Una espècie de tracte, més que un tracte especial

És un sí però no. La llibertat per moure’s per tota la comarca que entrarà en vigor dilluns és el que el Berguedà (i la resta de comarques del Pirineu) demanava des de feia setmanes. Les noves mesures serviran per donar oxigen als negocis dels pobles petits, però també tornen a posar interrogants en les decisions del Procicat, que equipara (un cop més) moure’s per una zona com el Vallès Occidental –amb gairebé 900.000 habitants- o fer-ho pel Berguedà –amb menys de 40.000.

Si el Procicat entén que a aquestes alçades pot permetre la mobilitat per una comarca com el Vallès Occidental, com explica que fa dues setmanes que nega, per activa i per passiva, un tracte especial a les zones menys poblades del país? Segons el portal de dades de la Generalitat, al Vallès Occidental s’hi han detectat més de 2.000 casos aquesta setmana; al Berguedà, 75. És cert que la velocitat de propagació del virus és un punt més alta aquí que allà, però són 2.000 casos per 75 i la premissa des de fa un any és buscar el mínim d’interaccions.

La desescalada adaptada a cada punt del territori que el Govern ha promès cada cop que ha endurit restriccions ha quedat en un calaix. Al Ripollès i la Cerdanya, això sí, els van tancar, només a ells, abans de Nadal. És l’únic tracte especial que fins ara ha rebut el Pirineu.

En definitiva, els negocis ho agrairan i, d’aquí uns dies, si la situació es complica novament, és probable que sentim algú darrere un faristol projectant quelcom així com “ja alertàvem que la situació no donava marge per aixecar restriccions, però l’economia ens ho demanava”. I altre cop, tots al mateix sac. La Catalunya diversa.

 

Candidat(ura)

Tot això en clau de país, però amb afectació directa a cada punt del territori. Al Berguedà, la política ha estat protagonista. D’entrada, a Bagà, l’Aquí Berguedà ha destapat que la regidora Mariona Pons se separa del PSC i se suma a l’equip de govern com a grup no-adscrit. Diu que no se sent socialista, que és independent i que no es deu a ningú.

Esclar que a Bagà no hi ha llistes obertes i el sistema democràtic fixa que tu votes una candidatura al complet i no a un regidor. Segurament algú va votar la seva candidatura perquè hi figurava el seu nom, però el dubte més que raonable és si ho va fer prou gent com per avalar un moviment que serveix en safata la majoria a una altra llista electoral, la d’ERC. Per cert que la pròpia regidora ha reconegut que els republicans li van demanar ajuda a títol personal. Si ni tan sols els càrrecs electes respecten que els noms formen part d’una candidatura, quina credibilitat té el sistema electoral?

Encara en clau política, primeres alarmes de cara a la constitució de meses per al 14-F. A Sant Jaume de Frontanyà, un titular designat a anar a la mesa no hi podrà ser i la Junta Electoral (JEZ) ha admès la seva excusa (com la majoria, de fet). L’alcalde, Manel Anselmo, va explicar que patien per no trobar gent per suplir la baixa sense haver de recórrer als suplents, i ho va elevar a la JEZ. La resposta de la Junta al Berguedà ha creat doctrina a tot el país: als municipis que no puguin constituir mesa s’hi enviaran els suplents del poble del costat.

Per tant, a Sant Jaume, en cas que no puguin constituir-la, hi enviaran suplents de Vilada o Borredà, que abans hauran de presentar-se al seu municipi i, si és precís, s’hauran d’acabar desplaçant a la mesa veïna, un cop hagin emès el seu vot. Un escenari caòtic que encara no s’ha solucionat del tot: la JEZ ha convocat els secretaris de cada municipi, dimarts vinent, per prendre una decisió definitiva, ja que cada dia s’admeten excuses noves, i això suposa que els ajuntaments han de fer nous concursos constantment, mentre el dia de les eleccions es va acostant.

El patronat de la residència, ara sí

A Berga, també en clau política, aquest dijous hi va haver ple, amb la Residència Sant Bernabé com a plat estrella. El govern ha admès que s’han comès errors en la gestió de la transició del centre i l’oposició demana que s’assumeixin responsabilitats i que, qui ho faci, presenti la seva dimissió.

Això últim ho ha demanat Junts per Berga, mentre que el PSC ha proposat que les noves patrones en representació de la ciutadania siguin una treballadora i un usuari de la residència. El tinent d’alcalde Ivan Sànchez ho veu amb bons ulls i Junts per Berga, també, així que la materialització de la idea sembla vista per sentència.

Per cert que, a Berga també, notícia de les sonades, també destapada per l’Aquí Berguedà: els propietaris de la Funerària Ferran han comprat els terrenys i l’edifici del Menfis amb la intenció de traslladar-hi les seves instal·lacions. De moment, cal una modificació urbanística però, compte, perquè l’Ajuntament està més que disposat a formalitzar-la. Per què? Doncs perquè la zona s’ha convertit en un autèntic abocador de deixalles i, tornar-hi a portar activitat, podria dissuadir l’incívic. Però sí: la mort per donar vida al Menfis. Poesia.