Altres (i jo) ho sabíem. Van implementar la recollida de la brossa porta a porta. Van presentar-se com els més...
Opinió
Cal conèixer el territori, cal saber-ne els camins, cal saber distingir els comestibles dels tòxics…
El què va començar com una anècdota ja és l’invent més guapo per tancar l’estiu al Berguedà.
En temps de descompte contra el Rayo Vallecano, es va trencar el genoll. Quiròfan i deu llargs mesos de recuperació.
Rèplica a l'article "La regidora de festes i festetes", de la secció "Berguedà Online" de David Cols, publicat a l'Aquí Berguedà
Aquest indret i els seus entorns són el penúltim tresor natural del Berguedà. Està en perill greu.
Estiu al Berguedà és sinònim d’un reguitzell de festes majors d’aquelles que enamoren.
És el nostre deure pensar cap a on la volem portar, com la volem finançar, com la volem saltar, com la volem explotar i, sobretot, sobretot, com la volem preservar.


