d’euros en accions: la meitat dels diners els posava la Generalitat i la resta, havien de sortir de les arques municipals. Aquell pla va quedar a mig fer perquè no hi havia diners.
Ja hi ha un Pla d’Acció Local que pauta millores especialment al barri vell
Durant la primera meitat del mandat, l’Ajuntament va iniciar l’elaboració d’un Pla d’Acció Local amb el suport de la Diputació de Barcelona. Es va encarregar a una empresa especialitzada amb la idea de definir un full de ruta per millorar la ciutat, amb especial atenció, al barri vell. L’empresa ja va presentar els resultats en una sessió a mitjans del 2021 a l’Espai Jove.
El Pla d’Acció Local ja definia la importància d’esponjar el barri vell a través d’enderrocaments d’edificacions en mal estat per generar nous espais públics, com el que ja s’està fent al carrer Harmonia. Però també altres accions com la pacificació del trànsit a la zona controlant l’accés. També es posava el focus en la instal·lació de panells solars en edificis municipals i en la cerca de finançament per rehabilitar habitatges. El full de ruta tampoc s’oblida de la necessitat de transformar el mercat municipal, però també d’accions més de despatx com la creació de programes per afavorir el relleu generacional en els comerços existents.
El 2020, una moció aprovada per l’oposició demanava un nou Pla de barris
Just en l’època que es va anunciar l’inici de l’elaboració del Pla d’Acció Local, el PSC va entrar una moció a l’Ajuntament advertint que el Pla d’Acció Local seria “insuficient” i que calia tocar una altra tecla: demanar un nou Pla de barris a la Generalitat. Segons va dir en el seu moment el portaveu socialista, Abel Garcia, era la solució per “ser pragmàtics” i trobar finançament per les accions que s’estaven consensuant a través del Pla d’Acció Local.
Per forçar el moviment, el PSC va entrar una moció al ple que es va aprovar amb el suport de l’altre partit de l’oposició, Junts per Berga, i amb les abstencions de la CUP i ERC. Junts hi va donar suport sense objeccions, entenent la necessitat d’actuació. La CUP es va abstenir i va mostrar cert “escepticisme” en el futur de la idea, tenint en compte que les polítiques dels propers anys s’havien de centrar a superar la crisi provocada per la pandèmia. I ERC es va alinear amb els cupaires, coincidint que la injecció de diners seria positiva, però opinant que potser no era el moment de demanar-la.
