La Custòdia

Sans i sense estalvis

Sans i sense estalvis

Esperança perimetral en clau de salut. Esperança després d’una primavera en què el Berguedà va arribar a ser la zona de Catalunya amb més positius per cada 100.000 habitants. Esperança després d’un inici de tardor en què les residències que mesos enrere havien esquivat el virus han passat a ser el focus de concentració vírica. Esperança perquè, ara (i que s’agafi tot amb pinces i prudència), el mitjó s’ha girat i la comarca s’ha situat en una posició envejable arreu del territori.

El Berguedà és l’única comarca en groc de Catalunya pel que fa al risc de rebrot i també la que registra un percentatge de contagiats més baix. Tot plegat, mentre a la resta del país predomina la vermellor i s’encenen les alarmes enmig d’un procés de reobertura de serveis que, a la primera de canvi, ja s’ha encallat.

En dues setmanes, l’hospital comarcal ha passat de 22 positius ingressats a només tenir-ne 4. L’allau d’altes donades en els últims quinze dies ha propiciat la bona evolució però també hi ha hagut set defuncions (2, aquesta última setmana), i això ensopeix una mica les dades, perquè cada mort, sigui on sigui del territori, és un nou fracàs que acumulem com a societat.

Tot i això, l’optimisme està més que justificat aquesta setmana. El principal motiu són els cribratges massius que s’han fet des de dimarts a Berga, Puig-reig i Gironella. Són els primers que es fan a la comarca des de l’esclat de la pandèmia i han servit per comprovar que més de 2.500 persones no són portadores del virus. A Berga se’n van fer uns 1.200 i es van detectar tres positius; a Puig-reig se’n van fer gairebé 600 i només hi va haver dos casos positius; i aquest divendres, a Gironella, se n’han fet 730 més i s’hi ha detectat dos positius asimptomàtics.

Les dades, però, no són suficients per canviar de tram de la reobertura. El confinament municipal de cap de setmana s’allarga dues setmanes més i això és una autèntica tragèdia per a molts sectors, com el turisme o la restauració. Si el Govern no deixa ni tan sols que ens moguem per dins la comarca, els restaurants dels pobles petits estan tocats de mort. I les cases de turisme rural passaran un pont de la Puríssima inèdit, per sota del 5% d’ocupació. De la asimetria en el pla de reobertura que Pere Aragonès prometia fa dues setmanes, de moment, ni rastre.

Comencen els moviments per aconseguir diners per al barri vell de Berga

En clau política, setmana de ple municipal a l’Ajuntament de Berga i nou mes en què el gruix de la sessió l’ocupen les mocions. N’hi havia 7, una de les quals no es va poder exposar per problemes tècnics i perquè el Ple va decidir ajornar la part final per “donar exemple” i que els treballadors municipals que vetllaven pel desenvolupament de la sessió telemàtica des de l’Ajuntament poguessin tornar a casa abans de l’inici del toc de queda.

Abans de tot això, el ple va aprovar per unanimitat una moció presentada pel PSC, que plantejava demanar un nou Pla de Barris que garanteixi una injecció de diners per invertir al barri vell de la ciutat. Deu anys enrere, el primer Pla de Barris va quedar a mig fer per manca de finançament i entrebancs en la gestió. Els problemes de manteniment en algunes zones del barri vell són més que evidents i el consens per actuar-hi existeix, però –de nou- caldran diners per fer-hi accions, i és més que sabut que cada cop que l’Ajuntament es grata les butxaques per invertir en algun àmbit hi troba misèria.

Que el Pla de Barris seria una de les notícies ‘bomba’ del mandat, de la dècada i, fins i tot, del segle, és evident. Però és important recordar que es tracta d’una inversió que depèn del Govern de la Generalitat, un executiu que ara és d’un color i té uns consellers, però potser d’aquí tres mesos és d’un altre i, passi el que passi a les urnes, sembla més clar que l’aigua que patirà una sacsejada important al capdavant de la majoria de conselleries. Obtenir un compromís de finançament a tocar d’unes eleccions és paper mullat. Obtenir-lo passat el 14-F podria ben ser un capítol que canvia la història de la ciutat.

Campanyes de Nadal purament municipals

Aquesta setmana també s’han presentat, dia sí i dia també, les campanyes de dinamització comercial per a les festes de Nadal. Fa encara no dos mesos el Consell Comarcal intentava buscar un consens entre alcaldes per desplegar una campanya comarcal que servís perquè les compres en un municipi propiciessin descomptes en qualsevol botiga de la comarca. A la pràctica, els descomptes acabaran sent incapaços de traspassar ni tan sols la frontera dels termes municipals.

La dilatació dels tempos a l’hora de consensuar la fórmula dels ajuts comarcals han deixat la idea inicial com una utopia. A Puig-reig, que fa mesos que es treballa en les bases de la campanya, cadascuna de les 1.800 famílies rebrà –si fa els tràmits previs- 6 vals de 5 euros per gastar al comerç del poble. A Gironella, mateix sistema amb algun matís, com ara el valor de compra mínim que no s’ha fixat a Puig-reig.

I mentrestant, la capital, Berga, espera els ‘rasques’ que també rebran municipis com Avià, Olvan o Guardiola de Berguedà. Això sí, a banda dels ‘rasques’, s’han presentat fins a cinc iniciatives a Berga que pretenen dinamitzar el comerç, però també embellir la ciutat i fer Nadal, que, al final, després d’un 2020 dramàtic, ens convé a tots.

PD. L’Aquí Berguedà ha tret l’últim número d’aquest any. La portada és la Montse Guitó, una de les rialles personificades de la comarca, per acabar un 2020 on tots hauríem volgut riure més del que ho hem fet. Per això, i per encarar més animats el 2021, jo em quedo amb la frase de la Montse que enceta la revista: “No hi ha dia més perdut que aquell en què no hagis rigut”.

La Custòdia

Estic amb tu

Comentaris